BioHub: la mostra que un altre Alcarràs és possible

La pel·lícula ‘Alcarràs’, de Carla Simón, mostra la cara més dura del món rural, aquella en què els petits pagesos es veuen ofegats per empreses latifundistes i grans productores d’energia. Però un altre Alcarràs no sols és possible, sinó real. Un grup de 150 famílies ramaderes d’aquest municipi del Segrià, en col·laboració amb els seus veïns pagesos, tenen en funcionament, des de fa gairebé mig any, una planta de compostatge que tracta dejeccions animals per convertir-les en adob orgànic, a un ritme anual de 27.000 tones d’excrements, bàsicament de vedells i en menys proporció de purins sòlids de porcí, que, barrejats amb restes de poda i d’arbres fruiters, produeixen un adob orgànic molt més competitiu que el químic.

La compostadora ocupa dues hectàrees i és només una petita part d’un macroprojecte que vol convertir la finca que tenen els ramaders d’Alcarràs (de 14 hectàrees) en un polígon industrial, que molts anomenen BioHub. Allà s’hi vol aixecar una planta de biogàs que a partir de les dejeccions ramaderes produirà prou electricitat per a tot el complex industrial. Aquest espai, que està pendent de desenvolupar-se en un pla especial redactat amb ajuda de la Diputació de Lleida, també pretén invitar i acollir indústries que experimentin amb altres possibles usos dels excrements animals. Són firmes que intentaran elevar a escala industrial els experiments per convertir les dejeccions animals en productes cosmètics o cel·lulosa per fer-ne bosses de compostatge i fins tot pantalles per a telèfons mòbils.

“Volem fer d’aquesta finca un exemple de bioeconomia circular”, diu Miquel Serra, un dels ramaders implicats i exalcalde del municipi. És a dir, fer que tot es quedi al poble i per al poble. Les 150 famílies ramaderes, sota la marca d’Alcarràs Bioproductors, van pagar de la seva butxaca gairebé els 1,5 milions d’euros que ha costat posar en marxa la planta de compostatge. Encara que recuperar els diners amb la venda d’adob és un objectiu a llarg termini, serà més ràpid del que molts es pensen si es té en compte que a partir d’ara els ramaders no hauran de contractar empreses que gestionin les dejeccions de les seves granges. “Amb aquesta planta ja ho podem fer-ho nosaltres mateixos a un cost zero”, afegeix Serra. De fet, es calcula que una granja petita de vedells d’Alcarràs s’estalviarà uns 6.000 euros anuals tractant els fems en aquesta instal·lació.

La planta, des que es va posar en marxa en format de prova pilot, ja ha aconseguit vendre el seu adob orgànic a multinacionals que el comercialitzen per al consum domèstic. L’adob orgànic que resulta de la combinació d’excrements animals i restes vegetals apareix com una alternativa pionera i molt competitiva als adobs químics, que, a part de ser cars, “no aporten els nutrients necessaris per enriquir la terra”, expliquen els experts agrònoms. 

Aixecar la planta de compostatge ha costat uns quants anys. Està situada al nucli de Vallmanya, agregat a Alcarràs, on hi ha un nombre important d’agricultors que van oposar-se al projecte quan els ramaders el van presentar, ja fa més de quinze anys. “Hi havia molta reticència perquè històricament el compostatge es vincula amb la contaminació del subsol i la pudor”, justifica Serra. Després de moltes negociacions, el 2017 hi va haver un acord i els primers permisos. L’1 de juny es va inaugurar oficialment la planta. A l’acte hi havia la consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, que va ressaltar la vàlua del projecte: “Això no és només una planta de compostatge, sinó un projecte infinit en el qual nosaltres també serem”. En aquest sentit, s’ha acordat convocar regularment una taula de treball entre ramaders, pagesos i administracions per tramitar els permisos necessaris per desenvolupar el polígon “com més aviat millor, perquè ho requereix el país i el projecte”, va afegir la consellera.

“Ja no ens conformem amb recuperar la inversió que hem fet, sinó que a llarg termini volem fer-ne d’altres per engegar nous projectes i nous centres de treball per seguir en la nostra filosofia de bioeconomia circular”, va emfatitzar el president d’Alcarràs Bioproductors, Jordi Jové.

“Aquesta transformació ha començat, tot i que correm el risc que ens atropelli, i aquí és on l’administració ha de vetllar perquè això no passi”, va indicar el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, a l’acte inaugural. Talarn va argumentar que “en un context com l’actual, sense precedents per la confluència de múltiples crisis a nivell global, és urgent canviar la manera de produir i consumir, i és aquí on entra la bioeconomia, perquè implica promoure la valorització dels recursos”.