Emprenem 30/01/2021

El dron que vigila les vaques dels Pirineus catalans

L’empresa Exodronics posa en marxa una prova pilot amb ramaders per incorporar aquests aparells en el control del bestiar quan pastura

3 min
El dron que vigila les vaques dels Pirineus catalans

La capa que tenyeix de marró clar els seus amples lloms les delata. Igual que el seu caràcter dòcil, el musell rosat i les banyes blanquinoses que acaben amb unes puntes negres. Les vaques de la raça autòctona bruna dels Pirineus estan acostumades a passar uns quants mesos a l’any pastant al seu aire entre els paisatges d’herba verda de les muntanyes catalanes. Fins i tot n’hi ha que viuen sense que cap filat elèctric talli les ales a la seva llibertat, perquè la seva naturalesa gregària les empeny a mantenir-se en ramat. Així i tot, cada dos dies el ramader emprèn el camí costerut per visitar les vaques i comprovar que cap d’elles s’ha aventurat a anar gaire lluny. Ara imaginin una escena semblant. Aquest cop amb el granger assegut al porxo de casa amb un comandament a les mans amb què pilota un dron que s’enlaira en direcció al ramat.

L’empresa catalana Exodronics és l’artífex de l’experiment perquè aquests aparells es converteixin també en gossos de muntanya. La companyia ha posat en marxa una prova pilot amb la Federació Raça Bruna dels Pirineus per aplicar la tecnologia al control del bestiar i detectar errors en el recompte de caps. L’assaig s’ha fet amb drons multicòpters -els més habituals en el sector audiovisual i de l’oci-, però també amb el model propi de l’empresa, que és d’ala fixa. A la pràctica, això significa que el dron s’assembla més a un petit avió amb l’habilitat de planar mentre explora grans superfícies de territori. “Així el consum de bateria és molt inferior, té tres o quatre vegades més autonomia que els multicòpters”, explica Jordi Crespo, conseller delegat d’Exodronics. L’empresa va néixer de la fusió de dues entitats: el venture builder Mas Vinyoles Hub, una masia convertida en espai de creació d’empreses a Sant Pere de Torelló-, i CATUAV, un dels centres pioners dels drons a Catalunya.

Més que en gossos d’atura, els dispositius d’Exodronics pretenen convertir-se en una alternativa més barata i precisa a l’ús de satèl·lits per inspeccionar el territori. “En els últims anys el dron ha superat aquesta primera fase de ser considerat un producte per a aficionats de l’esport per passar a una etapa més professional. Com a mitjà, aporta molt de valor a l’observació terrestre”, incideix Crespo. Quan no controlen vaques, els seus aparells fan la mateixa feina d’inspecció d’infraestructures com ara carreteres, línies elèctriques, trams ferroviaris i fins i tot jaciments arqueològics. Això és possible perquè, a banda de dissenyar els drons, la companyia els equipa amb un software que digitalitza totes les imatges que capten i hi detecta les anomalies. “El vol és més proper -al voltant de 100 o 120 metres sobre la superfície- i la resolució també és millor que amb un satèl·lit”, assegura.

A casa de Martí Orriols, al Berguedà, sempre han sigut ramaders de vaques de raça bruna. Però serà el primer del llinatge que deixarà a càrrec d’un dron la feina rutinària d’anar a donar un cop d’ull al bestiar. És el gerent de la federació, la mateixa entitat que va descobrir a través del programa Catalonia Smart Drones que la tecnologia també pot resoldre els problemes dels ramaders. “Vam fer una ronda de reunions amb empreses i Exodronics van ser els que més bé van entendre quines necessitats teníem”, diu Orriols. Abans havia sentit a parlar dels collars de geolocalització com a eina per recomptar vaques, però hi veia tres inconvenients: el preu -cada animal hauria de dur una targeta SIM amb el corresponent cost de manteniment-, els problemes de cobertura i la durada de les bateries. “No podem estar canviant-les cada tres mesos”, argumenta.

Un cop fetes les primeres proves amb els drons, els ramaders han proposat una altra millora que l’empresa veu viable. “Voldríem que l’aparell pugui reconèixer i identificar cada vaca pel seu número. Ja ens han dit que alguns dels sistemes que fan servir per a les carreteres podrien servir”, celebra Orriols. Ell ja s’imagina un futur no tan llunyà amb el dron formant part del seu dia dia; per exemple, fent servir un mateix aparell per a diversos grangers d’una zona. Perquè es compleixi el somni, els ramaders hauran de fer un curs específic per a pilots.

Des que va néixer el 2018, Exodronics ha aconseguit prop d’un milió d’euros en finançament i les vendes encara són en un segon pla. No obstant això, Crespo confia que aquest 2021 acabaran de polir el dron d’ala fixa i continuaran desenvolupant-ne un model amb més autonomia i que s’enlairi verticalment. “Volem tenir un volum de vendes interessant i tancar una ronda més gran amb inversors professionals”, afirma. El projecte dona feina a sis persones i manté la seu a Mas Vinyoles, des d’on els drons també s’enlairen amb vistes a la muntanya.

stats