TECNOLOGIA
JORDI SABATÉ

Rússia té por de Telegram

El Kremlin ordena tancar i bloquejar l’aplicació de missatgeria, coneguda per l’alta seguretat que ofereix, perquè no li va cedir les dades dels seus usuaris

Rússia té por  de Telegram / MARI FOUZ Zoom

Si per un cosa és coneguda l’aplicació de missatgeria Telegram és pels seus altíssims nivells de seguretat, tant en el xifratge de les converses com en la protecció de la geolocalització dels usuaris. De fet, el nivell de xifratge és més alt a WhatsApp, però en canvi aquesta apli podria deixar al descobert el lloc des d’on ens estem comunicant si un jutge ho ordenés. Això no passa a Telegram, on la privacitat és absoluta en tots els camps, fet clau per entendre el que li ha passat les últimes setmanes. El govern rus, a través de la fiscalia, va exigir al març a Telegram, una aplicació nascuda a Rússia però que el 2014 va traslladar la seu a Dubai, que li cedís la clau per desxifrar les comunicacions privades dels seus usuaris. Ho va fer basant-se en la llei antiterrorista russa del 2016, que obliga a revelar les comunicacions si es fa per buscar terroristes.

No obstant això, el fundador i conseller delegat de Telegram, Pável Durov, es va negar des d’un principi a cedir les claus i, com a resultat, a principis d’aquesta setmana Rússia va ordenar formalment als proveïdors d’accés a internet del país que bloquegessin l’ús de Telegram al territori. Com a conseqüència d’aquesta mesura, gairebé dos milions d’adreces IP que lligaven Telegram amb els serveis al núvol d’Amazon i Google han estat bloquejades, i això ha causat no només la caiguda de Telegram sinó també d’altres serveis que les feien servir sense estar vinculats amb el servei. El Kremlin no ha tingut tanta sort a l’hora d’aconseguir que Apple i Google esborrin l’aplicació dels telèfons dels seus usuaris russos.

Durov, per la seva banda, ha emès un comunicat, en rus i en anglès, en què declara que la privacitat dels usuaris, la pedra angular de Telegram, no té preu; no la cedirà, i encara menys a un govern com el rus, del qual aquest rus exiliat a Dubai va dir el 2014 que “no ofereix les condicions democràtiques per al desenvolupament de les noves tecnologies”. Aquells dies Durov marxava de Rússia després que el govern aconseguís el control financer de la xarxa VK, el Facebook rus, que ell i el seu germà havien desenvolupat anys enrere. D’aquella operació els germans Durov en van sortir enfrontats amb el Kremlin, que des de llavors exerceix el control total i la manipulació de VK, però també beneficiats econòmicament.

Amb els diners de la venda l’agost del 2013 van fundar Telegram sense pressions financeres ni ànim de lucre, i creaven, doncs, una aplicació amb la premissa d’oferir la màxima privacitat per als usuaris i sense pensar en un model de negoci per rendibilitzar l’aplicació. En poc temps els Durov -criats a Itàlia, on el seu pare era professor de filologia i força diferent al rus mitjà- van aconseguir el suport de milions d’usuaris que hi van veure una alternativa més segura a WhatsApp, just quan els primers escàndols de ciberespionatge començaven a aflorar a Europa i als Estats Units. De fet, l’aparició de Telegram va obligar WhatsApp a xifrar les converses.

Però el Kremlin no va veure amb bons ulls la nova start-up i des d’un primer moment va començar un distanciament que va culminar amb la sortida dels Durov del país i, pocs mesos després, amb el trasllat de la seu a Dubai. Ara, després d’una oferta que sembla una excusa mal dissimulada per forçar la seva sortida, Telegram trenca el seu últim nexe amb Rússia. No obstant això, la majoria d’analistes situen el bloqueig rus en un context més polític i gestual que tècnic, perquè l’usuari mateix pot esquivar la prohibició amb una senzilla xarxa VPN. A més, tot i que el bloqueig resulti dolorós per a Telegram i els Durov, en realitat Rússia no representa el gruix del negoci de l’aplicació.

De fet, el bloqueig i sobretot el compromís de Durov de no cedir les claus està sent vist com una garantia que la privacitat de Telegram és pràcticament inviolable, fet que pot fomentar-ne l’ús entre nous usuaris. De totes maneres, Telegram té un problema que a mesura que creix l’ús d’aquesta aplicació es va fent gran: la falta de model de negoci.

Al principi aquesta realitat no afectava els Durov, perquè el manteniment de l’aplicació no implicava grans despeses, però ara els costos amenacen de devorar la fortuna dels germans. És per això que estan desenvolupant Telegram Open Network (TON), on uneixen els seus tres punts forts: les xarxes socials, la privacitat i les criptomonedes. L’objectiu és crear un espai econòmic i social que funcioni amb una cibermoneda basant-se en la cadena de blocs, és a dir, com si fos moneda física però xifrada. Seria un territori inviolable i fort econòmicament en el qual els usuaris que volguessin protegir-se dels governs autoritaris i panòptics podrien refugiar-se i tenir les seves relacions i els seus negocis. Un somni que segurament fa por a Rússia, però també a la resta de governs del món.

Més continguts de l'emprenem