Alec MacGillis: "Els qui abans anaven a la fàbrica ara treballen als magatzems d'Amazon, però per molts menys diners"

A l'ombra d'Amazon, d'Alec MacGillis i editat per Periscopi, és un magne retrat d'Amazon i de la petja que el seu model de negoci ha deixat als Estats Units. L'autor va venir a Barcelona convidat pel CCCB per presentar un llibre d'investigació periodística escrit amb el gran angular posat: des de les històries humanes més mundanes fins als engranatges més recargolats d'una empresa amb l'ambició de ser la gran catedral del comerç al segle XXI.

Amazon és una empresa immoral o amoral?

— Buf... difícil, aquesta. Però diria que amoral. Que ni tan sols pensen en aquests termes. Vaig entrevistar Nicky Hanauer, un dels primers inversors d'Amazon que avui és crític amb la companyia. Li preguntava com és que les vint ciutats finalistes per acollir la seva segona seu central eren totes considerades ciutats guanyadores. Per què no ho aprofitaven per corregir alguns dels desequilibris del país? Es va posar a riure. "A Bezos ni tan sols li passa pel cap pensar si una decisió és bona per la societat o per al país...", em va dir. Tot ho redueix al compte de resultats. És un gran liberal: el mínim govern possible i que tothom s'espavili pel seu compte.

La companyia té pràctiques depredadores, però en canvi és una història d'èxit, en l'imaginari col·lectiu. Per què?

— És el conflicte que nia en el cor del llibre. A molta gent se li fa dur de llegir, perquè acaben sentint-se còmplices d'aquesta situació. És tan gran, poderosa i dominant en part per les eleccions que hem fet els consumidors. El més sorprenent és el paper dels progressistes del meu país. Se suposa que als demòcrates els preocupa el benestar dels treballadors i saber què passa a l'interior dels magatzems d'Amazon. Però, paradoxalment, el seu servei és més dominant entre les esquerres, mentre que a l'Amèrica rural i de colls blaus Walmart és encara el nom de referència.

Malgrat tot, aquesta setmana s'ha pogut crear finalment el primer sindicat en un dels seus centres de distribució.

— Però fixi's que només mitja dotzena de senadors demòcrates van felicitar oficialment els treballadors que van lluitar contra vent i marea per sindicar-se. Espera un segon: no éreu el partit de la gent del carrer? Al final, uns quants demòcrates de primera línia, com Jay Carney, secretari de premsa d'Obama, han acabat fitxats per la companyia.

La transformació del teixit comercial, del paisatge i del món laboral que perfila en el seu llibre, ja ha acabat?

— Em preocupa que encara pot anar a pitjor. Tenia l'esperança que la pandèmia afavorís més el teletreball i que això desplacés molts treballadors cap a les Baltimores d'Amèrica, que realment necessiten gent i creixement. No ha sigut el cas, més enllà de casos puntuals. I la seva dominància pot ser encara més gran. De fet, quan hi parles et diuen ufanosos que tot just estan al 4% de la seva potencialitat. Tant si et creus aquesta xifra com si no, el cert és que poden ocupar molts més espais.

Amazon Web Services té una posició tan bona, pel que fa a serveis al núvol, que vostè al llibre diu que han instaurat a la pràctica un impost privat al mateix internet.

— Amazon és el recaptador total. S'ha preocupat de ser al centre de tota l'activitat comercial, per cobrar comissions d'aquí i d'allà. Amb les vendes minoristes, per exemple: empeny tots els negocis perquè venguin a Amazon, ja que no pots no ser-hi, però a canvi d'una comissió que escanya el seu marge de beneficis. I el que va començar sent un 15%, en alguns casos ha anat creixent fins a un 30%. Allà on mires, ells prenen el seu delme. Quan mires la història, veus que algunes dinàmiques ja passaven fa cent anys.

Però almenys Henry Ford volia que els seus treballadors es poguessin comprar un Model T. Els salaris d'Amazon, en canvi, no permeten gaires expansions.

— Els qui abans anaven a la fàbrica ara treballen als magatzems i a les àrees de distribució d'Amazon, però per molts menys diners. I només poden comprar els productes més barats, de menys qualitat.

Ha buscat un munt d'històries per mostrar els efectes de les grans decisions en la gent del carrer. Com ara aquell treballador de 69 anys que necessita anar al lavabo amb certa freqüència però els pocs minuts de descans no són suficients com per travessar aquella nau gegantina i acaba trobant raconets discrets on alleugerir la bufeta.

— Volia que el llibre fos un reportatge narratiu sobre gent real, persones reals. Que mostrés, de manera crua, com és ser la persona que condueix els vehicles o la que prepara les caixes de cartró. No volia que fos un assaig argumentatiu. O una tesi abstracta. Jo soc reporter, no pas economista o politòleg. Vaig passar molta estona amb gent i vaig pensar que tot això dibuixaria tot un ecosistema, des del senyor de la cantonada a Bezos. Volia retratar què s'ha perdut en el camí que va de les fàbriques als magatzems d'Amazon.

Potser és per la connexió amb Baltimore, o per la gran coralitat que dibuixa un univers, però el seu llibre m'ha fet pensar molt en la sèrie The wire.

— És curiós sentir-ho! Soc un gran fan de la sèrie. I vaig treballar al mateix diari que el creador, David Simon. El que m'agrada és que et mostra l'ecosistema sencer de la ciutat, des dels narcotraficants fins a l'escola o els mitjans... El meu objectiu amb el llibre era també donar l'ecosistema complet. De fet, em vaig trobar un home que havia fet molts diners repartint fentanil però que ara es veia obligat a trobar una feina de debò. I vaig pensar que això podria ser la sisena temporada de The wire: quan els camells acaben treballant per Amazon.

