FINANCES
PAULA SOLANAS ALFARO

Les noves vides dels ‘nens prodigi’ de Verse

Els fundadors de l’apli de pagaments, ara propietat del grup de Twitter, han seguit engegant negocis després d’un polèmic adéu

Les noves vides dels ‘nens prodigi’ de Verse / FIRMA FOTO Zoom

A principis del 2016 el Borja Rossell, l’Alex Lopera i el Dario Nieuwenhuis amb prou feines havien entrat a la vintena i acabaven de tornar de San Francisco. “Fa temps que els bancs no innoven i que mantenen unes regles del joc que només els afavoreixen a ells”, explicaven aleshores en la seva primera entrevista a l’ARA. Feia un any que s’havien proposat capgirar un projecte anterior -de caixers de bitcoins- i crear una aplicació per començar a posar nervioses les entitats financeres. Els tres representaven gairebé a la perfecció la imatge del jove emprenedor precoç que desafia una indústria adormida.

La seva plataforma era el més semblant a un moneder en versió digital. Permetia fer transaccions econòmiques entre particulars, sense cobrar comissions i a l’instant. El concepte ara sona familiar, però en aquell moment Bizum o Twyp encara eren un experiment de la banca tradicional per explorar el terreny dels pagaments mòbils. El juny passat es va tancar el cercle, i el que havia començat com un repte entre amics ha acabat en mans de Square, la fintech del fundador de Twitter, Jack Dorsey. En el trajecte entre aquests dos moments, però, hi ha hagut una combinació d’eufòria, festes corporatives, malentesos i canvis directius que han acompanyat Verse en la seva història d’alts i baixos.

Tornem als viatges a Silicon Valley, on Rossell, Lopera i Nieuwenhuis van fer els seus primers contactes amb inversors durant una estada de mig any. Amb poc temps de vida, van recaptar una mica més d’un milió d’euros de mecenes com ara l’exdirectiu de Google i Yahoo i fundador del portal immobiliari Idealista Bernardo Hernández -apunteu aquest nom- o la firma de capital risc californiana Draper Fisher Jurvetson.

Aleshores ja s’intuïa el frenesí. Una font que prefereix no revelar la seva identitat recorda com els emprenedors li van oferir un lloc de treball amb un bon sou amb expectatives de treballar a San Francisco, on l’aplicació volia assentar les bases d’una expansió internacional. Després van arribar unes oficines diàfanes a tocar del Hard Rock Café de plaça Catalunya i, de cop, les rondes d’un milió eren de 21 milions. No obstant, a finals del 2017 es va trencar l’encanteri. L’empresa va deixar fora de la direcció els tres fundadors -Rossell era el conseller delegat; Lopera, el director d’operacions, i Nieuwenhuis, el de tecnologia- i va optar per situar-los en un segon pla en la presa de decisions.

L’apli de pagaments instantanis va rebre més de30M€ d’inversió en l’etapa dels seus creadors

Les raons per les quals van desvincular-los del projecte han sigut font de tot tipus d’especulacions entre el sector tecnològic barceloní durant els últims anys. La versió amb més consens, però, és que els resultats de la plataforma no convencien els inversors, que van considerar que s’estaven cremant massa diners. “Van marxar perquè no hi havia res i van generar un munt de problemes”, assegura una font molt contundent amb els errors de gestió que demana l’anonimat. Altres veus asseguren que amb els fundadors l’empresa no va arribar a despuntar perquè encara no havien aconseguit un dels tresors més preuats per a una fintech : la llicència que els permetia operar com a entitat de pagaments a l’espai econòmic europeu. Tot i així, hi ha testimonis d’aquesta sortida que tenen una lectura menys dura contra els creadors de Verse. “Passa a moltes empreses que els fundadors tenen una idea i l’equip inversor una altra. No sempre coincideixen i no crec que fos perquè hi hagués molta preocupació per començar a monetitzar”, explica un extreballador que va viure aquella transició.

De fet, el divorci va ser força amistós. Els fundadors van sortir de Verse, però en van conservar accions i un petit nucli d’inversors va prendre el control de la direcció, amb Bernardo Hernández ocupant el rol de president de la companyia. “Quan vaig arribar les xifres d’usuaris no eren impressionants. La penetració es limitava sobretot a Catalunya i uns ambients molt concrets de Barcelona i Madrid. Aleshores -i encara ara- no tenia un model de negoci gaire clar”, opina un antic empleat que va incorporar-se just després d’aquell impàs. Tot i així, la viralitat de Verse era evident, almenys a les xarxes socials. La companyia catalana va fer una aposta molt forta per captar el públic mil·lennial cansat d’interactuar amb els bancs a través d’ influencers i ambaixadors que promocionaven la marca a les universitats.

