AUTOMOCIÓ
Innovació 13/01/2019

Elon Musk acaba l’any somrient a la Xina en plena guerra comercial

Un cop aconseguida la rendibilitat en la producció del Model 3, Tesla posa la primera pedra d’una fàbrica a Xangai

Jordi Sabaté
3 min
Elon Musk acaba l’any somrient a la Xina en plena guerra comercial

Segurament a molts lectors no els sonarà una sèrie de dibuixos animats de la productora Hanna-Barbera que va arribar a l’Estat als anys setanta i vuitanta: Los autos locos. Era una absurda sèrie de curses d’automòbils inversemblants en què destacaven diversos personatges. Un d’ells sobresortia pels seus sonats fracassos: era el malvat Pierre Nodoyuna. També hi havia la bella Penélope Glamour, l’única corredora femenina, i el galant de la sèrie, Pedro Bello, que al final sempre sortia victoriós al costat de Penélope Glamour, que era també la seva nòvia.

Però els que la coneguin m’entendran perfectament si dic que Elon Musk, l’excèntric empresari fundador de Tesla, es va passar gairebé tot el 2018 fent el paper de Pierre Nodoyuna, i en canvi ha saltat al 2019 guanyant finalment la cursa a les adversitats i convertit en Pedro Bello i acompanyat a més de la seva Penélope Glamour particular, la celebrada artista pop Grimes, que s’ha convertit en la seva parella. Durant els últims mesos del 2018 Musk ha vist com Tesla, l’empresa que va fundar i dirigeix, aconseguia per fi la rendibilitat en el seu cotxe més important, el popular i assequible Model 3: el primer producte de fabricació a gran escala de Tesla. El Model 3 li ha donat molts mals de cap perquè els dos primers trimestres el cost de producció va ser tossudament superior al benefici, però finalment en els comptes del tercer trimestre la companyia va sorprendre a tothom donant per primera vegada beneficis: 331 milions de dòlars sobre uns ingressos d’uns 4.000 milions.

La fita va ser com un interruptor en la ment dels inversors i analistes, que havien estat molt durs amb la companyia. Així, segons publica l’agència Reuters, els analistes han passat de recomanar massivament la venda d’accions de Tesla a dividir-se en tres grups: un 34% que recomanen comprar, un 34% més que aconsellen mantenir-les i un 32% que encara creuen que s’han de vendre, tot i que entre els motius d’aquests últims hi ha el desig de liquiditat. L’acció va escalar al desembre fins als 376 dòlars, el segon pic més alt des del juny del 2017.

Entre aquests dos pics han passat moltes coses, i no totes bones per a Musk i Tesla: el 2017 tampoc va ser un any fàcil per al fabricant d’automòbils, que seguia en pèrdues. Però les expectatives estaven altes amb l’imminent llançament del Model 3, el cotxe pensat per ser el Ford T de l’era de l’automoció elèctrica, un model destinat a vendes multimilionàries. No obstant això, el ritme de producció que Musk va exigir a les seves factories per assolir l’equilibri entre cobertura de demanda i benefici, aviat va provocar una guerra amb els sindicats de l’automòbil.

Aquell va ser el principi del Musk malvat i perdedor, que es va enfrontar als seus treballadors amb amenaces i acomiadaments massius i va demostrar que no sabia respondre bé sota pressió. Posteriorment, quan el Model 3 ja era al carrer -però era una màquina de perdre diners-, el Musk en versió Pierre Nodoyuna va ser encara més evident: va menysprear amb arrogància els analistes, va acusar de pedòfil un cap de bombers, es va barallar amb Warren Buffet a Twitter i va aparèixer a YouTube fumant marihuana. A més d’un inversor li va venir suor freda.

Finalment, va fer un tuit en què anunciava la intenció de recomprar Tesla i retirar-la de la borsa atesa la caiguda continuada de les accions, sense reflexionar que potser ell n’era el culpable. La piulada, paradoxalment, va tenir un efecte revulsiu i va fer créixer el preu de l’acció, cosa que va provocar que finalment Musk no recomprés. Però va generar una dura controvèrsia que va acabar amb una citació davant la comissió disciplinària de la borsa, sota l’acusació d’intentar manipular el valor de les accions.

A partir d’aleshores va aparèixer el Musk versió Pedro Bello: serè i guanyador, va acceptar dimitir com a president de Tesla a canvi de seguir sent-ne conseller delegat. Va pagar una multa de 20 milions de dòlars i es va disposar a presentar els resultats del primer trimestre amb beneficis de la companyia. Ara Musk somriu i mira a la Xina, on fa una setmana que ha acabat de posar la primera pedra del seu proper gran projecte: una fàbrica del Model 3 a Xangai per proveir la regió asiàtica de cotxes elèctrics. El risc és alt: la Xina s’enfronta a la que se suposa que serà la seva primera recessió en els últims vint anys, i a més ho fa enmig d’una cruenta guerra comercial amb els Estats Units. Però a Musk li encanten els riscos. Això a banda que, al preu de cost de la mà d’obra a l’Àsia, li serà molt més fàcil assolir la rendibilitat i fins i tot permetre’s rebaixar preus.

stats