La segona mort del Fotolog
El projecte per fer renéixer a Barcelona la xarxa social precursora de l’era Instagram torna a punxar pels problemes per captar més finançament
La lluita contra l’hegemonia de Facebook i Instagram deixa un nou cadàver. Malgrat els intents per rellançar la xarxa social Fotolog des de Barcelona, els seus impulsors han tornat a tancar la plataforma. “No hem sigut capaços de captar més finançament”, reconeix a l’ARA l’exconseller delegat, Michael Lin. Per als nascuts als 80 o 90, Fotolog va ser aquell calaix de sastre on molts adolescents abocaven fotografies i textos abans que l’imperi de Mark Zuckerberg dominés la nostra vida social a internet. Va ser la primera xarxa social que va posar de moda compartir imatges, però la companyia original va desactivar la web el 2016 sense previ avís. També de manera sobtada un equip d’enginyers i directius es va proposar fer-la renéixer a Catalunya l’any passat.
El nou Fotolog aspirava a tot el contrari del que representen Instagram i Facebook avui. En plena era de la dependència digital, els fundadors volien promoure una relació més sana amb la tecnologia. Així doncs, el model només permetia penjar una fotografia al dia amb un disseny en forma de calendari, de manera que els usuaris hi poguessin acumular records i veure l’evolució de la seva empremta a internet al llarg dels anys. En un primer moment, el projecte va trobar una bona acollida a l’acceleradora de negocis de Telefónica, Wayra, i alguns petits inversors hi van contribuir per donar-hi embranzida.
“Estàvem intentant tancar una ronda de finançament d’un milió d’euros, però es va endarrerir massa i no podíem mantenir l’estructura de costos”, admet Lin. L’emprenedor, que ja ha començat una nova aventura professional en una firma de capital risc també a Barcelona, explica que crear una xarxa social és un negoci molt intensiu en capital. La decisió de tancar es va deure a la despesa de mantenir els servidors on s’acumulaven els milions de fotos penjades pels usuaris al llarg de més de quinze anys. “Al final tot s’explica pels motius financers”, lamenta.
Ara la web de Fotolog ja està desactivada i els usuaris no podran tornar a descarregar les fotografies que hi van deixar oblidades. Amb el retorn de la xarxa social, els impulsors van habilitar un formulari perquè els antics habitants de Fotolog poguessin recuperar la identitat. El cost eren tres euros per les despeses de gestió i només havien de mostrar una fotografia del seu DNI.
De fet, Lin assegura que en el moment de la seva segona desconnexió Fotolog encara comptava amb un milió d’usuaris. Tot i haver passat el seu pic de popularitat -el 2006 era la quinzena pàgina més vista d’internet-, la plataforma per penjar fotografies encara era força activa en alguns països de l’Amèrica Llatina. En aquest sentit, Lin creu que la seva ambició d’una xarxa social “saludable” potser va ser “massa idealista” o, simplement, va arribar abans d’hora. Altres projectes ja van intentar construir un anti-Facebook per als internautes cansats del postureigi la superficialitat de les xarxes, sense gaire èxit.
El cas més sorollós va ser Vero. Aquesta aplicació -que també va tenir dos llançaments, el 2015 i el 2018- prometia alliberar-nos dels anuncis i mantenir l’ordre cronològic de les publicacions, un criteri que altres xarxes socials han deixat en mans dels seus propis algoritmes. Tot i així, en les últimes dades fetes públiques per l’empresa, Vero assegurava que tenia una base de prop de 5 milions d’usuaris, una part petitíssima dels més de 1.000 milions d’Instagram i els 2.400 milions de Facebook.
“Estàvem fent alguna cosa bé”. Per a Lin, el fet que Instagram i Facebook s’estiguin plantejant mesures per reduir l’addicció a les xarxes, com ara eliminar el comptador de “M’agrada”, vaticina un canvi en aquestes empreses. “Crec que la indústria anirà progressivament en aquesta direcció”, assegura l’emprenedor. La corporació de Mark Zuckerberg ja està provant aquest experiment a Instagram i podria replicar-lo al seu germà gran. Usuaris del Canadà, el Brasil, Austràlia, Nova Zelanda, Itàlia, Irlanda i el Japó ja no poden veure a quantes persones els ha agradat un post.
El xoc no és total. El perfil que penja la fotografia encara té accés al comptador, però la companyia vol reduir l’obsessió pels comptes amb milers de “M’agrada”. “Volem que els nostres usuaris se centrin en les fotografies i els vídeos que comparteixen, no en l’atenció que reben”, defensava l’empresa, que en un intent per esquivar les crítiques va afegir un temporitzador dels minuts que hi passem al dia.
