SUCCESSIONS
Emprenem 23/05/2021

“De sobte et truquen a la porta i et diuen que ets hereva d’un pis, unes terres i milers d’euros”

Així treballen les empreses que busquen hereus legítims

6 min
“De sobte truquen
 A la porta i et diuen que ets hereva d’un pis, unes terres i milers d’euros”

“Em dic Pablo i treballo per al grup Hereda. Una tieta àvia li ha deixat una herència. Em deixa passar?” Aquesta va ser la visita que va rebre la Marta (nom fictici, perquè prefereix mantenir l’anonimat) a finals del 2019. La seva primera reacció va ser de desconfiança i, lògicament, no el va deixar entrar a casa. “Me’l volia treure de sobre i li vaig dir: «Ja m’ho miraré, ja en parlarem un altre dia»”, recorda. Però la Marta va comentar-li aquesta estranya visita a la seva filla, que va buscar per internet si l’empresa existia i després va trucar-hi per comprovar si tenien un treballador amb el nom i cognoms que els havia donat.

Confirmades totes les dades, la Marta va acceptar rebre una segona visita. L’empleat d’Hereda li va explicar que la seva tieta àvia li havia deixat un pis a Albacete valorat en 150.000 euros, unes terres de les quals encara avui no se sap el valor perquè la pandèmia ha alentit tots els tràmits i una quantitat “generosa” de diners que prefereix no revelar. L’herència se la reparteix amb el seu germà. “Sabia que tenia una tieta àvia que els meus pares havien visitat en alguna ocasió, però no la vaig conèixer perquè ella vivia a Albacete i jo mai he sortit de Mallorca”, explica la Marta, que es dedica a feines de la llar. “Tota la vida he jugat a la loteria esperant que algun dia em toqués i de sobte et truquen a la porta i et diuen que ets hereva d’un pis, unes terres i uns milers d’euros”, afegeix.

Prop d’un 40% dels espanyols moren sense haver fet testament, segons el Consell General del Notariat. Empreses com el grup Hereda o la francesa Coutot-Roehrig es dediquen a localitzar majoritàriament els hereus legítims, que tal com marca la llei espanyola arriben fins al quart grau de parentiu, l’equivalent a un cosí o el germà d’un avi. “Les defuncions sense testament són un fenomen dels països llatins, als del nord o el centre d’Europa pràcticament tothom el té fet”, explica el director general de Coutot-Roehrig a Espanya i Portugal, Marco Lamberti.

La majoria de peticions a aquestes empreses els arriben de professionals com advocats que busquen hereus que es facin càrrec de deutes que ha deixat el difunt, administradors de finques que tenen un pis on fa anys ningú paga les despeses de comunitat o notaris que no troben tots els hereus i no poden tramitar una herència. Cap d’ells ni paga pel servei ni cobra per l’alerta, perquè el client d’aquestes empreses és l’hereu. “Abans de tirar endavant fem un estudi de viabilitat jurídica i rendibilitat”, detalla Lamberti, que especifica que no acostumen a acceptar herències inferiors als 100.000 euros perquè no són rendibles per a la companyia. Els honoraris d’aquestes empreses varien en funció de la dificultat del cas (n’hi ha que s’han allargat fins a dos anys), però per a investigació i recerca d’hereus, que són la majoria, acostumen a endur-se el 30% del patrimoni heretat net.

Per trobar l’hereu, el primer pas és reconstruir l’arbre genealògic del difunt a partir del seu certificat de defunció. “És un treball molt laboriós perquè s’han de consultar nombrosos registres públics, molts dels quals encara no estan informatitzats, i arxius que en alguns casos han quedat destruïts per fets com la Guerra Civil”, explica Alicia Delicado, cap del departament d’investigació d’Hereva. La cosa es complica quan es tracta de gent que ha emigrat a altres països, perquè llavors també s’ha de buscar la documentació al país en qüestió per continuar estirant el fil.

“La investigació sempre comença al lloc on va morir la persona, però mai se sap on et pot portar”, assegura Delicado. D’anècdotes n’hi ha mil, afegeix Lamberti, mentre explica una de les més èpiques. Era una herència procedent de França d’un immoble d’uns 350.000 euros i un compte bancari. Les hereves eres dues o tres germanes i una d’elles vivia en una autocaravana amb què anava recorrent els Estats Units. “De tant en tant penjava fotografies d’on era al seu perfil de Facebook, però quan hi arribàvem ja n’havia marxat”, recorda. Els investigadors van elaborar un mapa del recorregut que anava fent i van veure que seguia la Ruta 66. “Vam decidir anar al següent poble on crèiem que s’aturaria i vam tenir sort”, diu, somrient, el director general de Coutot-Roehrig.

