Luxottica, l’enigmàtic monopoli mundial de les ulleres de sol
Un 80% de les marques, com Ray-Ban o Oakley, estan en mans de l’empresa italiana, també líder en distribució
¿Unes Ray-ban, unes Versace o unes Oakley? La marca, la qualitat, el disseny... Aquestes són algunes de les variables que determinen l’impuls de compra que anticipa el moment d’obrir la cartera i pagar més de 100 euros per unes ulleres de sol. Però aquestes tres marques -i 27 més que són les principals del mercat- estan totes dissenyades, fabricades i comercialitzades pel mateix colós empresarial: l’italiana Luxottica, una companyia tan gran com desconeguda.
Si ens fixem en una rastellera d’ulleres de sol qualsevol, és ben probable que un 80% siguin fabricades i dissenyades per Luxottica. De fet, també és altament probable que la botiga en qüestió sigui d’una cadena de distribució també en mans d’aquesta companyia milanesa. La mateixa empresa ho explica a la seva pàgina web: “Entre les seves fortaleses hi ha una cartera de productes robusta i equilibrada que inclou marques tan icòniques com Ray-Ban, Oakley, Vogue Eyewear, Persol, Oliver Peoples o Alain Mikli”. Es tracta de les firmes que Luxottica ha absorbit amb el temps fins a constituir un dels monopolis més sòlids i discrets del mercat. Perquè, a més de ser els amos d’aquestes marques, també tenen la llicència d’explotació de Giorgio Armani, Burberry, Bulgari, Chanel, Dolce&Gabbana, Michael Kors, Prada, Ralph Lauren, Tiffany & Co., Versace i Valentino.
I no acaba aquí. Per si no n’hi havia prou controlant la majoria de marques del mercat, Luxottica també treu profit de la venda de les poques firmes que no té, perquè aquesta empresa milanesa també és propietària de les cadenes David Clulow, EyeMed, Glasses.com, GMO, LensCrafters, Sears Optical, Sunglass Hut, Optical, Laubman & Pank i Pearle Vision. Totes elles tenen més presència als Estats Units que a Europa, però també donen a Luxottica un avantatge competitiu immens respecte a la resta de distribuïdors.
Un exemple pràctic d’aquesta hegemonia de mercat es va produir el 2007, quan la milanesa va anunciar la compra d’Oakley, el gran fabricant d’ulleres nord-americà, que es va deixar seduir quan Luxottica va posar sobre la taula un taló de 2.100 milions de dòlars (1.900 milions d’euros). El que demostra la preponderància de Luxottica no és només la quantitat que la companyia va desemborsar en efectiu, sinó l’estratègia que va seguir fins a aconseguir-ho. Oakley era una rival digna de Luxottica als Estats Units, així que Luxottica va fer valer l’avantatge que li dóna controlar la cadena Sunglass Hut i va deixar de vendre-hi Oakley fins a debilitar prou la marca perquè hagués d’acabar acceptant la fusió.
La pràctica monopolística de Luxottica ha sigut qüestionada però mai sancionada per les diverses autoritats de la competència implicades en diverses de les seves operacions. El monopoli no la converteix només en un mur difícil de franquejar, sinó que el fet que ja acumuli dècades d’experiència en el disseny, fabricació i distribució de les principals marques li han donat un nivell d’expertesa encara més complicat de superar.
Una de les conseqüències més immediates d’un mercat monopolístic és l’encariment dels preus que implica blindar la competència. Precisament després de la compra d’Oakley, The New York Times va entrevistar un dels portaveus de la multinacional italiana, fundada el 1961 i amb unes vendes de 9.800 milions de dòlars segons Forbes. Aleshores, Luca Biondolillo, portaveu de l’empresa, reconeixia que Luxottica s’emporta 64 cèntims de cada dòlar que ven. El procés de disseny i fabricació de les ulleres que aquest colós pot arribar a vendre per 200 dòlars està valorat entre 25 i 30 dòlars.
Tot i això, si grans marques com Oakley van fracassar intentant esquerdar el mur de Luxottica, el comerç electrònic sí que ha permès la proliferació de petites marques que fan servir els mateixos dissenys i les mateixes tècniques de producció que Luxottica, fabriquen les ulleres a la Xina i les venen a través d’internet o en petits establiments per menys de 40 euros. Així van començar els valencians de Hawkers, que continuen venent ulleres per 20 euros i que acaben de comprar els catalans de Northweek, nou patrocinador de la franquícia de la NBA Los Angeles Lakers. Juntament amb altres marques com Meller o Visionario, aquests negocis van trobant el seu espai i guanyant cada vegada més públic.
