Les sis claus per entendre la setmana tràgica de Facebook

Segurament ja deus saber que Facebook està patint aquests dies una autèntica setmana horribilis, horribilis i probablement en deus haver sentit a parlar, però no et fas una idea gaire clara del que passa i per què passa. No et preocupis: a continuació et donem les sis claus que t’ajudaran a entendre-ho tot.

1. Què ha passat? Un informàtic anomenat Christopher Wylie ha filtrat al diari The Guardian que treballava per a una empresa britànica anomenada Cambridge Analytica que des de feia anys obtenia totes les dades personals de més de 250.000 usuaris a través d’una aplicació de Facebook anomenada Thisisyourdigitallife. Però no només dels usuaris de l’apli, sinó també dels seus contactes i les persones que hi havien interactuat, cosa que eleva la xifra a 50 milions de perfils filtrats fora de Facebook. Cambridge Analytica utilitza aquests perfils -que inclouen amics, gustos, edat, fílies, fòbies, etc.- per perfilar la publicitat política als usuaris de cada zona o estrat socioeconòmic de Facebook en època d’eleccions. Així, en els últims comicis nord-americans l’empresa va treballar per a la campanya de Donald Trump, incentivant el vot blanc obrer o bé desincentivant el vot llatí i de color en favor de Hillary Clinton a còpia de notícies manipulades o directament falses, les anomenades fake news.
2. Com ha passat? Els usuaris que s’instal·laven Thisisyourdigitallife creien que participaven en un experiment sociològic del departament de Psicologia de la Universitat de Cambridge, la qual cosa era en part certa, però només pel que fa a un dels membres de Cambridge Analytica, un científic d’aquesta universitat. Però no sabien res de la resta de socis que utilitzaven aquestes dades per arreglar eleccions a tot el món. Tampoc sabien que cedint les seves dades a l’aplicació, cedien indirectament les de tot aquell qui tingués el mínim contacte amb ells. D’aquesta manera, fer un simple like a un usuari de l’aplicació podia servir perquè tot el teu perfil es filtrés als ordinadors de l’empresa.
3. Quan va començar tot? Cambridge Analytica va posar Thisisyourdigitallife a Facebook el 2015, encara que la seva activitat manipuladora venia d’abans. Des del primer moment el transvasament de dades va ser tan gran que van saltar diverses alarmes dins de Facebook mateix i es va avisar els càrrecs gerents i directius -Sheryl Sandberg i Mark Zuckerberg- del perill que suposava. No s’hi va fer res. I el 2016 Steve Bannon, llavors director del mitjà digital d’extrema dreta Breitbart, va descobrir el potencial de Cambridge Analytica i va invertir en l’empresa centenars de milions de dòlars per controlar-la i utilitzar-la com a arma digital en la campanya de Trump.
4. Per què Facebook no va fer res? Tot i les moltes teories sobre conspiracions que circulen, la veritat és que Facebook té més de 2.000 milions de perfils, de manera que 50 milions no és gran cosa per dedicar-hi un control exhaustiu. Alguns analistes posen com a exemple de la dificultat de gestionar situacions semblants el cas de YouTube, on els jihadistes de l’ISIS usaven els seus vídeos propagandístics per finançar-se amb la publicitat de Coca-Cola i altres marques que es mostraven als futurs mujahidins que els miraven.És possible que Facebook menystingués el poder de la seva pròpia eina per, amb només una petita part dels perfils mundials, manipular eleccions i fins i tot canviar el president de la primera potència del planeta. El que és difícil de creure és que la xarxa estigués conxorxada amb Cambridge Analytica, perquè durant la campanya de Trump, Zuckerberg es va mostrar summament crític amb l’actual president, fins al punt que es van haver d’organitzar reunions conjuntes per posar-hi pau.
5. Qui pagarà per tot això? Sens dubte, Cambridge Analytica no tindrà gaire més carrera empresarial després que reporters d’un programa de la cadena anglesa Channel Four gravessin amb càmera oculta els seus directius venent els seus gens honestos serveis a uns suposats futurs clients. En la gravació revelaven que bruta que podia ser la seva feina i com podien enfonsar la reputació de qualsevol polític que s’oposés als seus clients. Però més enllà d’aquesta empresa que ja és història, qui pot tenir seriosos problemes és Mark Zuckerberg. No només per la cotització a borsa de Facebook, que aquesta setmana ha experimentat la caiguda més gran de la seva història, perdent prop de 50.000 milions de dòlars en valoració borsària i més de 20 euros per acció. També és possible que el fundador de la xarxa sigui citat a declarar no solament davant el Congrés, sinó també en tribunals de justícia per violació massiva de les lleis de protecció de dades de tot el món.
6. On ho pagarà Facebook? És possible que haver menystingut l’afer li acabi costant la ruïna a Zuckerberg i qui sap si la presó. Però el càstig més gran el patirà la xarxa que ell va crear, i no perquè la gent faci massivament cas de la campanya #deletefacebook, secundada fins i tot per un dels fundadors de WhatsApp, Brian Acton. El càstig vindrà segurament per una brutal baixada de l’activitat dels usuaris a la xarxa en allò que realment importa: pujar fotos, dir què ens agrada, què ens fa enfadar o què ens entristeix, etc. A partir d’ara ens ho pensarem més de quatre vegades abans de prémer el botó del polze aixecat, sabent com sabem que ja no podem confiar en ningú.