El coet de tecnologia catalana que vol conquerir l’espai
Pangea Aerospace preveu enlairar el seu primer propulsor ‘aerospike’ d’aquí menys de tres anys
En un edifici de coworking del districte de Sant Martí de Barcelona hi treballa un grup de persones jove i internacional que, sense fer gaire soroll, avança amb determinació i convenciment cap a l’espai. Pangea Aerospace pretén fer-se un lloc en el mercat de llançadors espacials al més pur estil de les start-ups de Sillicon Valley. Amb només vint-i-dos treballadors han aconseguit contractes milionaris per investigar i desenvolupar una tecnologia amb la qual pretenen “canviar la manera de fer les coses en el sector”. El director d’operacions i cofundador de l’empresa, Xavier Llairó, repassa les fites d’aquesta empresa catalana.
Anem al principi. Tot va començar l’any 2018, quan Adrià Argemí, un enginyer industrial que havia treballat en grans empreses com Airbus i Avio, va decidir cursar un màster a Roma en sistemes de transport espacial, amb la idea de construir un coet. Allà va reunir l’actual equip tècnic de Pangea i, més tard, va a buscar a París el Xavier, que treballava en l’àmbit de l’economia, perquè s’unís a l’equip. “Em va agradar molt el projecte, i tot i que vaig pensar que m’estavellaria, tenia curiositat i ganes de veure on podia arribar”. Durant els primers mesos de vida de l’empresa, ràpidament van aconseguir aixecar diners, quasi 300.000 euros d’inversió privada, i van guanyar subvencions europees per finançar els seus dos grans projectes disruptius: el motor aerospike i el sistema d’aterratge RRTB (recovery and return to base ).
L’aerospike en teoria sempre ha sigut millor que els motors convencionals perquè necessita menys combustible per funcionar. El problema sempre ha sigut la fabricació, que, per la seva singularitat, s’havia de fer “de manera quasi artesanal ajuntant milers de peces”. Però gràcies a la fabricació additiva o impressió 3D en metall l’han aconseguit construir amb només dues peces. A més, a finals de l’any passat van engegar-lo en una prova per primera vegada. En aquest sector, malauradament, moltes empreses no compleixen els terminis a què es comprometen a fer les coses. Per això Llairó explica que no diuen cap data concreta si no estan segurs que la compliran. Després de deixar clara la postura de l’empresa, avança en primícia a l’Emprenem que el primer motor aerospike de la història s’enlairarà “en un horitzó de menys de tres anys, entre el 2024 i el 2025”. Això implica que en aquelles dates el coet de l’empresa, que es diu MESO, haurà de vèncer la gravetat de la Terra per convertir-se en el primer coet funcional català de la història. I en aquest coet podran provar el seu sistema d’aterratge.
“La nostra lògica és: hardware [coet] reutilitzable, més eficient, més barat”, diu Llairó. Per desenvolupar aquest sistema d’aterratge van rebre 3,1 milions d’euros del projecte Horizon 2020 de la Unió Europea. Ara Pangea lidera el projecte amb la implicació de vuit empreses més. Es tracta d’un sistema de ventiladors elèctrics que farà aterrar el MESO i altres coets com si fossin un dron, la qual cosa permet estalviar combustible. “A Europa tenim la mentalitat que només hi podrà haver un o dos llançadors, però estem analitzant el mercat amb eines que no serviran d’aquí 10 anys”, explica Llairó.
Els crítics diuen que Pangea arriba tard al mercat dels llançadors, però des de l’empresa no ho veuen el moment com un contratemps. “Estem en el punt en què estaven els avions als anys cinquanta, és un sector que encara ha de créixer i obrir nous camins”, explica Llairó, que a més pensa que estem en un moment de scaling down technology, és a dir, en què “tothom està fent tecnologia i per tant els costos de producció baixaran”.
Per a l'empresa, un dels objectius és aconseguir que el cost de llançament del MESO sigui d’“entre 10.000 i 15.000 euros el quilo”, que és la xifra òptima, explica el cofundador. Per assolir-ho, pensen que “és més fàcil fer-ho amb tecnologia disruptiva, encara que tingui més risc”. A més, els secrets industrials i la patent del motor aerospike que té l’empresa els dona una gran seguretat. Perquè si no aconsegueixen fer-se un lloc entre els llançadors europeus, sempre poden optar per vendre la seva tecnologia a altres empreses i convertir-se en proveïdors.
En qualsevol cas, els plans a curt termini de l’empresa són triplicar el nombre de treballadors, guanyar nous contractes i reforçar la relació amb les institucions. Per això la seva idea és consolidar-se més en el sector i centrar-se en la meta principal a llarg termini de fer volar el primer motor aerospike de la història.
