TECNOLOGIA
PAULA SOLANAS

Les màquines de ‘vending’ que no s’empassaran els teus diners

Orain és una aplicació catalana per interactuar amb tot tipus de dispositius i gestionar els pagaments i incidents

Les màquines  de ‘vending’ que no s’empassaran els teus diners / JORDI OLIVÉ Zoom

Parlar amb cafeteres, neveres o rentadores és una acció habitual des de la irrupció de l’internet de les coses. La comunicació amb les màquines es pot convertir en la resposta a cada vegada més problemes del nostre dia a dia, com ara el moment en què la màquina de vending de l’oficina decideix empassar-se el canvi. Orain és una aplicació catalana que ens permet, precisament, interactuar amb dispositius com aquest sense recórrer a la clàssica sacsejada violenta de l’aparell.

El sistema funciona com un xat amb què podem avisar l’empresa propietària de la màquina de vending en cas que hi hagi un incident (i li toqui tornar-nos els nostres diners). A més, també permet obrir una cartera digital, consultar-ne el saldo disponible i rebre ofertes o promocions dels productes de la màquina. Orain aplica el mateix concepte a les cafeteres de càpsules dels espais de treball que només s’activen si l’usuari paga a través de l’aplicació amb el seu telèfon.

“Hi ha prop de 400.000 màquines de vending a l’estat espanyol controlades per unes 2.000 empreses”, explica Xavier Sans, el conseller delegat de la start-up amb seu a Sant Cugat del Vallès. Aquest és un dels mercats que vol atacar la companyia, que ja gestiona les màquines que hi ha en companyies com ara el Banc Sabadell, Wallapop, Inditex i Florette. L’empresa és un spin-off del Centre de Visió per Computador de la Universitat Autònoma de Catalunya, i en els últims mesos ha aconseguit un milió d’euros de finançament. L’octubre passat hi va invertir el fons Nero Ventures i diversos business angels i al febrer va entrar al seu capital l’empresa d’envasos Eurovending. “Compartim clients i, per tant, són un soci estratègic”, apunta Sans. Tot i així, l’emprenedor insisteix que la diversificació és el punt clau de la seva estratègia.

El model de negoci d’Orain es basa en la venda del dispositiu per connectar les màquines a l’aplicació, però també es cobra una quota mensual per cada aparell. Sans recorda que un 80% de les màquines de vending que ens trobem tenen un públic captiu, és a dir, es troben dins d’oficines. En canvi, el 20% restant són a l’espai públic, com ara a les estacions de metro i els aeroports. “Aquests llocs també ens permeten activar funcions col·laboratives com ara que els mateixos usuaris avisin la resta quan una màquina no funciona”, explica Sans. El primer objectiu de l’empresa van ser les màquines de vending perquè es un mercat poc digitalitzat i amb un gran volum d’aparells, però la intenció d’Orain és que interactuem amb molts més dispositius. L’empresa també planteja integrar aquest sistema a màquines de tabac, bugaderies, fotocopiadores o aparcaments.

un cop s’obre el xat per parlar amb la màquina, l’empresa també ha aconseguit integrar sistemes d’intel·ligència artificial perquè moltes de les respostes siguin automàtiques. “Pots anar entrenant els bots perquè aquesta interacció millori a mesura que hi ha més experiències”, apunta el conseller delegat de la companyia catalana. Actualment l’empresa ja genera més de 3.000 transaccions diàries a les màquines de la xarxa i preveu empènyer la comercialització durant el 2018. Aquest mateix any Orain espera facturar entre 2,5 i 3 milions d’euros amb aquest sistema i fer-lo arribar a altres països, com ara Itàlia i França. No obstant, per ara la majoria de les seves màquines són a Catalunya. Tot per poder demanar civilitzadament a la màquina que et torni els diners que s’ha empassat.