Com ha sigut la seva relació amb l'empresa?

— Vaig respondre a un anunci per treballar a un magatzem d'Amazon, per investigar. Vaig passar el test i vaig rebre una trucada automatitzada d'Alexa per concretar-ho. Però, quan anava a acceptar-lo, el primer que havia de fer és signar un contracte de confidencialitat increïblement extens. Fins i tot els treballadors de tropa havien de comprometre's a no dir res, a ningú, i a perpetuïtat. L'editor em va dir que, per precaució, millor no tirar-ho endavant.

I quan hi va anar a cara descoberta?

— Vaig tenir llargues converses, molt interessants perquè la seva línia de defensa és reveladora. Em deien: sabem que els llocs de feina són de mala qualitat, que la nostra posició de domini és perjudicial, però això no té res a veure amb nosaltres, sinó que és una tema estructural. Venen que són el resultat de les grans forces que mouen el món d'avui, com la globalització i la digitalització. "Si no fóssim nosaltres, seria algú altre", et diuen. La meva resposta a això és: d'acord, fins a cert punt. Però hi ha coses específiques que feu que han exacerbat aquests efectes negatius. Em preocupa que es vegi com a estructural, perquè així ningú sembla tenir la culpa.

El mite de l'empresa només reactiva.

— Han escollit comportar-se agressivament en l'estalvi d'impostos. Han escollit unes demandes de productivitat inaudites. Han escollit posar les seus en ciutats guanyadores. Però nosaltres, com a consumidors, també tenim poder.

Però qui s'atreviria a repudiar els llocs de feina creats?

— És cert que, al contrari que Google, Apple o Facebook, ells donen feina a centenars de milers de persones. Però cal recordar que són llocs que es perden en alguna altra banda.

Efectivament, no és suma zero. En el comerç, es calcula que s'ha destruït més del que s'ha creat.

— I és cert. El col·lectiu més perjudicat per l'atur en els anys recents no són pas els periodistes de premsa, o els miners del carbó, sinó la venda minorista. Tenim una nova forma de feina que s'ha convertit en l'opció massiva dels americans per accedir a uns ingressos si no tenen prou formació. I és més alienant, menys satisfactori, menys repetitiu, més aïllador, que la fàbrica.

Que als magatzems venguin analgèsics en màquines de vènding és colpidor.

— Exacte! Perquè és més treball de fàbrica del que sembla: és extenuant físicament. Però allà almenys construïes alguna cosa palpable. Hi havia un sentit, en la feina.

Amazon inverteix molt en innovació i automatització. Tots aquests llocs de feina hi seran, d'aquí deu anys?

— Tot està molt més automatitzat que al principi. La feina abans era esgotadora, perquè podies caminar fins a 50 quilòmetres en un dia. Però almenys et movies, miraves, havies de trobar les coses. Ara són els robots qui porten els prestatges amb objectes al teu taulell. I ets allà només perquè els robots encara no són prou bons a l'hora d'agafar coses, sobretot si tenen formes i mides atípiques. Aquesta és l'única cosa per la qual els humans encara fem falta. Ser humà, als magatzems d'Amazon, consisteix en agafar les coses que el robot encara no pot. Jo també penso què passarà quan finalment automatitzin aquesta part. Però Amazon és tan dominant i hi ha tanta feina a fer que seguiran agafant més i més gent.

"La democràcia mor en la foscor". És el lema que va adoptar el Washington Post un cop Jeff Bezos el va comprar. Però la seva empresa és qualsevol cosa menys transparent.

— Sí, el secretisme impera. És increïble la seva insistència perquè les ciutats que negocien amb ells els subsidis d'impostos ho mantinguin tot en secret. I com amenacen els càrrecs municipals si parlen amb la premsa...

Han ressenyat el seu llibre, al diari?

— Sí, una ressenya molt amable. El Post ha fet algunes peces crítiques sobre Amazon. I sempre recorden que són un diari propietat de Bezos. Però el que em preocupa són els grans conflictes d'interessos. Com el fet que, a còpia de fer lobisme, s'hagin apropiat de Washington... comprant el diari, per començar. O fent lligams amb tots els partits. El Post hauria explicat aquesta història si la protagonista fos una altra empresa.

I el llibre es pot comprar a Amazon?

— Oh, sí.

I li suposa un conflicte?

— Li he demanat a tothom que pugui que el compri en una llibreria independent. Perquè moltes estan ajudant-nos, amb esdeveniments remots, així que tenia un deute de gratitud amb les llibreries. Però intento no ser dogmàtic, i sé que per a alguna gent serà més convenient comprar-lo aquí. No espero pas que la gent talli en sec la seva relació amb Amazon. Jo mateix la faig servir, ni que sigui ocasionalment.

Tem que l'amaguin, en el seu catàleg quasi infinit?

— Mai ho saps. I et preguntes què farà l'algoritme. Brad Stone va veure com el seu llibre The everything store va ser retirat breument del catàleg perquè alguna cosa va molestar Mackenzie Bezos, quan encara estava casada amb Jeff Bezos. El meu no l'han vetat, però és inevitable pensar què poden fer, a l'hora d'influir en les vendes. Què passa sota el taulell de joc? Doncs que ells tenen totes les cartes.