Epic fails
Emprenem 05/06/2021

L’imperi de les corbates derrotat pels ‘techies’

Tie Rack va arribar a tenir més de 400 botigues però el canvi de moda cap a prescindir d’aquest complement va enfonsar el negoci

2 min
L’imperi de les corbates derrotat pels ‘techies’

El 1980, Roy Bishko estava amb l’aigua al coll. Uns mesos abans, el jove empresari sud-africà havia decidit invertir els estalvis en obrir una petita cadena de reparació de calçat a Londres. Hi havia apostat fort i, en poc temps, ja havia aconseguit aixecar la persiana en set punts diferents de la ciutat. De portes enfora, el negoci semblava anar-li rodat; de portes endins, els números no sortien. Sabia que, si seguia oferint només servei de reparació de calçat, el negoci hauria de tancar ben aviat.

Va ser aleshores quan va decidir diversificar el seu catàleg. Primer, venent sandàlies; més tard, samarretes i, finalment, també corbates. “Sempre m’havien encantat les de seda, però eren tan cares que només en podia comprar quan els magatzems Harrods les posava d’oferta”, recordava l’empresari en una extensa entrevista al diari Independent. Convençut que a moltes més persones els passava com a ell, va comprar un lot de corbates i el va posar a la venda a preu de cost. “Van volar -confessava en la conversa-. De seguida em vaig adonar que havíem topat amb una cosa especial”, afegia.

L’èxit va ser descomunal. Al cap de poc temps, Roy Bishko ja s’havia convertit en el rei de les corbates: havia decidit tancar els tallers de reparació de calçat i fundar Tie Rack, una nova cadena dedicada únicament a la venda d’aquell complement. En el moment de l’entrevista, publicada el 20 d’abril de 1996, l’empresa ja tenia 380 botigues repartides en 26 països, especialment en aeroports; dissenyava 1.300 models nous de corbata cada any i havia tancat els últims comptes facturant prop de 100 milions de lliures. Els anys següents, l’imperi va seguir creixent fins a superar les 400 botigues. Però, amb el canvi de mil·lenni, la bona ratxa es va estroncar per sempre.

La moda estava canviant i la corbata perdia adeptes a un ritme vertiginós. “Seguint l’estil de Steve Jobs, els treballadors de les empreses tecnològiques, els techies i els emprenedors de les start-ups van començar a anar a la feina vestits amb roba més informal, fins i tot al sector de la banca -explica Susana Domingo, professora d’estratègia i emprenedoria de la Barcelona School of Management de la UPF-. A més, l’aposta de les empreses per contribuir a frenar el canvi climàtic tampoc va anar bé al negoci de la corbata: feia venir calor, i prescindir-ne es va convertir en una manera d’estalviar en climatització”, afegeix.

Alhora, els hàbits de consum també s’havien anat transformant. Als anys 2000, amb la febre per la corbata ja en hores baixes, qui volia comprar-se’n una s’estimava més anar a grans cadenes de moda, on també podia comprar altres peces i complements. Als aeroports, on Tie Rack havia arribat a tenir 103 botigues, la demanda de corbates va caure en picat. “Amb la digitalització, molts sectors que tradicionalment feien servir corbata han passat a oferir els seus serveis a través d’internet”, certifica Domingo. El 19 de novembre de 2013, l’empresa va anunciar que tancaria les 44 botigues que encara mantenia al Regne Unit.

stats