TELECOMUNICACIONS
JORDI SABATÉ

Wifi gratis: Nova York reinventa el futur de les seves cabines de telèfon

La iniciativa llançada el 2016 per convertir-les en torres emissores va superar al setembre els 5 milions d’usuaris

Wifi gratis: Nova York reinventa el futur de les seves cabines de telèfon / FOTOS: GETTY / MUNTATGE: JORDI OLIVÉ Zoom

A la ciutat dels gratacels tot es recicla constantment; on avui hi ha un restaurant segurament demà hi haurà una botiga de sabates de luxe i probablement d’aquí uns mesos una galeria d’art. Així és la Gran Poma, i més d’ençà que qui és al comandament és l’alcalde de l’esquerra alternativa ecologista Bill de Blasio, que per reciclar va decidir reaprofitar el 2016 les vetustes cabines que en el passat van donar refugi als telèfons analògics de Bell per convertir-les en torres emissores de senyal wifi gratis.

La iniciativa es va emmarcar en el pla LinkNYC, per crear una xarxa de punts wifi a la ciutat que permetés als ciutadans accedir a ample de banda en qualsevol moment i en qualsevol dels barris de la ciutat. El resultat dos anys després es pot qualificar de clar èxit, ja que els comptes del setembre passat van revelar que més de cinc milions de persones havien fet servir algun d’aquests punts de connexió, alhora que es van fer més de mig milió de trucades de veu per IP des dels seus accessos.

Per si això no fos prou, es van iniciar més de mil milions de sessions aprofitant la metaxarxa de LinkNYC, és a dir, sense accedir directament a la cabina sinó captant el senyal wifi que emeten les més de 1.700 torres esteses per tota la ciutat de Nova York. Els promotors de la iniciativa esperen que en els pròxims mesos aquestes dades se superin, encara que el fred probablement provocarà un estancament fins que torni el bon temps.

En realitat, LinkNYC no ha salvat la majoria de les cabines en si mateixes. El que sí que s’ha aprofitat són els punts de connexió telefònics instal·lats a terra, pels quals s’ha fet passar una xarxa de fibra òptica. En lloc de les cabines s’han col·locat unes torres a manera d’híbrid entre marquesina d’anuncis i caixer automàtic, amb la diferència que, per comptes d’una pantalla interactiva per treure diners, el que hi ha és un teclat digital des d’on es poden fer trucades per internet totalment gratuïtes, buscar un carrer o un local a Google Maps o bé connectar amb qualsevol dels serveis d’emergències de la ciutat. Al principi comptaven també amb un navegador, però els usuaris tendien a utilitzar-lo, per exemple, per mirar porno, i es formaven llargues cues, de manera que el van acabar eliminant.

El que sí que ofereixen les torres en el seu radi d’acció, que pot arribar a diversos centenars de metres, és connexió gratis a la xarxa amb un ample de banda d’un gigabyte per segon mitjançant 5G. A més, tenen ports USB per carregar el mòbil, i per descomptat estan dissenyats a prova de l’ús intensiu i de tot tipus de cops, amb materials sòlids i dobles vidres. El projecte és un dels èxits de l’alcalde De Blasio, les mesures del qual no són sempre ben acollides. De totes maneres, la inversió de LinkNYC es finança amb les campanyes publicitàries que s’exhibeixen a les marquesines de les torres.

De fet, una experiència similar, però amb ànim de lucre, la va portar a terme l’empresa espanyola Gowex, nascuda el 1999 i que va entrar a la borsa el 2010 amb una valoració de 36 milions de dòlars. Gowex assegurava que estava tancant tractes amb els ajuntaments de les ciutats més grans del planeta, entre les quals Nova York, per instal·lar-hi punts de connexió wifi gratuïta. L’empresa, cotitzada al mercat alternatiu borsari, solia emetre comunicats amb fotos en què el seu conseller delegat, Jenaro García, apareixia al costat d’alcaldes inaugurant quioscos amb accés wifi en nombroses ciutats.

En realitat no existien aquests acords i la majoria dels punts mai van arribar a funcionar, però aquests comunicats creaven una sensació d’engany i eufòria entre els inversors que va elevar la cotització de Gowex a la borsa per sobre dels 1.400 milions d’euros. El frau va durar quatre anys, fins que l’empresa d’anàlisis financeres Gotham City Research va revelar el resultat de les seves investigacions, en què despullava l’estratègia de Gowex. L’empresa es va enfonsar a la borsa fins que la Comissió Nacional del Mercat de Valors en va suspendre la cotització el juliol del 2014, cosa que va deixar desemparats prop de 5.000 inversors. García va dimitir, va admetre el frau i Gowex va entrar en concurs de creditors. El 18 d’agost passat el jutge de l’Audiència Nacional Santiago Pedraz va procedir a encausar García per frau després de les denúncies dels creditors.

Potser si García s’hagués pres seriosament els plans de Gowex, en lloc de jugar a inflar la seva cotització en borsa amb falses notícies, avui en lloc d’anar camí de la presó -ell mateix va reconèixer en una entrevista que és el que es mereix- podria estar fent-se una foto plena de sentit amb l’alcalde Bill de Blasio davant d’una de les seves torres de wifi gratuït.