TECNOLOGIA
JORDI SABATÉ

Mes tràgic a la borsa per a les grans tecnològiques

Les fortes caigudes de les tecnològiques a l’octubre són les pitjors des de fa una dècada. Han fet els deures, però els mercats estan desencantats amb el sector

Mes tràgic a la borsa per a les grans tecnològiques / FIRMA FOTO Zoom

L'octubre ha estat un mes negre per a les principals empreses tecnològiques a la borsa, segurament el pitjor des de l’esclat de la crisi econòmica el 2008, quan pràcticament totes van presentar caigudes. En total els analistes calculen que el sector s’ha descapitalitzat en més de 150.000 milions de dòlars, perduts sobretot per les grans companyies: Apple, Amazon i Google, a més de Facebook. Concretament, Apple ha perdut més de 70.000 milions, tot i que segueix sent una companyia amb un valor superior al bilió de dòlars. La caiguda va ser especialment notable, del 7%, després de la presentació dels seus resultats trimestrals, quan va reconèixer que no havia arribat a la xifra de venda d’iPhones esperada, tot i que és superior a la del mateix trimestre de l’any passat. Apple va comercialitzar 46,9 milions de smartphones, però els analistes esperaven que arribés als 47,5 milions.

Tampoc van agradar les previsions de vendes nadalenques, que la companyia va situar entre 89.000 i 93.000 milions de dòlars de facturació, enfront dels 93.500 milions de dòlars que esperaven els analistes. Tot i així, les expectatives suposaven un important creixement respecte al Nadal anterior i el benefici d’Apple, que voreja els 60.000 milions de dòlars, és el més gran de la seva història. Com a resposta a les crítiques per les baixes vendes dels iPhones, Apple va anunciar que a partir d’ara no donarà més xifres concretes de vendes de telèfons ni de cap dels aparells que fabrica. Aquest anunci ha incidit encara més en les caigudes a borsa.

Però la companyia de la poma no és l’única que ha passat un autèntic calvari als parquets tot i haver fet els deures. Alphabet, la matriu de Google, va presentar durant l’octubre els seus resultats trimestrals, en què destaca un creixement del benefici del 36,5% respecte a l’any anterior. El grup va mostrar, a més, un increment del 21% en la facturació, que va escalar dels 27.772 milions de dòlars als 33.740 milions entre el juliol i el setembre de 2017 i el mateix període del 2018.

Ara bé, els analistes esperaven que la facturació superés els 34.000 milions i per tant van castigar la companyia amb una caiguda de gairebé el 4% en el valor de les accions. El mateix que li ha passat a Amazon, amb resultats excel·lents però una pèrdua de 56.000 milions als parquet durant aquest octubre maleït, perquè no ha complert els pronòstics dels inversors. Tant és que la seva facturació respecte a l’any anterior sigui un 37% més alta, amb 56.667 milions de dòlars, i tingui un benefici net de 2.883 milions. De totes maneres, la pitjor part se l’ha endut Facebook, amb una caiguda acumulada del 20% a l’octubre -tot i que en el que portem d’any ha pujat un 50%-. La paradoxa: caure encara que els resultats no siguin dolents ni de bon tros.

És evident que alguna cosa no funciona en la relació entre el finançament públic i les tecnològiques. Ja no causen l’entusiasme d’altres anys. Fins i tot durant la convulsa crisi del 2008, malgrat que van mostrar caigudes, van ser menors que les de la majoria dels valors borsaris i molt aviat van recuperar el vigor. Per què es veuen castigades d’aquesta manera pels inversors si els seus resultats són envejables? Hi ha diverses raons que podrien explicar aquest desenamorament de Wall Street per Silicon Valley.

EL 2008 EL ritme de presentacions de dispositius fascinants i disruptius era trepidant: telèfons, tauletes, ordinadors... Avui tenim rellotges que mostren any rere any molt poques novetats. La innovació ja tendeix a zero a l’espera que el 5G sigui trencador. Un problema que afecta especialment Apple. D’altra banda, la Unió Europea s’ha cansat dels xiringuitos fiscals de les tecnològiques i després de l’augment de pressió sobre Irlanda i Holanda, el futur sembla que passarà per pujar la porció d’impostos que els toca pagar. Dimecres passat la presidenta del Banco Santander va criticar obertament que la UE no fos més dura en aquest aspecte amb les tecnològiques. Aquí patiran tots: Apple, Google, Amazon i Facebook.

Després de l’escàndol de Cambridge Analytica, encara que s’hagi tancat en fals i amb lleus multes, la veritat és que les normatives de protecció de dades s’han tornat extenuants per a les empreses. Ja no podran processar les dades de l’usuari amb la llibertat amb què ho feien i, per tant, s’esperen pitjors resultats en un futur en la facturació de publicitat, fet que afecta sobretot Google i Facebook. S’hi ha de sumar que la Xina, però també l’Índia i Corea, s’han consolidat com a fabricants de producte assequible. Això resta quota de mercat a Apple i podria ser el motiu pel qual Tim Cook va anunciar que no donarà xifres de vendes.