Xarxes socials
Emprenem 07/03/2021

El gran club privat de Silicon Valley és un unicorn de dotze treballadors

L’apli de grups d’àudio Clubhouse va néixer en ple confinament però els inversors ja la valoren en 1.000 M$

3 min
Clubhouse

“Ets aquí? Ens pots sentir?” La pregunta cau al buit. Com la d’un mèdium invocant un esperit que es vol fer esperar. Passen uns segons incòmodes fins que a la pantalla apareix un petit cercle amb la fotografia del cul d’un home. Porta uns calçotets vermells amb la paraula sexi estampada. Quan per fi la veu respon és la d’Elon Musk, fundador de Tesla i aficionat habitual a la irreverència a les xarxes. Encara no ho sap, però ha trobat una nova joguina preferida. Durant una hora i mitja parlarà de la colonització de Mart, les criptomonedes i les vacunes del covid-19, i entrevistarà ell mateix el conseller delegat de l’apli de compravenda d’accions Robinhood, Vlad Tenev. Els seus somnis espacials, però, no els podrà sentir tothom: tan sols la selecta audiència de 5.000 espectadors que han pogut accedir a la conversa després de rebre una invitació.

Així va ser la primera incursió d’Elon Musk a Clubhouse, la nova obsessió de Silicon Valley, que s’ha convertit en una espècie de gran grup de WhatsApp de la indústria tecnològica. El funcionament és, com anuncia el nom, molt semblant al d’un club privat. Els oients només poden descarregar l’aplicació si n’aconsegueixen una invitació i a les converses d’àudio s’hi debaten temes de tota mena. Tot plegat es retransmet en directe, però a diferència d’altres formats com el podcastno queda enregistrat enlloc. El que passa a Clubhouse queda a Clubhouse (o d’això presumeix l’empresa). A la pràctica, la plataforma s’ha convertit en la sala virtual per a milers de reunions entre emprenedors i inversors. El gener passat tenia dos milions d’usuaris i, malgrat que la companyia promet obrir-hi tard o d’hora l’entrada a tothom, a eBay se’n poden comprar invitacions per centenars de dòlars. Celebritats com la presentadora Oprah Winfrey, el raper Drake, el fundador de Microsoft, Bill Gates, i el de Facebook, Mark Zuckerberg, ja s’han confessat en aquesta capella digital.

Però l’aplicació no té ni un any de vida. Clubhouse va néixer l’abril del 2020, quan el món encara s’habituava al confinament. De fet, a la companyia aquest èxit l’ha agafat per sorpresa. Amb prou feines té una dotzena de treballadors, entre els quals hi ha els seus fundadors, Paul Davison i Rohan Seth. L’apli ni tan sols ha pogut llançar de moment la versió per a Android: ara mateix només està disponible per als dispositius d’Apple. La mida de start-up en fase llavor sorprèn. Sobretot tenint en compte que a finals de gener va captar una ronda de 100 milions de dòlars que situa l’empresa dins la categoria dels unicorns. És a dir, els inversors la valoren en més de 1.000 milions de dòlars.

Com és habitual en la dinàmica de Silicon Valley, al furor sobtat per Clubhouse l’ha seguit ràpidament una tongada d’interrogants sobre la seva operativa. Reguladors de països com Itàlia i Alemanya posen en dubte que compleixi la normativa de privacitat europea en el tractament de les dades dels usuaris. De moment, l’empresa amb seu a San Francisco ni tan sols compta amb un representant legal a la Unió Europea que pugui contestar a les preguntes de les autoritats. Un estudi d’investigadors de l’Stanford Internet Observatory d’aquesta universitat californiana hi afegeix una altra sospita. Avisen que Clubhouse té com a proveïdor de softwarela xinesa Agora, una empresa que “potencialment” podria donar al govern de Pequín accés a les dades de les reunions.

I encara hi ha un últim front obert. Probablement, el més actual de tots. Clubhouse es vol erigir en l’espai segur per als defensors de la llibertat d’expressió. Aquesta missió té dues cares. Per una banda, la Xina va acabar bloquejant l’apli després que hi tingués lloc un debat massiu sobre temes com els drets humans i la censura al gegant asiàtic. Malgrat tot, algunes veus creuen que la fórmula pot ser una arma de doble tall. I, per una altra, als seus xats també s’hi han pogut difondre idees racistes, misògines i teories conspiratòries (per exemple, sobre les vacunes del covid-19), que hi troben un espai lluny de l’exposició de fòrums públics com Twitter.

Després d’aquella primera conversa amb l’avatar dels calçotets vermells, Clubhouse ha passat fins i tot per l’efecte Elon. Quan el magnat va escriure a Twitter que parlaria a la nova xarxa es va repetir una bogeria ja habitual. En poques hores les accions que es disparaven a la borsa no eren de Clubhouse, que no hi cotitza, sinó les d’una empresa de nom gairebé idèntic.

stats