Salut
Innovació 18/06/2017

La màquina que jubilarà les neveres de pícnic en el transport d’òrgans

La revolució tecnològica ha esquivat fins ara el trasllat d’òrgans que han de ser trasplantats. Una ‘start-up’ barcelonina ha creat un dispositiu que millora el procés i permet una recuperació més ràpida. Ara inicien les proves amb humans

Paula Solanas
5 min
La màquina que jubilarà les  neveres de pícnic  en el transport d’òrgans

Comença l'operació i el cirurgià fa la primera incisió per obrir-se camí cap a l’òrgan. Extreu amb cura el ronyó del cos del donant i el submergeix en una solució d’aigua freda i sal que el preservarà durant les pròximes hores. Així s’inicia un viatge que sempre té el mateix acompanyant: les neveres de pícnic amb què es transporten els òrgans durant un trasplantament. En una era de constants innovacions tecnològiques, aquestes neveres han sigut un dels pocs elements del món mèdic que s’ha mantingut inalterable. Fins ara. La start-up barcelonina Transplant Biomedicals vol desterrar aquestes neveres de plàstic perquè només serveixin per als dies de platja i per portar refrescos. La companyia ha desenvolupat un dispositiu que permet millorar la preservació dels òrgans durant els trasplantaments, en duplica la supervivència després de l’operació i redueix quatre vegades els danys que pateixen durant aquest procés.

Per ara, el dispositiu s’ha batejat amb el nom provisional de TB-1, però l’empresa ja està en plena pluja d’idees per trobar una marca més comercial. La màquina utilitza la tecnologia d’estimulació activa perquè l’òrgan es mantingui en la millor qualitat possible en l’impàs entre el cos del donant i el del receptor. L’empresa no vol explicar amb gaires detalls aquesta tecnologia per no revelar secrets de propietat intel·lectual. Però, per què cal modernitzar un aparell que ha funcionat durant dècades perquè milions de persones gaudeixin d’un nou òrgan?

Per al conseller delegat de Transplant Biomedicals, Ignasi Heras, les tradicionals neveres de pícnic tenien sentit fins a la dècada dels noranta, quan el donant jove, d’uns 30 anys, era el perfil més comú. Era una època en què hi havia molts més accidents de trànsit i els òrgans arribaven en més bones condicions al cos del receptor. Però la sacsejada a la piràmide de població ha provocat que tant donants com receptors siguin cada vegada més grans i, per tant, els òrgans trasplantats siguin de més mala qualitat. Aquests òrgans, si tenen més de 60 anys, també es deterioren més ràpidament, cosa que implica que el risc de rebuig sigui més gran. De fet, Heras vol que aquesta tecnologia permeti aprofitar els òrgans que actualment es descarten perquè no aguantarien les sotragades i les llargues distàncies que sovint comporta un trasplantament. “El temps d’exposició [entre que l’òrgan surt del receptor i arriba al donant] és molt alt. En el fetge acostuma a ser d’unes nou hores, mentre que en el cas del ronyó és d’unes 16 hores de mitjana. Una part d’aquests òrgans que no hi arriben es podria aprofitar amb una preservació millor”, explica l’emprenedor.

La idea de renovar aquests dispositius ha arribat després de dues dècades d’investigació de Carmen Peralta, doctora especialitzada en trasplantaments. L’obsessió de la seva carrera eren les lesions per isquèmia-reperfusió, un tipus de dany molt comú que es produeix durant el trasplantament entre que l’òrgan surt del donant i arriba al receptor. Els seus anys de recerca a l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer, un dels centres que depenen de l’Hospital Clínic, van ser el detonant per descobrir una tecnologia que reduís el risc d’aquest procés. Llavors l’equip investigador va participar en un programa per accelerar projectes acadèmics, però els faltava una pota de negoci per fer el salt del laboratori a l’empresa. És per això que van contactar amb Heras, que ja venia d’una primera aventura emprenedora en biotecnologia.

