TECNOLOGIA
Innovació 07/07/2019

Ventiladors: una història d’èxit amb mil·lenis d’antiguitat

Aquest aparell segueix gaudint d’una salut excel·lent tot i l’avenç de noves tecnologies per refrescar l’ambient

Jordi Sabaté
3 min
Ventiladors: una història d’èxit amb mil·lenis d’antiguitat

Amb la passada onada de calor de finals de juny, la Federació Espanyola de Comerciants d’Electrodomèstics va fer la previsió que aquest estiu la venda d’aires condicionats a Espanya creixeria un 15% respecte a l’any passat. Ara bé, pel mateix fenomen, des d’El Corte Inglés van assegurar a Europa Press que la venda de ventiladors s’havia disparat un 60% respecte a la mateixa setmana del 2018. És a dir, la tendència que tenim a gastar en ventiladors no ha desaparegut. Els motius de la pervivència d’aquests aparells enfront de l’aire condicionat -molt més eficaç a l’hora de refredar l’ambient- són diversos. Evidentment, el preu n’és un. No es poden comparar els 100 euros que costa un ventilador bo amb els 2.000 d’un climatitzador de qualitat mitjana-alta. A més, hi ha el tema de la instal·lació: mentre que el ventilador és endollar i encendre, l’aire condicionat requereix una instal·lació prèvia per col·locar el circuit i el compressor.

Aquesta diversitat d’oferta i la seva competitivitat en preu expliquen que sigui un dels invents més reeixits i resistents als avenços tecnològics enfront de la calor. Els primers ventiladors, que funcionaven manualment amb una maneta, daten de les dinasties de l’antic Egipte i la seva font d’energia eren els esclaus. També ho van ser a les posteriors adaptacions que se’n van fer en les cultures grega i romana, a la Xina i entre els regnes àrabs. No és fins a finals del segle XIX que s’inventa el ventilador elèctric, curiosament alhora en dos llocs i en dues versions.

D’una banda, l’enginyer nord-americà Schuyler Skaats Wheeler va inventar a Manhattan el 1886 el ventilador de peu; i, de l’altra, gairebé simultàniament un altre enginyer, l’alemany, Philip Diehl, va desenvolupar el ventilador de sostre. L’èxit de les dues versions va ser total i aviat totes dues companyies van estendre el ventilador elèctric per tot el món, amb especial predicament en els països del tròpic i de les zones mediterrànies.

Però va ser a l’Orient Llunyà, especialment a la Xina, al Japó i a Corea -la calor monsònica té una altíssima humitat-, on el ventilador es va afermar com a remei perfecte per als petits espais de les cases. A més, allà sovint els habitatges no tenen parets d’aïllament per tal de permetre la ventilació, cosa que impedeix la instal·lació de l’aire condicionat. Tal va ser el seu èxit que a la dècada dels 70 del segle passat, durant una onada de calor extrema, l’ús dels ventiladors va estar a punt de crear una crisi energètica a Corea del Sud.

És aleshores quan va sorgir la llegenda urbana de “la mort per ventilador”, segons la qual si estem en una habitació tancada amb un ventilador encès durant moltes hores i la temperatura ambiental és molt alta acabarem morint. Tot i que és una llegenda sense fonament, l’Agència de Protecció Ambiental dels EUA desaconsella l’ús del ventilador en espais tancats quan les temperatures superen els 37ºC.

Precisament, a l'Àsia el ventilador està experimentant nous avenços per adaptar-se al segle XXI. L’empresa anglesa Dyson -amb fàbriques en aquest continent- ha ideat models sense aspes que tenen l’aspecte d’un peu amb un cilindre buit. En realitat, aquests nous ventiladors funcionen igual que els aspiradors ciclònics, amb un cilindre intern que dona voltes i crea un remolí d’aire amb un buit al centre, de manera que activen el flux impulsor de la mateixa manera com ho farien les aspes, només que amb més potència i d’una manera més uniforme.

Alguns ventiladors estan molt a prop d’evolucionar cap a un nou tipus d’aparell: el purificador d’aire, que en essència és un ventilador amb filtres de cel·lulosa, fibra de vidre i carbó activat. Aquests aparells, alhora que impulsen l’aire, retenen totes les partícules i compostos contaminants, de manera que envien un flux lliure de residus de les emissions. Els purificadors podrien generar la gens menyspreable xifra de negoci de 33.000 milions de dòlars entre el 2018 i el 2023, segons estimacions del sector.

Mentre això passa, els aparells d’aire condicionat es qüestionen pel seu elevat cost ambiental. La Universitat de Birmingham calcula que la pròxima dècada augmentarà en un 30% el nombre d’aires condicionats instal·lats al món, i amb això també creixerà l’emissió incontrolada de gasos hivernacle per les possibles fuites, així com el consum elèctric en els pics de calor. Ja s’estan desenvolupant noves alternatives a aquests aparells. Sabem poques coses sobre el futur de la humanitat en aquests temps d’incertesa, però una de les poques que podem assegurar es que hi seguirà havent ventiladors.

stats