Emprenem 25/04/2021

Passat i present militar de la nació ‘start-up’

Israel ha creat més de 60 ‘unicorns’, molts amb arrels a l’exèrcit

5 min
Passat i present militar de la nació ‘start-up’

Un grup força nombrós de persones es reuneixen en un paisatge de dunes i sorra. És el 1909 i 66 famílies jueves fan servir petxines per organitzar un sorteig i repartir-se aquell tros de terra del Mediterrani. La imatge de la dreta és en aquest mateix indret, però ha passat més d’un segle i Tel Aviv ja no és un desert, sinó una ciutat poblada de gratacels i surfistes. Aquesta comparació fotogràfica és la carta de presentació que entrega Hila Oren, la consellera delegada de la Tel Aviv Foundation, a través d’un petit llibre que resumeix la tasca d’aquesta entitat en les últimes dècades per confirmar la capital d’Israel com a nou pol de la indústria tecnològica. La directiva va participar la setmana passada en les jornades d’economia postpandèmia BarcelonaReact, on va desgranar la recepta emprenedora de la ciutat, amb una start-up per cada 215 residents.

“Convertir-nos en una nació start-up no va ser una decisió, sinó una necessitat. Vam néixer fa només 73 anys i havíem de trobar solucions innovadores”, defensa Oren. De fet, el sobrenom tampoc el van triar. El 2009 els autors nord-americans Dan Senor i Saul Singer publicaven Start-up nation [Nació start-up ], un llibre que es pregunta com una nació amb 70 anys d’història i 9 milions d’habitants té prop de 90 empreses al Nasdaq. “Aquest llibre va ser un gran regal a la nació i la ciutat. Era el nom que ells van escollir i després tothom l’ha acabat adoptant, però no ha sortit de cap agència de màrqueting”, afirma l’experta en emprenedoria. Tot i així, Oren admet que en els programes de la fundació municipal també parlen de TelAviv com “la ciutat start-up.

“En el centre d’aquest canvi hi ha narratives relacionades amb la fundació de l’Estat [d’Israel] i arrelades en la noció d’una minoria perseguida que ha hagut de superar adversitats a través de la improvisació, l’enginy i la chutzpah ”, reflexionava en un article el professor de retòrica de la Michigan State University Steven Fraiberg. Aquesta paraula hebrea traduïda al català seria un tret semblant a la insolència, un substantiu que es fa servir quan una persona diu el que pensa sense embuts amb un punt d’atreviment (i una mica d’arrogància). Altres acadèmics com el geògraf cultural Joseph F. Getzoff ja parlen d’un “sionisme neoliberal” que ha fabricat una fornada d’emprenedors amb vincles molt directes amb l’exèrcit d’Israel.

Assaf Rappaport és el cofundador i conseller delegat de Wiz, una de les start-ups israelianes del moment. “Sempre he tingut traça per la tecnologia, i a Israel l’exèrcit detecta aquestes habilitats quant ets força jove”. La seva carrera com a emprenedor va començar quan el van “descobrir” fent el servei militar. “Estava apuntat a Talpiot, un programa d’entrenament de les forces de defensa israelianes per a reclutes que demostren habilitats acadèmiques en les ciències i potencial de lideratge”, explicava l’emprenedor en una entrevista al portal Natfluence. A l’exèrcit va conèixer els altres cofundadors i va aprendre a treballar amb la tecnologia per “combatre el terrorisme”. “Pensàvem sovint com les mateixes eines que es feien servir per lluitar contra el terrorisme a Israel es podien reutilitzar per ajudar les empreses a mitigar atacs a les seves dades”, apuntava Rappaport. Van acabar aplicant aquesta lògica per crear Wiz, una companyia de sistemes de ciberseguretat al núvol valorada en prop de 1.700 milions de dòlars.

Haver passat durant el servei militar obligatori per unitats de l’exèrcit israelià com la 8200 -on els joves soldats aprenen a programar, hackejar i desenvolupar aplicacions-és quasi l’equivalent al diploma d’una universitat d’elit. Fins i tot hi ha una acceleradora d’empreses fundades per exreclutes que porta el seu nom (8200 EISP) a través de la qual s’han finançat més de 260 companyies en l’última dècada. “El govern [israelià] ha donat suport a multitud de projectes i l’exèrcit i el ministeri de Defensa són una gran part d’aquest ecosistema. Allà van començar empreses que després es van traslladar al sector privat”, explica Oren. L’eclosió de la indústria tecnològica d’Israel, però, la situa en el boomde les dotcom. “Als 2000 es va fer un salt”, admet. Part d’aquest èxit també l’atribueix al programa Yozma, un projecte del govern israelià impulsat als 90 per crear fons d’inversió en tecnologiai atreure les grans multinacionals del sector.