Així, ¿què se’n va fer dels fundadors de Verse un cop van trencar la seva relació amb l’empresa? Cap dels tres ha marxat gaire lluny ni ha deixat de crear noves empreses. Rossell i Nieuwenhuis van sumar-se al seu director financer, Nicolás Salamé, per crear Akiles, una tecnologia per obrir portes des del mòbil. Els dos primers han preferit respondre a les preguntes de l’ARA a través del directiu. “No hem fet gaires mencions a Verse des de la sortida. Des del nostre punt de vista hi ha coses que no van anar com s’ha dit a la premsa. No va passar res que no passi en qualsevol empresa amb una visió ambiciosa”, defensa. Tot i així, Salamé admet que se senten “orgullosos” de la venda i assegura que el producte no ha canviat en molts aspectes des que el van llançar.

Dos dels fundadors han creat un sistema per obrir portes amb el mòbil i el tercer emprèn en apostes

Precisament, la seva nova idea de negoci els va arribar mentre encara treballaven des de les flamants oficines de Verse a la plaça Catalunya. “Treballàvem molt amb horaris flexibles, però ens cobraven 40 euros per cada clau i les havien de fer a Madrid. Nosaltres volíem permetre que tothom accedís les 24 hores del dia els set dies de la setmana”, explica l’actual conseller delegat d’Akiles. La solució, doncs, va començar de manera molt casolana. Quan venien visites a l’oficina sempre els preguntaven d’on havien tret aquell sistema per obrir portes, però aquest era només de consum propi.

“Després de marxar de Verse, tant el Borja i el Dario com jo vam estar fent entrevistes de feina amb altres empreses, però al final portem quasi tota la nostra vida professional treballant junts”, diu Salamé. Ell va fer els números per calcular si seria possible monetitzar aquella solució a través d’una subscripció mensual i va plantejar la idea a hostals, pisos turístics i coworkings fins a captar una trentena de clients potencials.

“Al sector immobiliari fa molts anys que es parla de domòtica, però mai hi ha hagut una empresa referent, que tingui tant els coneixements de hardware com de software”, indica el directiu. El 2018 van enllestir el primer prototip amb cara i ulls i al cap d’uns mesos fitxaven el primer comercial de vendes.

El tercer fundador en discòrdia de Verse, Alex Lopera, també va engegar una nova empresa poc després de deixar la companyia. En el seu cas, Tipster és una plataforma que posa en contacte les persones que volen fer apostes esportives amb els anomenats tipsters, gurús dels pronòstics que venen els seus consells a aficionats d’aquest polèmic fenomen. L’empresa de Lopera funciona com un intermediari, és a dir, es queda amb una comissió del que cobren aquests professionals de les apostes i ja ha captat prop d’un milió d’euros per tirar endavant el projecte.

Paral·lelament a les noves empreses dels seus creadors, Verse va continuar sota la gestió de Bernardo Hernández, que va fitxar els directius Uri Tintoré i Pablo Viguera per pilotar aquesta nova etapa. Ells, però, també van acabar sortint-ne -una font apunta a xocs amb Hernández sobre la direcció que havia de prendre la fintech - i, com els fundadors originals, han acabat engendrant més start-ups. El planter de Verse va seguir amb Belvo, una plataforma digital de serveis financers amb els ulls posats en l’Amèrica Llatina.

Diverses fonts apunten que els contactes d’Hernández a Silicon Valley van aplanar el camí per la venda de Verse a Square, l’últim capítol d’aquesta història. Altres veus afegeixen que en etapes anteriors ja hi havia hagut interès de comprar Verse per part d’empreses estrangeres (i fins i tot alguna entitat financera), però les converses mai van acabar de reeixir. El soci de la firma Lánzame, Jordi Altimira, que va tornar a invertir a Verse el 2018 amb la nova direcció, no en té cap dubte: amb l’operació hi han sortit guanyant. “És la millor venda del nostre portfoli”, assegura. A la plusvàlua de la inversió s’hi suma el que han rebut en accions de Square, que des del juny gairebé ha duplicat el preu de les seves accions a la borsa dels EUA.

La venda de Verse l’ha enganxada en plena pandèmia, una crisi que ha passat força per alt al sector digital, però que també té certes implicacions per a la plataforma: Verse és una aplicació eminentment social. El seu ús passa perquè els amics surtin a sopar i es reparteixin comptes o organitzin un viatge i després quadrin les despeses. “Ho hem compensat amb la dimensió virtual de tota aquesta activitat social. Per exemple, els jocs amb pagaments o els grups per a companys de pis”, explica Hernández. Insisteix que amb Square -Verse seria la pota europea de l’aplicació americana Cash- el seu futur està assegurat, i des de l’operació han incorporat una desena d’empleats nous. Per a aquesta nova vida promet el llançament d’una targeta bancària pròpia, i conclou amb una reflexió: “Les medalles són molt cares. Tinc molt clar que si hagués sortit malament s’hauria dit que la culpa va ser meva”.