Pinyols d’oliva convertits en mobles que no acaben a la brossa
Reolivar és un material biodegradable fet amb aquestes restes orgàniques que vol ser una nova alternativa al plàstic
Són un senyal inequívoc que l’àpat s’ha acabat i ja només en queden les restes. Els pinyols de les olives, abandonats en un raconet del plat, esperen el seu destí habitual: les escombraries i, amb sort, el contenidor de l’orgànica. Però la dissenyadora Silvana Catazine es va quedar una estona més observant els cadàvers de les olives que s’havia menjat amb el vermut. S’acabava d’apuntar a un curs sobre nous materials de l’escola Elisava i li ballaven tot d’idees pel cap. Espanya és el productor mundial indiscutible d’olives, però els residus que es generen amb el seu consum es converteixen directament en brossa o, com a molt, en biomassa per generar energia.
D’aquesta premissa va néixer Reolivar, un projecte de l’estudi de disseny de materials Naifactory_Lab que Catazine comparteix amb l’arquitecte Josean Vilar. En els últims dos anys de pandèmia han convertit els pinyols d’oliva en un material biodegradable i reutilitzable. “Nosaltres abans ens dedicàvem a l’arquitectura efímera per a esdeveniments com ara festivals o congressos. Ens vam adonar que es generaven molts residus -molta lona, plàstics, taulells de fusta- i vam començar a buscar materials més naturals, però era realment difícil”, explica per telèfon Vilar. Allò que no van trobar al mercat, van decidir inventar-ho a base d’experiments. Els pinyols els trituren al laboratori fins que en queda una mena de sorra que després barregen amb altres ingredients per aconseguir el resultat final. Vilar defineix el material de Reolivar com una barreja a mig camí entre la ceràmica i la fusta. Segons les fotos d’alguns dels productes que ja han produït fent-lo servir, es podria confondre amb el suro o fins i tot el vidre, en la seva versió transparent. “És molt resistent, es pot modelar, mecanitzar, perforar...”, diu l’arquitecte. I encara hi afegeix una altra qualitat: quan les peces arriben al final del seu cicle de vida, es poden desfer a baixa temperatura per transformar-les de nou.
Per validar el material han començat amb els objectes de disseny. Els creadors de Reolivar han aplicat la seva invenció a la fabricació d’articles de decoració com ara làmpares o gerros, que en els últims dos anys de vida del projecte ja s’han exposat al Museu del Disseny de Barcelona i en exhibicions a França, Àustria o Corea del Sud. “Aquesta visibilitat ens ha ajudat molt i ara estem a punt de fer el pas a la industrialització per aplicar-ho a productes replicables”, apunta Vilar. De moment no poden assumir peces gaire grans, de manera que han tornat a l’arquitectura efímera a través dels aparadors de botigues. Algunes marques de moda ja compten amb ells per fabricar els elements que acompanyen els seus maniquins per presentar els modelets de la temporada. “Hi ha molt d’interès de les empreses”, diu Vilar.
En paral·lel, Naifactory_Lab ha iniciat una campanya de crowdfunding a la plataforma Kickstarter per vendre un penjador de paret en forma de mosaic fet amb Reolivar. Les peces es fabricaran al Centre Ocupacional Bogatell, un centre especial de treball de Barcelona que dona feina a persones amb discapacitat: “Volem posar a prova la producció en sèrie i creiem que l’impacte social és tan important com el mediambiental”. El seu estudi de disseny de materials ja ha participat en el programa Creamedia del viver d’empreses municipal Barcelona Activa i el Fab Lab, un centre de recerca i innovació en fabricació digital ubicat al districte 22@.
Projectes com el del Josean i la Silvana estan fent molta pedagogia sobre la necessitat d’incorporar més biomaterials en el nostre dia a dia, davant l’amenaça creixent de residus com el plàstic. Tot i que algunes empreses han fet passos per reduir l’ús d’aquest material tan difícil d’eliminar, Vilar avisa que algunes de les alternatives que trien no són tan verdes com sembla. “Es fa una mica de trampa perquè un plàstic pot estar fet amb canya de sucre o midó de patata, però també produït amb polímers que encara que no siguin d’origen fòssil tampoc són biodegradables. Si deixes aquestes bosses al bosc no desapareixen”, diu Vilar.
Per al fundador de Naifactory_Lab, el gir cap als biomaterials s’ha d’incentivar mitjançant una normativa que forci les empreses a sumar-s’hi: “El problema del plàstic reciclat és que serà una raó més perquè aquesta indústria segueixi fabricant-ne. Pan para hoy, hambre para mañana ”, avisa.