Encara que els emprenedors israelians han trepitjat tot tipus de sectors, al darrere de moltes companyies estrella del país hi apareixen la seguretat i les dades. Un dels tresors nacionals és Check Point, un proveïdor de sistemes de ciberseguretat amb més de 5.000 empleats i una capitzalitació a la borsa de Nova York de 16.200 milions de dòlars. Però també trobem l’ADN hebreu a eToro, la plataforma de compravenda d’actius financers que va guanyar-se uns minuts de fama a principis d’any per l’aferGameStop a Wall Street. Milers de petits inversors van utilitzar aquesta apli fundada pels germans Yoni i Ronen Assia per adquirir accions de la cadena de botigues de videojocs i escanyar els grans fons voltors. Segons el portal TechAviv, hi ha una seixantena d’unicorns fundats per israelians. És a dir, empreses tecnològiques valorades en més de 1.000 milions de dòlars. “Als Estats Units tot és a gran escala i per al públic massiu. Aquí fem molts experiments, però aprenem dels petits projectes i els fem grans”, valora Oren.

Tot i les tensions constants a l’Orient Mitjà, la directiva desvincula totalment el ritme emprenedor frenètic d’Israel de la geopolítica i el conflicte amb Palestina. “Quan les persones discuteixen sobre negocis posen la política a banda i el que volen és promoure l’economia”, afegeix. Oren també assegura que des de la seva entitat han visitat diverses vegades i s’han reunit amb organitzacions que fomenten l’emprenedoria a Palestina com Leaders International, que compta amb una acceleradora a Ramal·lah. “Malauradament no tots els problemes entre nacions estan resolts, però la gent normal hem de viure en pau i donar-nos la mà”, reclama.

OREN SÍ QUE fa autocrítica sobre altres reptes pendents de Tel Aviv, com el preu de l’habitatge. “El cost de la vida és molt elevat perquè som un territori petit com una illa. Hem d’assegurar-nos que regulem el preu de l’habitatge i construïm prou habitatge públic per a qui en necessiti”, admet. La ciutat vol esquivar una crisi com la que ha esclatat a San Francisco, on l’omnipresència del sector tecnològic ha expulsat molts dels seus residents a viure a municipis propers. A més, Oren -que ja s’ha vacunat contra el covid-19, com la majoria dels seus compatriotes- assegura que la pandèmia els ha ensenyat una altra lliçó per aplicar en matèria d’urbanisme: “Els coworkings i els clústers econòmics també han de ser fora al carrer. No cal estar tancats a casa davant d’una pantalla quan podem construir oficines a l’exterior en un espai segur i saludable”.

Israel ha aconseguit fer seu el títol de nació start-up i estendre arreu l’eslògan. Amb una excepció. A la xarxa, el domini StartupNation.com no és una pàgina web per promoure les bondats dels emprenedors hebreus. El va comprar abans un empresari de la ciutat de Birmingham (a Michigan, els EUA) que es presenta com un “veritable evangelista” d’una fe compartida amb bona part dels israelians: els negocis.

9 milions d’habitants i 4.000 ‘start-ups’
  • Waze, el GPS que va comprar Google Aquesta empresa israeliana va néixer el 2006 com un projecte comunitari per digitalitzar el mapa d’Israel. El programador Ehud Shabtai, però, va acabar comercialitzant un sistema de navegació GPS gratuït per a mòbils i tauletes. El 2013, quan ja tenia un centenar d’empleats, Google va comprar l’empresa per 966 milions de dòlars.
  • Check Point, colós de la ciberseguretat Fundada el 1993 a Israel, aquesta companyia s’ha convertit en un dels principals proveïdors de sistemes de ciberseguretat del món. Actualment té una plantilla de més de 5.000 treballadors i cotitza al Nasdaq. El seu fundador, Gil Shwed, va desenvolupar la idea per crear Check Point mentre servia a la unitat 8200 de l’exèrcit israelià.
  • Mellanox, un gegant de les dades Mellanox és una empresa d’equipament de telecomunicacions i centres de dades fundada el 1999 per exdirectius israelians d’Intel. Dues dècades més tard, la nord-americana Nvidia la comprava per 6.900 milions de dòlars. La companyia també és coneguda per promoure la contractació d’enginyers palestins a través de subcontractes.
  • Etoro, el regne digital de la borsa Aquesta plataforma de compravenda d’actius financers va ser la idea de dos germans (Yoni i Ronen Assia) i el directiu David Ring. L’aplicació permet negociar a la borsa des del telèfon mòbil i també ha introduït la cotització de criptomonedes. Està valorada en més de 10.400 milions de dòlars i és patrocinadora de diversos equips de futbol.
  • Wiz, emprenedors reclutes Una de les noves promeses de l’ecosistema emprenedor d’Israel va sorgir després que tres excompanys del servei militar es retrobessin. Els fundadors de Wiz van aplicar les eines per “lluitar contra el terrorisme” que havien après a l’exèrcit per crear un servei de seguretat valorat en prop de 1.700 milions de dòlars.
stats