TECNOLOGIA
Innovació 16/12/2018

Què té Huawei que fa tanta por a Donald Trump?

Amb la detenció de la directora financera, i filla del fundador, Meng Wanzhou, es tanca un any de boicots al gegant xinès des dels països anglosaxons

Jordi Sabaté
4 min
Què té Huawei que fa tanta por a Donald Trump?

Fa tot just una setmana la directora financera de Huawei, Meng Wanzhou, va ser detinguda a Toronto (Canadà) arran d’una ordre d’extradició dictada pels Estats Units. Se l’acusa d’haver participat en una trama per vendre material fabricat en territori nord-americà a empreses iranianes entre el 2009 i el 2014, en contra de l’embargament vigent. La pena per aquest delicte pot arribar a 30 anys, de manera que ara un tribunal canadenc haurà de decidir si concedeix o no l’extradició, en un procés que pot durar mesos o fins i tot anys, segons algunes fonts. Però Meng Wanzhou no és una executiva qualsevol: és la filla del fundador de l’empresa, Ren Zhengfei, i la principal candidata a heretar l’imperi, un dels més grans del sector tecnològic asiàtic, amb 180.000 empleats, fàbriques als cinc continents i una ramificació que implica des de la fabricació de mòbils, en què és un dels líders mundials en vendes, fins al desplegament d’infraestructura de telecomunicacions.

En aquest últim vessant ha destacat pel seu lideratge en la fabricació de les antenes 4G i també va al capdavant en innovació pel que fa a la tecnologia que podria revolucionar el futur de la internet de les coses i els dispositius portàtils com els rellotges, les cintes, etc. Ens referim al 5G. No són pocs els països que compten amb el desplegament de la tecnologia 4G de Huawei i que es plantegen en el futur instal·lar el 5G. En conseqüència, la detenció de Meng Wanzhou simbolitza la detenció de Huawei i, per tant, el posicionament en contra, o almenys la sospita, de bona part d’Occident respecte a aquest gegant de la tecnologia xinesa, els ingressos del qual van arribar el 2017 a 77.000 milions de dòlars, amb un benefici net de 6.000 milions. De tota manera, el rebuig a Huawei, especialment als països anglosaxons, no comença aquí sinó que ve de lluny.

El gener del 2018 el govern de Donald Trump va aconseguir que les principals operadores nord-americanes no subvencionessin als seus clients les novetats de l’empresa, sobretot el seu model Mate 10 Pro. Al març va ser Best Buy, una de la grans cadenes de venda, la que es va negar a distribuir productes de Huawei. A l’abril tant la CIA com l’FBI i la NSA van desaconsellar utilitzar dispositius de Huawei. A l’agost Trump va prohibir directament l’ús de dispositius Huawei als funcionaris del seu govern. També a l’agost Austràlia va vetar el desplegament d’antenes 5G de Huawei, alhora que el Japó va dir que estudiaria aplicar la mateixa mesura. Al novembre Nova Zelanda s’hi va sumar i al desembre ha sigut el torn del Regne Unit, que no només ha vetat les antenes 5G de Huawei, sinó que també ha anunciat que n’eliminaria les de 4G.

Poc després de ll’anunci del veto britànic es va produir la detenció de Meng Wanzhou, casualment a Toronto, on desenvolupa una bona part de la seva vida professional i on té unes quantes mansions. Ara el tribunal que en valora l’extradició li ha concedit la llibertat condicional, que l’obliga a residir en una de les seves mansions, a no poder ser al carrer entre les onze de la nit i les sis del matí, i a pagar-se una empresa de seguretat que la vigili les 24 hores del dia. Just en el moment de la detenció, Donald Trump i el president xinès Xi Jinping arribaven a un principi d’acord comercial per posar punt final a una guerra entre gegants que no sembla beneficiar cap dels dos països, però en la qual ningú vol aparèixer com a perdedor. Sembla que Meng Wanzhou és una ostatge d’alt valor per a les dues parts. Trump va declarar a finals de setmana que si calia, i en nom de l’acord, intervindria personalment per solucionar les coses.

Per què tenen tanta por els Estats Units, i de retruc els seus socis anglosaxons, de Huawei? El seu conseller delegat, Richard Yu, va esgrimir després de la detenció de Wanzhou que es buscava impedir l’èxit comercial dels dispositius de la marca en territori nord-americà, mentre que els d’Apple no han aconseguit regnar a la Xina malgrat tots els esforços. Però la majoria dels analistes assenyalen més la desconfiança que tenen els governs respecte a qui hi ha realment al darrere de Huawei.

Se sospita que el fundador, un exenginyer militar, pugui ser un home del règim xinès, i que aquest últim aprofiti les seves antenes i xarxes de telefonia per establir un sistema de finestres amb el qual espiar els ciutadans d’uns quants països. La sospita ve d’abans, però l’entrada en vigor el 2017 a la Xina de l’anomenada llei d’intel·ligència nacional va ser la línia vermella que va desencadenar el veto a Huawei. L’esmentada llei estableix que les empreses xineses estan obligades a participar activament en qualsevol petició del govern en nom d’una suposada seguretat nacional. Sembla lògica, per tant, la por: cap govern vol que els seus ciutadans siguin espiats per altres països. Sobretot si ell mateix no ha aconseguit espiar-los lliurement. Sobre això, Austràlia, a més de vetar el 5G de Huawei, va demanar a Facebook que reduís els nivells d’encriptació de WhatsApp per poder saber què s’expliquen els australians als seus xats privats. En nom de la seguretat nacional australiana, esclar.

stats