Huawei s’acosta al tron de Samsung
El fabricant xinès, segon venedor mundial de mòbils per a Android, prem l’accelerador per aprofitar la recent ensopegada de Samsung amb el Galaxy Note 7
Ni a Huawei es parla gallec ni Amancio Ortega fabrica mòbils, però entre la marca asiàtica i el magnat hi ha certes similituds, almenys des del punt de vista de la seva trajectòria. Tots dos vénen d’antic i han recorregut un llarg camí a força de tenacitat i intel·ligència per arribar al cim. Si Zara domina avui el món de la moda de consum, Huawei està a prop d’apoderar-se del tron en el sector de la venda de mòbils Android. Igual que la companyia d’Arteixo, l’empresa radicada a Shenzhen s’ha anat convertint amb el temps en el paradigma del seu sector, copant progressivament tots els mercats possibles: primer a la mateixa Xina i després estenent-se per la resta del món i guanyant fins i tot terreny en territoris tan difícils com els EUA. I en tots dos casos el creixement s’ha basat en la imitació dels millors i la posterior rebaixa del preu de venda.
Partint de les províncies del sud-oest xinès, com Guangzhou (Canton) i Shenzhen, la zona coneguda com la fàbrica del món, Huawei, que va ser fundada el 1987, va començar copiant els models d’aparells electrònics que els fabricants estrangers s’encarregaven muntar a les acobladores de la zona. És a dir, les cadenes de muntatge on Apple, Samsung, Motorola, Nokia o Sony han deslocalitzat tradicionalment la fabricació dels seus articles, ja que la mà d’obra és molt més barata que als països d’origen.
Aquesta fàbrica del món va experimentar un significatiu auge a partir del 2007, quan la febre tecnològica es va encarnar en els telèfons mòbils, especialment en els iPhones però també en els Galaxy i altres models que van començar a aparèixer al mercat. Tots ells s’acoblaven en empreses de la zona, com Foxconn i similars, i des d’allà van començar a distreure-se’n els plànols dels últims models cap a emprenedors xinesos que, després d’estudiar-los, van decidir establir les seves pròpies marques per al mercat interior: Xiaomi, Huawei, Meizu, ZTE, etc.
Inicialment van ser grolleres imitacions dels models estrangers, basades en versions d’Android adaptades al xinès. Però la demanda va resultar ser espectacular, alhora que exigia millors dispositius. Com que els fabricants estrangers no es preocupaven en aquells anys del mercat xinès, és a dir, d’adaptar els mòbils a l’idioma i la mentalitat del país, els smartphones xinesos no van trobar competència i van poder anar creixent amb una gran demanda, sempre jugant la carta dels dispositius molt ajustats en preu.
Van ser uns anys de creixement febril, en què la demanda xinesa de consum tecnològic va despertar de cop i va créixer com un tsunami. Tot d’una, aquelles marques interiors es van veure en posició de fabricar mòbils tan bons com els estrangers i a més bon preu, ja que tenien les fàbriques a prop. Alguns d’ells van començar a buscar un mercat alternatiu a través d’internet, amb molt bona resposta: usuaris de tot el món es van posar a comprar mòbils xinesos en línia. Havia nascut una tendència.
Però, a diferència d’altres marques, Huawei va decidir apostar per l’exportació i la competència cara a cara amb els grans del sector. Per a això va adoptar l’estratègia d’inundar primer els trams de menys qualitat amb models limitats però sòlids i amb molt bon preu. Després va dissenyar models de gammes superiors, sempre adaptant-los a les noves tendències, i va bombardejar el mercat global amb ells, mantenint la premissa que fossin dispositius ben fets i a preus una mica més barats que els Apple i Samsung de torn.
L’estratègia li ha donat bon resultat i, en menys d’una dècada, Huawei ha copat tots els rangs del sector a força de diversificar l’oferta, fins a aconseguir el títol de segon fabricant de smartphones Android del planeta. Només Samsung està per davant, però després de l’ensopegada de Galaxy Note 7, la bateria del qual tenia el mal costum d’incendiar-se, Huawei podria passar a ocupar el seu tron. S’estima que un 36% dels seus clients renegaran de Samsung després del cas dels mòbils autoincendiats i aniran a altres marques. Si Huawei aconsegueix atreure’ls, podria acostar-se molt als números del fabricant sud-coreà. El mes passat, durant la presentació mundial a Munic del seu nou phablet Mate 9, va utilitzar la frase “Amb una bateria que no explota” per promocionar-lo.
A més, per consolidar la seva marca a nivell global, es rumorejava que Huawei hauria temptejat amb la possibilitat de patrocinar el Barça, un acord que s’ha emportat finalment el gegant japonès del comerç electrònic Rakuten. De tota manera, des de l’any passat Huawei ja té lligat Messi com a ambaixador de la marca per cinc milions d’euros anuals.
Però en el nou escenari global que oferirà l’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca és difícil saber quines característiques ha d’adoptar el mercat global. El magnat ha assegurat que imposarà taxes del 35% a la importació dels productes procedents de l’estranger, sobretot de la Xina. Com a resposta, el govern xinès ha assegurat que serà recíproc amb els productes nord-americans. Si Trump portés els seus plans a terme, el mercat nord-americà es tancaria per a Huawei, però, d’altra banda, la previsible pujada del preu dels iPhones a tot el món podria donar ales a les seves vendes.
