Vips, d’empresa familiar a integrar el grup més gran del mercat ibèric

El sandvitx 'Vips Club' -amb pollastre, bacon, tomàquet, enciam, dos tipus de formatge i pernil dolç- va fer història i va marcar una generació. Era la icona d’una cadena de restaurants-botigues, Vips, que van desembarcar a Espanya a cavall dels anys 60 i 70 i va popularitzar les tortitas amb nata, els batuts i les hamburgueses de la mà d’un empresari nascut a Mèxic i fill d’asturians exiliats, Plácido Arango. La cadena va inaugurar el seu primer local l’any 1969. Va ser la primera a Espanya amb restaurants que també eren botiga i amb horaris comercials molt extensos, un model que aleshores funcionava amb èxit a Mèxic i que després també es va popularitzar a l’Estat. També va ser pionera en crear, el 1996, carnets de fidelització per a clients.

Els restaurants Vips es van convertir en un fenomen, especialment a la ciutat de Madrid. Vips va viure una època d’or la dècada dels 90, però després va venir el declivi amb la crisi econòmica, que va obligar l’empresa a reinventar-se i a obrir-se al món de les franquícies. Amb els anys, el model botiga i restaurant va deixar de ser rendible -el 90% de la facturació era de la restauració- i Vips va acabar tancant totes les botigues el 2018. En els últims anys ha remodelat els locals per convertir-los només en restaurant. Actualment té gairebé un centenar d’establiments repartits per la geografia espanyola.

A Barcelona, el primer local va obrir el 1982 i es va convertir en un referent del comerç nocturn: s’hi podia anar a comprar una revista, un regal o anar-hi a sopar fins a la matinada. Després n’obriria alguns més a la capital catalana, que van acabar tancant. La més emblemàtica, la de la rambla de Catalunya, a tocar de la plaça Catalunya, va tancar el 2007. Avui en tot Catalunya només hi queda un restaurant Vips: al centre comercial La Maquinista. A Catalunya la cadena de restaurants, però, no va tenir mai tant d’èxit com a Madrid ni va sobreviure a la crisi de la marca.

Uns anys després d’obrir el primer restaurant, l’empresa -amb el nom de Grup Vips- va créixer amb altres marques. Va intentar superar la crisi a còpia de canvis de model de negoci i de diversificació: va llançar la cadena Ginos, de menjar italià a un preu assequible, i altres negocis de restauració a Madrid.

També Starbucks va aterrar a Espanya de la seva mà, gràcies a un acord entre la cadena de cafeteries nord-americana i el grup de restauració espanyol. El mateix va passar amb la cadena britànica de restauració asiàtica Wagamama.

Fins al 2018, el 70% del seu accionariat estava en mans de socis majoritaris i fundadors liderats per Plácido Arango, que va morir dilluns a Madrid als 89 anys. Aleshores la companyia comptava amb més de 9.000 treballadors, 450 establiments a tot l’Estat i una facturació anual que superava els 400 milions d’euros. Però el 2018 va deixar de ser una empresa familiar amb la compra del Grup Vips per part de l’empresa mexicana Zena Alsea, que opera marques tan conegudes com ara Burger King, Foster’s Hollywood, Domino’s Pizza o Cañas y Tapas. El grup resultant, el més gran de restauració del mercat ibèric, factura més de 800 milions d’euros només a Espanya i Portugal i gestiona més de 1.000 restaurants.