TECNOLOGIA
JORDI SABATÉ

Les quatre possibles raons per les quals Apple ha comprat Shazam

Aquesta aplicació, gairebé tan antiga com la primera generació de mòbils, ha sigut adquirida per 400 milions

Les quatre possibles raons  per les quals Apple ha comprat Shazam / IDOIA VALLVERDÚ Zoom

Apple compra Shazam per 400 milions de dòlars. Així en fred la notícia pot deixar-nos indiferents. Al cap i a la fi, encara que els de Cupertino no acostumen a tirar de xec, tenen diners per avorrir, i una xifra de dos zeros sembla fins i tot insignificant quan es parla de compres en el sector tecnològic.

No obstant això, és possible que aquesta adquisició sigui una de les que tingui més càrrega de fons dels últims temps. El valor d’aquesta predicció resideix no només en la mateixa essència de Shazam, sinó també en la seva història i la seva evolució. Va néixer a Londres el 1999, quan diversos estudiants de la Universitat de Califòrnia, a Berkeley, van decidir aplicar els seus treballs sobre bases de dades sonores als serveis de missatgeria mòbil.

En un primer moment, Shazam no era ni tan sols una aplicació, sinó un número de telèfon al qual podies enviar un fragment musical que havies gravat amb el mòbil -telèfons molt més rudimentaris que els actuals-: senties la sintonia en un anunci, per exemple, l’enregistraves i marcaves el número de telèfon. Així enviaves a Shazam un arxiu sonor.

El servei contrastava l’arxiu amb les bases de dades sonores existents a internet i et tornava el títol de la cançó per SMS. També t’oferia una sèrie de botigues digitals on poder-la comprar, entre les quals hi havia iTunes. A Anglaterra es va fer popular ràpidament, però encara no va saltar ni al continent ni a la resta del món. Va haver d’esperar que el 2008 aparegués l’iPhone 2.0, amb la seva botiga d’aplicacions, per trobar l’acomodament perfecte com a aplicació per a smartphones.

En aquell moment es va convertir en una de les sensacions de la nova era digital: ja era una aplicació que capturava el so amb la seva gravadora i directament el submergia a l’internet del mòbil per retornar-nos en pocs segons el títol de la cançó i l’autor, a més de tot un seguit d’opcions per comprar-la des de la mateixa pantalla. Havia nascut una estrella que va prosperar gràcies a un model de negoci mixt entre la publicitat i el pagament per descarregar l’aplicació.

El següent pas va ser fer el salt a la televisió, ja que l’aplicació no només captava música, sinó que també podia captar per la pantalla del mòbil l’anunci que s’estava emetent a l’altra pantalla -la de la caixa tonta- i seguidament sobreimposar el producte anunciat amb la possibilitat de comprar-lo. És el que es coneix com a realitat augmentada.

Després, Shazam va saltar al carrer per realitzar experiències que combinaven tots els àmbits -so, paisatge, ubicació, etc.- per oferir publicitat a la pantalla del mòbil. Per exemple, si anem pel passeig de Gràcia i enfoquem la botiga de Prada, la idea és que a la pantalla ens apareixeran les novetats més destacades que podem trobar-hi, juntament amb els preus.

Arran del desenvolupament d’aquestes capacitats, hi ha quatre raons principals que podrien explicar les motivacions d’Apple per comprar Shazam.

1.Reforçar Apple Music davant de Spotify. Apple Music sempre ha estat molt per sota del servei suec de música en streaming, i és una espina que Apple té clavada, ja que es va deixar robar el negoci de la música digital que va consolidar amb iTunes. Shazam té un fons enorme de dades sobre les músiques que més criden l’atenció dels oients. El mateix podria servir perquè Apple Music assegurés l’èxit de les cançons que suggereix als seus clients, de manera que adquiriria més reputació.

2.Revolucionar el camp de la publicitat augmentada. Com ja hem comentat, Shazam té experiències en mostra de publicitat en exteriors sobre la base de la realitat augmentada. És un camp en el qual de moment ningú està fent negoci, i la veritat és que som legió els que anem pel carrer llegint notícies, mirant Facebook o fent piulades mentre caminem. Per què no han de voler oferir-nos publicitat dels llocs per on anem passant? Al cap i a la fi Apple és qui ha fabricat el telèfon on la veurem i, per tant, seria un negoci de propietat exclusiva, on ni Facebook ni Google podrien ficar el nas.

3.Millorar Siri. Tot i tenir un gran potencial, l’assistent de veu per a l’iPhone està en molts casos infrautilitzat, cosa que que li impedeix aprendre i millorar i fa que quedi en una revolució d’usabilitat que no acaba de quallar. En aquest sentit, la base de dades que té Shazam podria ajudar a atendre millor les preferències i necessitats dels usuaris.

4.Impulsar el sistema operatiu domòtic Apple Homekit, una mena de Siri però per a l’internet de les coses, especialment a la llar. És a dir, que és el sistema operatiu que regeix tot un seguit de dispositius com els termòstats, la pujada i baixada de cortines, el control de llums, els sistemes de seguretat, etc. Apple Homekit podria combinar-se amb Siri i Shazam, i no només per funcionar com a control de veu o per identificar sons o imatges que li permetessin prendre decisions intel·ligents, sinó que també podria captar les notícies que sonessin a la ràdio o la televisió i després analitzar-les per oferir-nos prediccions de trànsit, meteorològiques i qui sap si publicitat.

Més continguts de l'emprenem