Així doncs, l’activitat de Transplant Biomedicals va començar pels òrgans que més havien investigat: les primeres proves s’han centrat en els trasplantaments amb ronyons i fetges. Tot i així, l’empresa veu que a llarg termini el projecte podria utilitzar el mateix sistema per transportar teixits i materials biològics, per exemple.

Les rates van ser la primera prova de foc per a la companyia. L’emprenedor ho demostra amb un vídeo on es veu com aquests animals es recuperen notablement més de pressa en les operacions en què l’òrgan s’ha transportat amb el seu dispositiu, respecte als que han seguit el mètode tradicional. Després de superar amb èxit aquesta etapa, l’empresa s’encamina ara cap a l’assaig clínic amb pacients humans. Segons Heras, ja han aconseguit sumar-hi l’Hospital Clínic i probablement també hi participarà el de Bellvitge. “Hi acabarien entrant uns quatre centres de renom del país”, diu. No obstant això, abans de començar els assajos, s’estan fent els últims retocs d’enginyeria al dispositiu. La tecnologia ja està registrada amb una patent europea i internacional. A més, la companyia ha demanat el certificat europeu CE, que els permetrà comercialitzar el producte arreu de la Unió Europea.

Transplant Biomedicals no és l’única empresa que s’ha proposat millorar el transport d’òrgans trasplantats. El dispositiu TB-1 competeix amb una tècnica que acumula fans i detractors a parts iguals: les màquines de perfusió. Són uns aparells que introdueixen líquids de preservació en els òrgans, alhora que permeten monitoritzar-ne l’estat. Aquesta tecnologia ha aparegut al sector en els últims anys per solucionar el mateix problema que pretén erradicar la start-up catalana: els danys durant el transport de l’òrgan. Tot i així, segons Heras, aquesta tècnica no ha aconseguit mai una quota de mercat significativa. Per què? Perquè és complicada, requereix personal tècnic especialitzat i el preu es dispara, explica l’emprenedor.

“El nostre dispositiu està molt centrat en la usabilitat i no serà només per als hospitals més exclusius, sinó que el podrà adoptar qualsevol centre sanitari”, afirma. Encara que admet que la implantació del seu aparell no serà immediata, el seu ús podria començar per aquells casos més crítics, en què la preservació òptima de l’òrgan fos clau per a l’èxit de l’operació. En paraules d’Heras, Transplant Biomedicals vol ser la tercera generació de solucions per als trasplantaments, a mig camí entre el cost simbòlic d’una nevereta de pícnic i la inversió que suposa adquirir una màquina de perfusió. Amb tot, l’empresa encara no vol dir quin serà el preu de venda del dispositiu. L’objectiu és que els assajos clínics comencin a finals d’any.

Com la majoria de start-ups biomèdiques, aquesta companyia necessita una inversió important, i aquest finançament normalment ha d’arribar en forma de capital risc. Per la naturalesa del projecte, Transplant Biomedicals encara no té ingressos, i necessita que els inversors se sumin al projecte fins que arribi a la fase comercial.

L’empresa va rebre el desembre del 2015 una primera injecció d’1,5 milions liderada pel fons basc Kereon Partners, juntament amb Caixa Capital Risc. A principis d’aquest any va tornar a captar 2,5 milions, la injecció més gran en aquell moment per a una firma espanyola de dispositius mèdics no diagnòstics. De cara a l’any vinent, l’empresa preveu una nova ampliació de més de vuit milions d’euros per encarar la fase de comercialització.

A l’empresa hi treballen una quinzena de persones, des d’enginyers fins a biòlegs i metges, al Parc Tecnològic de Barcelona Activa. Però el TB-1 no es vol quedar a Catalunya, Heras confia que el projecte sigui escalable i recorda: “Una de cada deu persones mor esperant un òrgan, en llista d’espera”. Poder capgirar les estadístiques és ara a les seves mans.

stats