XARXES
JORDI SABATÉ

5G: la guerra freda del segle XXI es disputa al teu ‘smartphone’

Huawei, d’una banda, i Nokia i Ericsson, de l’altra, volen colonitzar el planeta amb les seves ones 5G

5G: la guerra freda del segle XXI es disputa al teu ‘smartphone’ / LAURA MAGALLÓN Zoom

“Aquells que no recorden el seu passat estan condemnats a repetir-lo”, es pot llegir a la sortida del Museu de l’Holocaust a Auschwitz. La frase és de George Santayana, un eminent filòsof nord-americà i professor de Harvard que va néixer a Àvila amb el nom de Jorge Agustín Nicolás Ruiz de Santayana i Borrás, descendent per via materna d’una família de militars catalans. La frase citada no pot ser més encertada. Després d’un segle XX de blocs i guerres fredes escudades en la ideologia, els blocs tornen amb empenta, ara en el camp de les comunicacions. D’una banda, un cop més l’Occident cristià i els seus aliats; de l’altra, el gegant comunista xinès amb la seva gran potència econòmica i les seves punyents empreses. L’única diferència és que ara l’espai a colonitzar no es diu Vietnam, sinó 5G, la gran cobertura d’internet mòbil que s’ha començat a desplegar i que s’espera que revolucioni el panorama de les telecomunicacions i doti de connectivitat tot tipus de màquines.

Es creu que amb el 5G estarem en contacte amb el nostre telèfon, el nostre rellotge i fins i tot les nostres ulleres, també amb la nevera, el termòstat o el cotxe. La comunicació serà constant amb la resta del món, i tot això gràcies a una xarxa d’una longitud d’ona que permet una amplada de banda immens. Ara bé, primer cal desplegar aquesta xarxa, és a dir, colonitzar aquest espai de l’espectre electromagnètic. I a ningú se li escapa que el primer que ho aconsegueixi, el que colonitzi una porció més gran, tindrà un poder immens sobre les comunicacions del planeta, amb capacitat d’influir-hi, és a dir, potinejar a l’estil Cambridge Analytica. En aquesta tasca estan els dos blocs descrits al principi i ja tenim les primeres víctimes de la guerra freda del segle XXI.

La primera baixa evident va ser la vicepresidenta de Huawei, Meng Wanzhou, que va ser detinguda a la tardor al Canadà sota greus acusacions de blanqueig de capitals. En el rerefons de la retenció d’aquesta alta executiva, hereva de la companyia, hi ha el fet que Huawei és la que va per davant en la cursa per colonitzar el 5G mundial, ja que ven la seva tecnologia en molts països. Com que es tracta d’una empresa xinesa amb suport del govern de Pequín, a mesura que ha estès les seves xarxes per Occident han crescut els recels en els governs, sobretot europeus i especialment anglosaxons, que Huawei, a més d’instal·lar antenes, no tingui intencions més ambicioses, com ara espiar o tractar de manipular la comunicacions dels usuaris instal·lant el que es coneix com a portes del darrere. No hi ha proves, però el veto a Huawei és un fet en molts països occidentals.

D’aquest veto se n’hauria de beneficiar en principi el que podríem anomenar l’aliança dels fiords, formada per dues de les empreses més notables dels inicis de la telefonia mòbil i que després de patir l’efecte iPhone han sabut reciclar-se en creadores de xarxes sense fils. Totes dues són de la península Escandinava i procedeixen de països amb un passat comú, encara que no es tinguin gaire afecte: Suècia i Finlàndia. La sueca és Ericsson, que va abandonar aviat la fabricació de mòbils -no va entrar mai en el sector smartpone - per dedicar-se al desplegament primer de fibra i després de xarxes GSM, 3G i finalment 4G. Ara té tecnologia 5G, tot i que la seva trajectòria és més aviat discreta.

La finlandesa és Nokia, que, després del desengany dels seus smartpones, va acabar en mans de Microsoft. Però va saber reinvertir el capital de la venda per aconseguir la companyia francesa de xarxes de telecomunicacions Alcatel-Lucent, per entrar en el negoci sense fils. A Nokia li va anar molt bé en la colonització de l’espai 4G i ara vol entrar en el 5G. De moment ha guanyat la partida als seus competidors a l’aconseguir el juliol passat el contracte de T-Mobile als EUA per al desplegament de la seva xarxa 5G.

En total, 3.800 milions de dòlars que es veuen, a més, afavorits pel veto de Donald Trump a les xarxes de Huawei als EUA. El veto deixa el camí obert perquè Nokia i Ericsson es reparteixin el pastís mentre Huawei es fa fort a l’Àsia, de manera que el món es torna a dividir en dos blocs, ara sense fils. Ara bé, amb Trump mai se sap el que pot passar: l’impredictible mandatari coqueteja cada cop més amb la idea de desplegar una xarxa estatal única de 5G, l’accés a la qual revendria a les companyies, a l’estil de la vella Telefónica. No ha pogut tenir una ocurrència més antiliberal i els republicans s’estiren els cabells. Però si s’hi entossudeix la iniciativa podria tirar endavant. Potser amb les dues empreses europees com a contractistes, o potser amb tecnologia made in USA, que, posats a fer, seria el més coherent.