Pagaries per un Facebook sense anuncis?

Quan l'escandol de Cambridge Analytica va esclatar ara fa poc més d’un mes -l’empresa va revelar que Facebook havia consentit que una empresa desviés més de 52 milions de perfils, i tota la seva informació personal, cap a uns foscos ordinadors que la van analitzar per manipular l’opinió i el vot dels nord-americans a favor de Trump-, un polític de l’esquerra espanyola va escriure a Twitter que això no hauria passat amb xarxes socials públiques i subvencionades amb impostos i no amb publicitat. Més enllà que l’opinió en forma de piulada pugui semblar la clàssica rebequeria d’intel·lectual socialdemòcrata, la veritat és que el polític en qüestió no és l’única persona que s’ha pres seriosament el plantejament d’una hipotètica xarxa social de pagament, ja sigui directament o a través dels impostos, en la qual el motor del negoci no fos que haguéssim d’estar contínuament veient publicitat per fer-la comercialment viable.

Han sigut molts els analistes que s’han posat a valorar aquesta alternativa arran de les declaracions del fundador de Facebook, Mark Zuckerberg, al Senat dels Estats Units per donar explicacions per la seva inacció davant les activitats de Cambridge Analytica. En un moment, durant la seva compareixença, Zuckerberg va dir una cosa que s’acostava molt a una declaració de principis: “Sempre hi haurà una versió de Facebook gratuïta en la qual la gent veurà publicitat”.

En aquesta frase molts hi van veure implícita la part contrària, és a dir, que Facebook s’ha plantejat en el passat, es planteja en el present o es plantejarà en el futur una versió de pagament lliure de publicitat i, segurament a causa d’això, també lliure de l’ús de la nostra informació personal per a anàlisis que tinguin com a finalitat millorar l’impacte d’aquesta publicitat. ¿És realista que Facebook es plantegi aquesta opció, que podríem anomenar premium?

El col·laborador de la publicació digital Techcrunch John Constine s’ho preguntava fa unes setmanes i arribava a calcular quina havia de ser la quota mitjana a pagar per un Facebook sense anuncis, segons els diferents països i per compensar el benefici en publicitat que obté la xarxa social. A escala global, segons els càlculs de Constine, la quota se situaria sobre els 11 dòlars.

L’analista concloïa que aquesta variant podria ser interessant de cara al futur, ja que el model es basa en el fet que com més temps passem a Facebook, més publicitat veiem i més guanya la xarxa. És conegut que les generacions més joves tendeixen a passar menys estona a Facebook i més en altres xarxes, de manera que la tarifa plana podria compensar el descens d’audiències i la publicitat. En aquest sentit, la directora operativa de la xarxa social, Sheryl Sandberg, també va assegurar a Bloomberg TV que l’empresa està oberta a una versió de pagament i sense negoci publicitari. No obstant això, no tots els analistes pensen igual, i al nostre país l’inversor tecnològic Luis Martín Cabiedes es mostra escèptic sobre una possible xarxa social sense anuncis. “Seria un model una mica estrany perquè el que suposem implícitament és que no només pagaríem per no veure anuncis, sinó també perquè no es fessin servir les nostres dades per a cap fi, i sense l’anàlisi de dades seria molt difícil posar en contacte la gent coneguda, que és la base d’una xarxa social”, afirma.

Cabiedes afegeix que “a les xarxes un hi va a socialitzar”, i planteja la possibilitat que Facebook creés “clubs limitats, familiars o de determinats interessos”, en els quals es pogués compartir informació sense publicitat i sense estar subjecta a anàlisi. El financer creu possible que en un futur la xarxa ofereixi aquesta possibilitat. D’altra banda Enrique Dans, professor de sistemes d’informació a l’IE Business School i analista de referència tecnològic, tampoc veu clara la viabilitat d’un model de pagament i sense publicitat com a alternativa a l’actual Facebook. Addueix els mateixos motius que Cabiedes, però a més hi afegeix “la percepció generalitzada que les xarxes socials són un apartat trivial de la nostra vida”.

Dans es basa en diversos estudis fets als EUA en els quals els usuaris enquestats situaven Facebook en un nivell sorprenentment baix entre les coses sense les quals no podrien viure: “Diem que no podem viure sense Google, tampoc sense Amazon i molts fins i tot sense Apple, però els estudis mostren que creiem que podríem passar perfectament sense Facebook. Jo crec que ho infravalorem, però la dada és aquesta”. En conseqüència, Dans creu que “és possible que la major part de nosaltres no estiguéssim disposats a pagar una tarifa plana per usar Facebook sense publicitat”. “Una altra cosa és que després ens adonéssim que ens era més imprescindible del que ens crèiem”, afegeix l’analista expert en xarxes socials. Dans, finalment, també obre la porta a clubs específics limitats com els que proposa Cabiedes, tot i que matisa que és una contradicció en els seus termes, “perquè als clubs s’hi va a fer contactes”.