AUTOMOCIÓ
JORDI SABATÉ

Què li passa a Elon Musk?

El peculiar empresari, fundador de PayPal, Tesla i SpaceX, ha protagonitzat nombroses polèmiques en menys d’una setmana

Què li passa  a Elon Musk? / YOLANDA LÓPEZ Zoom

“L’abril és el mes més cruel”, escrivia el llorejat poeta T.S. Eliot al poema La terra erma, amb la intenció d’expressar el neguit que li produïa la primavera, l’època de l’any que exalta els instints i en la qual ens és més difícil contenir el nostre veritable jo. A Eliot, que va reprimir sempre la seva homosexualitat, l’arribada del bon temps li suposava un turment de contenció anual que s’acabava amb l’entrada del fred a la tardor de Londres.

No sembla que sigui el cas d’Elon Musk, el singular empresari nord-americà d’origen sud-africà, cofundador de PayPal i creador de la primera marca industrial de cotxes elèctrics, Tesla, així com de la companyia aeroespacial SpaceX. A Musk, com a Eliot, la primavera li altera la sang, però al contrari que el poeta modernista del grup de Bloomsbury, l’emprenedor digital -excessiu per naturalesa- aprofita aquest bull arterial per donar curs a la seva arrogància i extravagància. En una setmana, afectat segurament per la calor del maig, Musk ha protagonitzat tot un seguit de polèmiques que van començar dijous amb l’anunci dels resultats operatius de Tesla durant el primer trimestre de l’any. La companyia va anunciar unes pèrdues rècord de 745 milions de dòlars, perquè tot i que la facturació va fregar els 3.500 milions de dòlars, la despesa operativa continua creixent.

El gran culpable és el Model 3 de la companyia, el seu cotxe més nou i assequible, que compta amb una llista, segons el mateix Musk, de 450.000 comandes, però que no aconsegueix un ritme de fabricació òptim per atendre-les sense generar excessius costos. Tesla fixa la línia entre la rendibilitat i les pèrdues en els 5.000 cotxes mensuals, i calcula aconseguir-la el tercer trimestre. Això faria entrar per primera vegada el fabricant pioner dels cotxes elèctrics en beneficis. Tot i estar acostumat a l’adversitat, sembla que Musk aquest cop no porta bé les dificultats de Tesla, segurament a causa de la primavera: durant la presentació dels resultats esmentats va arribar a tallar les preguntes dels analistes de The Wall Street Journal amb la frase “prou d’estúpides preguntes d’analista” per donar pas a les qüestions -deu- que li va plantejar un jove i conegut youtuber.

Òbviament, les “estúpides preguntes d’analista” anaven sobre com explicaria Musk als accionistes que no trobava la manera de fer rendible Tesla, tot i que els seus cotxes tenien bona sortida al mercat. Musk va preferir el youtuber i les accions de la companyia van caure un 5%. Musk no va tenir el dia; potser estava massa alterat per la notícia de la denúncia que la companyia de camions elèctrics Nikola acabava de presentar contra Tesla. El demanden per espionatge industrial del sistema de bateries de cel·la d’hidrogen.

En aquest mateix estat, alterat, devia continuar quan va enviar l’endemà un correu a totes les seves fàbriques en què anunciava que a partir de dilluns els treballadors externs, és a dir temporals, no podrien entrar a les factories llevat que un treballador intern, és a dir fix, donés fe de la seva capacitat. En el correu anomenava els temporals “lapes” i deia que hi havia “massa lapes; lapa sobre lapa, esperant veure passar el tren dels diners”. Més enllà de la falta de correcció de les seves paraules, Musk es referia al caos de contractes i subcontractes que hi ha a la seva xarxa fabril, producte dels intents de complir amb els temps de fabricació.

Musk ara vol una purga radical, tal com s’ha filtrat, però en realitat els problemes venen de lluny, amb demandes per impagaments a la fàbrica de Nova York i denúncies que als temporals se’ls volia pagar amb targetes de dèbit en lloc de xecs. Aquest mateix cap de setmana Musk va tenir el seu moment èpic quan es va enfrontar a Twitter amb Warren Buffet, de qui va dir que les seves teories econòmiques eren febles en un entorn d’innovació. Buffet li va respondre que potser sí, però que no creia que Musk volgués competir amb ell en el negoci dels caramels. Buffet es referia al fet que és un negoci de tall clàssic i sense innovació, i també al detall que el seu fons d’inversió lidera See’s Candies, el principal productor de caramels.

Musk hi va respondre amb una sèrie de piulades en què assegurava que estava a punt d’iniciar un nou projecte de caramels amb què canviaria el món i, a més, ompliria els fossats de Buffet. Es referia a la “teoria dels fossats” amb què, segons el financer, s’ha de protegir tota companyia de valor respecte als competidors. Un fossat, per exemple, és l’ecosistema d’Apple, les llicències de Windows i la clavilla de les màquines d’afaitar, que només serveixen per als aparells del fabricant. Musk va rematar la setmana d’alteració sanguínia primaveral dilluns a la gala Met de Nova York i en la qual, com si res hagués passat, va presentar la seva nova parella, la cantant goticoelectrònica Grimes, disset anys més jove que ell. Geni i figura, fins a la primavera que ve.