Tot i que cada cas té les seves particularitats, un dels trets que es repeteixen és el de la bigàmia. I en aquest punt Lamberti recorda una herència a Catalunya d’uns 800.000 euros: 400.000 en un compte bancari i dos pisos. En la recerca de l’arbre genealògic van trobar un parent de la difunta que era un home amb família a qui s’havia donat per mort a Espanya cinc anys després de la seva desaparició, tot i que mai se’n va trobar el cos. Però la localització d’un bitllet de vaixell de Barcelona a Nova York al seu nom va destapar que en realitat havia format una segona família al Canadà, on va arribar amb autobús. “Als anys 60 tots els emigrants anaven a parar a tres o quatre ciutats del Canadà i el vam localitzar en una d’elles, però ja havia mort”. Els tres fills que havia tingut a Espanya també eren difunts i sense descendència. Sí que tenien cosins i un d’ells encara era viu.

La reacció dels hereus, explica la directora del departament d’investigació del grup Hereva, és semblant a la que va tenir la Marta de Mallorca. “Hi ha gent que directament et penja el telèfon o no t’obre la porta, però quan els vas donant dades de la seva família et comencen a escoltar”, detalla. Superada la sorpresa inicial, l’hereu signa un contracte amb l’empresa perquè es converteixi en el seu responsable legal i pugui tramitar l’herència. No ha de pagar res per avançat perquè la companyia cobra un cop acabat tot el procés.

El patrimoni mitjà de les més de 1.500 herències que ha investigat Coutot-Roehrig des que va desembarcar a Barcelona, fa una dècada, és d’uns 350.000 euros. “Només un 10% superen el milió d’euros”, detalla el seu portaveu. La més elevada ha arribat als 8 milions d’euros i prefereix no donar-ne més detalls perquè ja s’ha localitzat l’hereu però encara no s’ha fet el repartiment.

Però la cosa que més crida l’atenció és que els hereus normalment es venen els béns de l’herència; són una excepció els que se’ls queden. En el cas de la companyia francesa, només s’hi han trobat dos cops en l’última dècada. “Passa principalment per dos motius: perquè l’immoble que hereten no és al lloc on viuen i perquè la mitjana d’hereus per herència és de tres persones i la seva relació no sempre és bona”. En aquests casos les empreses posen els immobles a la venda pel preu que marca el mercat i després de pagar els impostos i despeses es reparteixen els diners.

Segons Lamberti, són molt habituals les baralles entre els hereus, molts dels quals ja han crescut amb una relació familiar trencada. De fet, aquestes empreses no acostumen a reunir-los a tots en una mateixa sala per evitar situacions de crispació. “Recordo un cas que, en el moment de la signatura d’acceptació de l’herència, que nosaltres podem fer perquè en tenim autorització, van volen venir presencialment dos cosins; però una no només no volia coincidir amb el seu parent, sinó que ens va demanar signar en una altra notaria perquè no volia trepitjar el mateix terra que ell. Es firmava en un poble on només hi havia un notari i vam haver d’anar a la localitat del costat i buscar-ne un altre”.

Aquestes empreses no només competeixen laboralment entre elles, sinó també amb particulars que donen a conèixer a l’Estat les propietats de persones que han mort sense fer testaments i que no tenen hereus. “L’Estat els recompensa amb un 10% dels béns que documentalment poden provar que eren del difunt sense hereus”, explica Delicado. Entre el 2010 i el 2019, l’Estat ha recompensat amb 4 milions aquestes persones abans de quedar-se els béns del difunt.

Com afectarà l’increment de morts a causa del covid aquestes empreses encara és una incògnita, perquè fins d’aquí tres o quatre anys no afloraran els difunts sense testament. El confinament i el tancament de fronteres sí que els va dificultar les investigacions. De fet, la Marta encara no ha pogut anar a veure la seva herència in situ perquè està esperant que al seu germà li donin uns dies de festa per viatjar cap a Albacete, ara que ja s’ha obert l’accés a totes les comunitats. “El primer que faré és anar a la tomba de la meva tieta àvia, li he de donar les gràcies”, diu.

stats