MODA
ELISABET ESCRICHE

Les sabates que pots enterrar quan ja no les vols

El calçat l’ha creat la ‘start-up’ catalana Indianes, és biodegradable i és el primer fet amb fibra de plàtan procedent de Colòmbia

Les sabates que pots enterrar quan ja no les vols / LAURA MAGALLÓN Zoom

Una visita a una petita comunitat d’artesans de Colòmbia, on utilitzen fibra de plàtan per fer productes artesanals, va donar la idea als impulsors de la start-up barcelonina Indianes: es podia fer servir aquest material per dissenyar unes sabates biodegradables. El teixit està fet amb el fil que s’extreu de la tija de la planta; la sola, amb cautxú natural, i per enganxar-la s’utilitza un adhesiu elaborat a partir de l’aigua. L’altra gran particularitat d’aquest calçat és que, un cop deixa de ser útil, en lloc de tirar-lo a les escombraries es pot enterrar. “Com que tot el seu material és biodegradable, en menys de dos anys la terra l’absorbeix”, explica un dels cofundadors d’Indianes, Ivan Rojas.

A banda de la qualitat del fil, Rojas i la seva sòcia, Diana Feliu, van decidir utilitzar aquesta part de la planta del plàtan per donar-li una “segona vida”. “Els agricultors han de tallar la tija perquè en creixi una de nova, i fins ara totes aquestes restes anaven a parar a les escombraries”, detalla Rojas. El fil que obtenen el porten a Barcelona i, amb la col·laboració d’una empresa japonesa fabricant de màquines tèxtils, elaboren el teixit. “La mateixa màquina et fa la peça amb la forma que vols, cosa que evita el tallatge i, de retruc, el residu de teixit que aquesta fase genera”, concreta el cofundador d’Indianes. Posteriorment s’envia a Elx, on es confecciona de manera tradicional la sabata. “El resultat és un teixit en el qual es barreja la tècnica, l’artesania i la tecnologia amb un cost només un mica superior al del calçat tradicional”, afegeix.

El nou producte ja s’està distribuint a les botigues, que començaran a comercialitzar-lo a partir del març de l’any que ve. El mateix mes es podrà comprar a través de la pàgina web d’Indianes. El seu preu, tot i que encara no està del tot tancat, oscil·larà entre els 80 i els 100 euros. Les sabates es podran adquirir en botigues multimarca d’Espanya, Itàlia, Alemanya, Rússia i, si es tanquen les negociacions en curs, també del Canadà.

La ‘start-up’ també ha elaborat sabates amb cànem, una fibra natural que prové de la marihuana

La ‘start-up’, que forma part del viver d’empreses d’Elisava, es va fundar a finals del 2017. Els dos cofundadors es van conèixer estudiant un màster en aquesta escola de disseny i tots dos tenien un interès comú: les sabates i la sostenibilitat. Els primers mesos els van dedicar a estudiar possibles materials per fer el calçat i com aplicar-hi l’I+D. L’estiu de l’any passat sortia a la venda la seva primera col·lecció, feta de pell pigmentada amb extractes vegetals. En les següents van introduir nous materials, com el plàstic reciclat i el cànem, una fibra natural que prové de la marihuana. “Es va fer servir molt per teixir les primeres xarxes de pescadors -explica Rojas-. Tot i ser una fibra de molta qualitat, l’ús que s’ha fet de la marihuana com a substància estupefaent ha impedit que se’n fessin grans cultius”.

A banda d’apostar per materials biodegradables, l’empresa també fomenta l’economia circular. Des de l’any passat ofereix descomptes de 10 euros per als clients que amb la compra d’unes sabates els en donin unes de velles. “Quan se’ls entrega el producte, ells donen les utilitzades al missatger”, concreta el cofundador. El que fan amb aquest calçat és reutilitzar part del material de la sola per fer calçat nou. De moment han aconseguit 130 parells.

Indianes va començar amb una plantilla de tres persones, comptant els dos cofundadors. Actualment ja hi treballen el doble. La start-up preveu tancar l’any amb una facturació de 80.000 euros i unes vendes de 1.200 parells de sabates, un miler més que els que van vendre entre l’agost i el desembre del 2018. Els cofundadors van fer una inversió inicial per poder treure la primera col·lecció de 30.000 euros. “Vam demanar un crèdit, ajuda familiar, i ens vam quedar sense estalvis”, recorda Rojas. A partir d’aquí han pogut autofinançar-se les tres col·leccions següents a través de les vendes. Ara ja treballen en el disseny de la cinquena i aquest mes d’octubre tenen previst fer una visita a la comunitat de Colòmbia per veure com poden augmentar la producció de fibra de plàtan.