Vero: arriba la CUP de les xarxes socials
La nova sensació a internet proposa una filosofia d’ús totalment contrària a la manera que tenen Twitter, Facebook i Instagram de gestionar el seu negoci
Vero és l'última sensació en matèria de xarxes socials, un nouvingut que de moment està descrivint un creixement tan espectacular en nous usuaris que, en ple Mobile World Congress, s’ha fet alguna cosa més que un foradet en l’actualitat tecnològica mundial. El motiu és la seva proposta d’ús clarament antisistema, fet que la converteix en la CUP de la societat 2.0 per clara oposició a la manera de funcionar de la resta de serveis: Facebook, Twitter, Instagram, Snapchat, Pinterest i altres plataformes socials similars, que serien el sistema.
El que entenem per sistema és el que des d’un principi hem sabut i admès tant sobre Facebook com de Twitter i d’altres:que fan un ús amb finalitats comercials de les nostres dades privades i dels continguts que pugem a les xarxes, així com que ens ho reverteixen, alhora, en forma de publicitat. També que aquesta publicitat, que ens tocarà veure, suposa un negoci sucós per a aquestes companyies, de manera que els usuaris no som realment els seus clients, sinó més aviat els engranatges per satisfer els veritables clients: les empreses que s’anuncien.
És a dir que, d’una manera més o menys directa, la nostra privacitat, les nostres preferències, els nostres contactes i els nostres likes i retuits, entre d’altres, són la matèria amb la qual es couen els milions que Mark Zuckerberg i altres empresaris digitals guanyen cada any. Aquest és el motiu pel qual Facebook i Twitter ens pressionen contínuament perquè vegem notícies i continguts nous:per atipar-nos cada cop amb més publicitat.
Mentre a ells els surti el negoci rodó, no els importa que tant de control, tanta publicitat i tanta pressió perquè siguem actius a les xarxes ens acabin inquietant, incomodant i, fins i tot, esgotant. Si més no, aquesta és la tesi de Vero, que es proposa com un model de xarxa social en el qual es respecta la privacitat de les dades de l’usuari, no es fan estudis amb el seu comportament i no se l’obliga a veure publicitat, entre altres qüestions que podríem qualificar com a antisistema.
De moment els fets semblen donar la raó a Vero, ja que després del seu llançament l’èxit està sent espectacular. Encara que això també podria tenir relació amb el fet que el seu model de negoci passarà pel pagament per subscripció, però han anunciat que el primer milió d’altes seran gratuïtes. També han especificat que s’emportaran un percentatge de les compres que l’usuari faci dins de la xarxa, cosa que afecta només el venedor.
Però a part d’això, Vero promet ser una xarxa social en la qual podrem pujar i compartir continguts de tot tipus amb els nostres contactes, alhora que podrem veure els seus continguts en una línia estrictament temporal. Aquesta característica, que no es respecta en les altres xarxes socials, en les quals s’utilitzen algoritmes complexos per recuperar continguts que no hem vist i que el servei creu que ens poden interessar, sembla ser una de les que més entusiasma els usuaris, que així ho han expressat en massa a Twitter, segons la revista britànica Metro.
També ha tingut molt bona acceptació el fet que Vero ens permeti definir si un contacte és un amic íntim, un col·lega o només un conegut, així com que puguem seguir persones que no coneixem sense necessitat d’establir-hi un contacte totalment obert. En les altres xarxes tots els contactes valen igual, cosa que fa que expressem opinions o compartim material sensible amb persones a qui en realitat no coneixem i potser no entenguin el context ni respectin la privacitat de la comunicació.
I ara és quan tocaria escriure allò d’“El futur de Vero dependrà de la seriositat amb la qual Mark Zuckerberg els prengui com una amenaça potencial”, vist com ha aconseguit ofegar Snapchat, per exemple, quan s’ho ha proposat. Però la veritat és que potser no caldrà esperar la decisió del fundador de Facebook per veure el final de Vero, ja que la nova xarxa podria ser víctima de la velocitat a la qual corre la informació en l’era digital. Alhora que la popularitat de Vero creixia, la notícia sobre les anteriors activitats empresarials del seu conseller delegat, el multimilionari libanès Ayman Hariri, s’estenia per la xarxa. Resulta que Hariri, fill i germà de primers ministres del Líban, va estar vinculat en el passat també com a conseller delegat a la constructora saudita Saudi Oger, la més gran de l’Aràbia Saudita fins al seu tancament per corrupció i mala gestió durant el 2017.
La fallida de Saudi Oger, propietat de la família Hariri, va deixar desenes de milers de treballadors immigrants sense feina ni suport al mig del desert: un drama humanitari que va obligar les autoritats a intervenir. No obstant això, Ayman es defensa adduint que ell havia abandonat completament l’empresa el 2013, molt abans que comencessin els problemes. De moment s’ha creat el hashtag #DeleteVero en les mateixes xarxes que Vero tracta de combatre, amb el qual es demana que aquells que s’han donat d’alta a la xarxa antisistema se’n donin ara de baixa, després que se n’hagi desemmascarat el fundador. És poc probable que la campanya contra Vero vingui dels despatxos més profunds de Menlo Park, seu de Facebook, però no es pot negar que aquesta histèria digital els va perfecte per frenar l’auge d’aquesta espècie de CUP de la societat 2.0.
