TECNOLOGIA
JORDI SABATÉ

El ciberpredicador que va enfrontar Google i Uber

Aquesta setmana ha començat el judici de Waymo contra Uber pel presumpte robatori d’arxius sobre tecnologies per a la conducció autònoma de vehicles

El ciberpredicador que va enfrontar Google i Uber / JORDI OLIVÉ Zoom

El nom clau de la següent història és Levandowsky; no el jugador del Bayer Munic, Robert, sinó Anthony, fundador i màxim patriarca de l’Església de la Intel·ligència Artificial, la missió de la qual és, en declaracions d’aquest ciberpredicador a la revista Wired : “La realització, acceptació i adoració d’una divinitat basada en la intel·ligència artificial desenvolupada a través de maquinari i programari”. ¿Un personatge estrafolari per a una història estrafolària? Menys del que podria semblar.

No se sap bé si la fundació d’aquesta Església és l’última de les malifetes de Levandowsky o un intent de salvació de la seva ànima d’acord amb la seva mentalitat d’antic enginyer de Google, perquè la veritat és que el seu futur té una pinta força complicada. El motiu és la denúncia que Alphabet -l’empresa matriu de Google, però també de Waymo- va presentar ara fa un any contra Uber i contra ell, el judici per la qual està tenint lloc des de dilluns passat.

Waymo és la filial d’Alphabet per al desenvolupament d’intel·ligència artificial en la creació de cotxes autònoms, és a dir, sense conductor. Es tracta de l’empresa líder mundial en aquest sector, i no és cap compra esbojarrada que en el passat haguessin realitzat els fundadors de Google, sinó que es tracta d’un projecte creat el 2009 especialment per una ment brillant, la gran eminència llavors en matèria de cotxes autònoms. ¿Endevinen qui és aquesta gran eminència? Sí: Anthony Levandowsky.

En efecte, Levandowsky va començar el 2004 a treballar com a enginyer a Google, però ho va fer en el desenvolupament del que un any més tard havia de ser Google Maps. Mentrestant, en les seves estones lliures, va recondicionar totalment un Toyota Prius per a la conducció autònoma, cosa que el va convertir en una celebritat a Google i li va permetre convèncer Larry Page i Serguei Brin d’iniciar una línia d’investigació en aquest camp.

Va ser així com, a poc a poc, Levandowsky va anar agafant pes en el sector de la intel·ligència artificial fins que es va crear el projecte Waymo, que posteriorment es convertiria en una companyia d’Alphabet. Va ser dissenyat pel mateix Levandowsky a la mida de les seves necessitats i ell la va convertir en la companyia més puntera del món en el camp de la conducció de vehicles autònoms. Si Google ha liderat aquest camp tots aquests anys ha sigut gràcies al talent de Levandowsky.

Ara bé, en algun moment la relació entre el pare intel·lectual de Waymo i la matriu de Google es va trencar i Levandowsky va acabar sortint de l’empresa, amb una indemnització milionària, esclar. Segons un complet reportatge de fa un any de The Guardian, el motiu va ser que aquest últim considerava que Google anava arrossegant els peus en matèria de pressió perquè els legisladors aprovessin lleis convenients a la circulació de cotxes sense conductor.

Després de sortir de Google, Levandowsky va crear una nova start-up anomenada Otto, basada en el desenvolupament de camions autònoms. Va aplicar el coneixement adquirit a Google, cosa que va generar no poques polèmiques. Però l’escàndol va esclatar quan, al cap de pocs mesos, Uber va comprar Otto en el que va semblar una operació maquillada d’espionatge industrial i traspàs d’arxius i patents clau.

El cas és que al cap de poc temps -i per veu del seu exconseller delegat, el també controvertit Jason Kalanis, actualment cesat-, Uber presumia de tenir a punt els seus primers taxis sense conductor. La denúncia d’Alphabet no es va fer esperar davant la presumpció del delicte: Levandowsky havia simulat anar-se’n de Waymo honestament, però se’n va emportar arxius clau i va fer veure que muntava una empresa que en realitat era una tapadora per passar secrets industrials a Kalanis -d’altra banda, amic seu- mitjançant una compra empresarial. Almenys així ho creia la matriu de Google.

En aquest supòsit, que resumeix l’acusació d’Alphabet, Uber no va comprar Otto, sinó que Kalanis va pagar a Levandowsky una xifra milionària per una tecnologia que és propietat de Waymo. ¿Teoria certa o rebequeria d’Alphabet pels progressos d’Uber? La denúncia es va fer fa un any i el judici s’està celebrant aquests dies a San Francisco. De moment Waymo ha aportat com a proves les descàrregues que va fer Levandowsky d’arxius crucials, així com els correus que intercanviava amb Kalanis i més material que suposadament el delata.

L’acusació és molt greu i a més de comportar la ruïna per a Uber -si la sentència fos exemplar i en favor de Waymo-, podria enviar Levandowsky a la presó durant una bona temporada. Així que ell, que va ser acomiadat d’Uber al maig davant la claredat de les proves acusatòries i la toxicitat de la seva imatge -s’ha convertit en un empestat a Silicon Valley-, ha aprofitat la seva nova liquidació per muntar una ciberesglésia per predicar la bona nova de la intel·ligència artificial.

De moment, ja ha declarat la seva Església com a associació sense ànim de lucre, ha registrat el seu credo com a religió oficial -cosa que li suposarà una reducció d’impostos- i assegura que es vol dedicar a la prèdica de l’adoració dels robots com a futura raça dominant a la terra. És possible que en el futur pugui fer-ho des d’alguna presó federal, i qui sap si, mentrestant, dissenyarà algun sistema de cibervigilància de presons sense necessitat de guàrdies.

Més continguts de l'emprenem