Dropbox baixa del núvol i aterra al parquet
L’exitosa ‘start-up’ fundada el 2007 per dos estudiants del MIT es prepara per sortir a borsa amb una valoració inferior a la que tenia fa quatre anys
Dropbox, la popular aplicació que serveix per sincronitzar els nostres arxius, o els dels nostres equips de treballadors, en tots els ordinadors, tauletes i mòbils sense distinció de sistema operatiu i a través del que es coneix com el núvol, es prepara per sortir molt aviat a borsa amb una capitalització esperada gens menyspreable: 5.800 milions d’euros. D’aquests, 527 s’espera que vinguin de la col·locació de 36 milions d’accions de classe A -donen drets en el consell d’administració- i especialment uns cent milions addicionals seran coberts pel fons Salesforce Ventures, que s’ha compromès a col·locar-los entre diferents inversors. La resta provindran d’accions dels tipus B i C, que gradualment donen menys poder de decisió en el consell però que tenen un preu més baix. L’acció de tipus A sortirà cap als 18 dòlars en el mercat tecnològic Nasdaq.
Les expectatives són favorables per a una companyia que el 2017 va ingressar més de 900 milions d’euros -un 31% més que en l’exercici anterior- i va reduir les seves pèrdues en un 47% respecte al 2016, fins als 111 milions d’euros, en una clara tendència cap a la rendibilitat després d’haver millorat els més de 265 milions d’euros de pèrdues del 2015. A més, Dropbox ha millorat la seva ràtio d’usuaris i ha superat els 500 milions, 11 milions dels quals paguen per serveis addicionals superiors al bàsic.
No obstant això, tal com fa notar en un article Michael J. de la Merced, analista del New York Times, la captació de fons que es preveu en l’oferta pública d’adquisició és clarament inferior a la que l’empresa va obtenir en la seva última ronda privada, el 2014, quan va superar els 8.000 milions d’euros en capitalització. De la Merced ha consultat diferents inversors per conèixer la naturalesa d’aquest fenomen.
La majoria s’han inclinat per creure que el valor real de Dropbox s’acosta més als 6.000 milions que es preveu que capitalitzi ara que als més de 8.000 que va recol·lectar el 2014, quan, segons molts experts, a Silicon Valley hi havia una bombolla tecnològica. Segons aquesta teoria, en aquells anys a les empreses com Dropbox, Uber, Airbnb o Spotify els era molt més fàcil recol·lectar grans quantitats dels nombrosos fons que arribaven a la badia de San Francisco.
Però després de l’últim esclat de la bombolla tecnològica -que més aviat ha sigut una correcció amb sordina de les valoracions del que part del mercat privat anomena unicorns - a aquestes empreses no els queda cap altra opció que sortir a borsa si volen inversions sòlides, ja que l’inversor privat s’absté de posar-hi diners. En favor de la teoria de De la Merced hi juga el fet que, en efecte, a més de Dropbox les altres tres empreses citades també preparen la seva sortida a borsa durant aquest any. I no són les úniques, ja que segons el calendari del Nasdaq hi ha una cua de 29 ja preparades, un 60% més que el 2017. Ara bé, el fet que aquests unicorns -empreses d’alta valoració, per sobre dels 1.000 milions de dòlars- hagin de posar els peus al parquet per seguir finançant-se no vol dir que el seu futur sigui fosc, com queda clar en el cas de Dropbox, en què la demanda d’accions és molt alta de totes maneres.
Fundada el 2007 per Drew Houston i Arash Ferdowsi, dos estudiants d’enginyeria del MIT (Massachusetts Institute of Technology), Dropbox va ser concebuda al caliu de la febre del núvol, la tendència a emmagatzemar en servidors externs totes les dades de l’usuari en lloc de fer-ho només en el seu disc dur per sincronitzar-les entre els diferents aparells que llavors començaven a aparèixer; és a dir, telèfons intel·ligents, portàtils de tota gamma i tauletes.
La idea era que els usuaris no haguessin d’anar amunt i avall amb els anomenats llapis USB de memòria flaix i, en canvi, fossin les xarxes wifi les que transportessin les dades d’un dispositiu a un altre. El desenvolupament d’amples de banda tant fixos com mòbils cada vegada més potents va afavorir-ne l’adopció, encara que no va passar el mateix amb el seu model de negoci, perquè les empreses van trigar bastant més a adoptar aquests sistemes per sincronitzar els seus equips. La base de la seva rendibilitat són aquests 11 milions de clients premium que paguen per tenir més espai per a les dades, moure-les a més velocitat o tenir nivells de seguretat especialment alts, a més de permetre l’accés als fitxers des d’un nombre alt de ports. De moment, la tendència corporativa juga a favor de Dropbox.
Però el seu principal problema són els altres 481 milions de clients que fan servir les seves xarxes però no paguen, ja que el manteniment dels seus centres de dades i el desenvolupament i la investigació dels seus sistemes de xifrat i seguretat tenen uns costos cada vegada més alts. Tot i això, no pot prescindir-ne, perquè la conversió a usuaris de pagament sol fer-se des dels clients gratuïts que han provat l’eina prèviament i se’n refien. Per dir-ho d’una manera gràfica, Dropbox corre contínuament el perill de morir estrangulada pel seu propi èxit, i és possible que la seva no sigui una sortida a borsa gaire festiva, encara que sens dubte intentarà aparentar-ho. Per recuperar una frase de la prehistòria d’internet, una frase dels vells rockers que lluitaven contra la pirateria de l’MP3: “El gratis total ni existeix ni és bo per als negocis”.
