HABITATGE
JORDI SABATÉ

Rakuten vol ser l’Airbnb de l’Àsia

El rei del comerç electrònic japonès està decidit a acaparar el mercat asiàtic de l’economia col·laborativa, que tot just ara comença a caminar.

Rakuten vol ser l’Airbnb de l’Àsia / IDOIA VALLVERDÚ Zoom

L’economia col·laborativa és un d’aquests matisos que deixa clares les diferències de manera de pensar i viure entre l’Orient i Occident. Si bé el desenvolupament tecnològic sempre ha tingut més preeminència i avenç a l’Àsia respecte a Europa i els Estats Units, en aspectes tan importants avui com l’economia de la compartició de béns i serveis hi ha gairebé una dècada de retard.

L’economia digital de l’Orient ha estat més centrada en el consum de béns que en la idea d’una societat horitzontal on les coses són reaprofitades i compartides. Ni l’economia circular ni la col·laborativa hi han tingut cabuda fins fa ben poc, pràcticament l’any passat. Un exemple revelador és que el Japó és l’únic lloc del món on els usuaris paguen per seguir determinats perfils de Twitter. I ho fan contents.

Una cosa semblant passa amb aspectes com l’habitatge: encara avui es veu com a antinatural per nombroses capes de la població el home sharing que proposa Airbnb, i tan sols els més joves i moderns el reivindiquen. Si un és convidat a una casa japonesa, serà tractat com un príncep; ara bé, la idea de “llogar l’hospitalitat” a un desconegut sona com un sacrilegi. I no només per als propietaris d’un habitatge, encara que aquest estigui buit; també pot ser considerat una falta de respecte als veïns, per les molèsties que els desconeguts causen i per la violació del seu radi d’intimitat.

Aquesta actitud zelosa i cerimoniosa per la propietat i la intimitat explica les dificultats que ha tingut Rakuten per aconseguir llançar el seu servei Rakuten Stay, una plataforma de home sharing que pretén plantar cara a Airbnb, que, per cert, tampoc ho ha tingut fàcil per rebre la llicència de les autoritats per treballar al Japó i altres països de la seva àrea d’influència. I això que un 13% del parc immobiliari japonès està buit i el nombre de turistes creix any a any.

De fet, s’acosta a una velocitat de vertigen a la xifra fixada pel primer ministre Shinzo Abe de 20 milions de turistes a Tòquio per al 2020, any en què els jocs olímpics es faran en aquesta ciutat. Cal tenir en compte que fa només tres anys la xifra se situava en 11 milions i que l’estiu és una mala època per al turisme al Japó a causa de l’excessiva calor i humitat.

No obstant això, des de la fi de la Segona Guerra Mundial fins fa tot just un any, llogar un apartament a Tòquio o Osaka per uns dies, amb la mateixa facilitat amb què podem fer-ho a Amsterdam, Nova York i Barcelona, era missió impossible. Les lleis fixaven una estada mínima d’un mes -sis mesos en algunes zones no turístiques- per llogar un habitatge. La violació de la norma podia comportar penes de presó, tal com va poder comprovar un espavilat ciutadà britànic el 2014, després de ser detingut amb turistes a casa.

La pressió dels conglomerats hotelers havia aconseguit frenar qualsevol temptativa fins al 2016, any en què la demanda va créixer per sobre de l’oferta i de la capacitat per construir nous hotels, de manera que els viatgers es veien forçats a escollir entre els luxosos hotels de 800 dòlars la nit o les austeres pensions tradicionals de 80 dòlars la nit, sense terme intermedi.

A partir d’aquell any va ser més efectiva la pressió de les grans plataformes com Rakuten i Airbnb, que van aconseguir que el govern reduís el temps d’estada màxima de 10 a 7 dies, de manera que es donava cabuda al format d’ocupació turística. No obstant això -encara que la pressió continua per reduir el temps mínim a dos o tres dies, d’acord amb els desitjos del primer ministre Abe-, Rakuten, l’empresa del magnat Hiroshi Mikitani, coneguda aquí per ser la patrocinadora del Barça i tot un poder fàctic a l’Àsia, s’ha afanyat a posicionar-se per robar-li el mercat potencial a Airbnb amb la seva plataforma Rakuten Stay.

Les dades que maneja Airbnb revelen que està en joc un negoci que superaria els 8.300 milions de dòlars anuals només al Japó. Però la pugna entre els dos gegants, el rei del negoci turístic global i el dominador del comerç electrònic a tot Àsia excepte la Xina -on mana Alibaba-, ve de lluny.

Tots dos fa mesos que competeixen per quedar-se l’emergent negoci de l’economia de compartició en altres països asiàtics, que ja hem comentat que es regeixen per pautes diferents de les occidentals. A l’abril, Rakuten va invertir prop de tres milions de dòlars en la start-up de Singapur MetroResidences, que opera en uns quants països de la zona i planeja expandir-se a Hong Kong i Tòquio. L’objectiu era entorpir l’expansió d’Airbnb Business Travel.

Els dos serveis estan dissenyats per oferir les cases disponibles a expatriats i professionals qualificats de grans corporacions que vagin a treballar a l’Àsia, perquè el propietari mitjà asiàtic es mostra molt menys recelós quan el perfil de l’hoste és alt i els seus motius de viatge són professionals. A més, aquesta mena de tractes solen estendre’s més enllà d’unes poques setmanes, cosa que augmenta la confiança del tradicionalment reticent propietari asiàtic. Si Rakuten guanya la partida, Airbnb es veurà frenada en una part important de l’Àsia i només li quedarà jugar-se-la a la Xina, un mercat encara més difícil malgrat que és tan sucós o més.