El misteriós líquid que estalvia energia als centres de dades

Indrets del món com l’estat de Virgínia del Nord als EUA amaguen el secret que explica que cada vegada puguem moure més dades i més de pressa a la xarxa. Edificis de la mida de dos centres comercials -alguns d’ells en climes molt freds- acullen els centres de dades que gestionen l’actual furor tecnològic. Aquest servei, però, s’ha convertit en un pou sense fons de consum energètic. Pol Valls recorda que el sector dels servidors de dades xucla prop del 6% de l’energia del món: més que països com l’Índia. Valls és un dels creadors de Submer, una empresa catalana que ha ideat una màquina per rebaixar la factura energètica d’aquestes granges d’internet. “El 2025 ens espera un tsunami de dades”, assegura l’emprenedor.

Valls va començar a pensar en el projecte el 2015 amb el seu cunyat, Daniel Pope. Pope tenia experiència en computació i ja havia venut la seva empresa de serveis al núvol a Telefónica. “Coneixíem els problemes dels centres de dades, i alguns són els mateixos des de fa una dècada”, explica el cofundador de Submer. Tots dos es van entestar en trobar una manera d’aconseguir reduir la petjada energètica del sector que no fos traslladar els servidors a temperatures gèlides. En lloc de fer servir aire condicionat, el sistema de Submer funciona amb la immersió en líquid. La seva màquina es diu SmartPodX i utilitza una substància sintètica no tòxica i biodegradable per refredar les computadores que s’hi insereixen. “Prop del 40% del consum que fan els centres de dades se’n va a refrigerar els servidors perquè puguin seguir operant”, insisteix Valls.

A banda d’estalviar energia, Submer també promet minimitzar l’espai que les grans corporacions destinen a aquests equipaments i, per tant, el cost immobiliari. “Hi pot haver màquines més potents amb més densitat de computació”, afirma l’enginyer català. Així doncs, el sistema de l’empresa fa que ja no sigui necessari instal·lar potents ventiladors que rebaixin la temperatura. Amb dimensions més petites també és més factible obrir més centres de dades a les ciutats, un requisit per tenir una latència baixa en les connexions i desenvolupar la futura xarxa del 5G.

Malgrat que ara la tecnologia està validada i protegida per patents, Submer no va tenir una arrencada fàcil. Als inicis, l’empresa eren Valls i Pope. Tenien una idea i la van plasmar en un vídeo casolà que van enviar a la crida de l’acceleradora de start-ups Y Combinator, una de les de més èxit de Silicon Valley. “No teníem el producte fet, però vam muntar un prototip i el vam posar en una piscina inflable per explicar com funcionava”, recorda Valls. Dels milers de candidats que es van presentar a la convocatòria van aconseguir quedar entre els 100 finalistes que es van entrevistar amb els gestors de l’acceleradora. “No hi vam entrar, però ens va servir per veure que hi havia interès”, diu.

Per desenvolupar el prototip van invertir prop de 30.000 euros entre recursos propis i algun petit crèdit, però necessitaven algú amb coneixements de termodinàmica. La casualitat els va portar a creuar-se amb Enric Farriol i Albert Roset, dos enginyers jubilats que van convertir Submer en el seu projecte de temps lliure. El punt d’inflexió va arribar el 2018, amb un producte més consolidat i l’entrada d’un inversor privat que els va conèixer a la cimera de start-ups South Summit a Madrid. Des d’aleshores, la companyia ha aconseguit prop de 4 milions d’euros en finançament i ha pogut fitxar enginyers especialitzats fins a formar una plantilla d’una trentena d’empleats.

Entre els clients de Submer hi ha companyies tradicionals que necessiten processar grans volums de dades com Airbus, però també institucions com el CERN i l’Organització Europea per a la Recerca Nuclear. D’altra banda, la companyia catalana començarà a testar el seu producte amb una gran tecnològica, el nom de la qual prefereix no revelar. “Tenim una cua de projectes potencials i estem preparant una nova ronda de finançament per seguir amb l’expansió comercial”, diu Valls. Aquest any preveu tancar amb una facturació d’entre cinc i deu milions d’euros.

Pràcticament tota la producció de les màquines de l’empresa es fa a Catalunya, amb l’excepció d’alguns components, que venen d’Alemanya. Les seves oficines són a l’Hospitalet de Llobregat, just al costat de la Fira de Barcelona, en un carrer que a poc a poc el sector comença a conèixer com “la milla d’or dels centres de dades”.