TRANSPORT

Mecànics en perill d’extinció

L’arribada del cotxe elèctric posa en risc el futur de molts tallers. L’única solució és invertir i formar-se, però molts no es veuen capacitats per fer-ho

Mecànics en perill d’extinció / FRANCESC MELCION Zoom

"Les avaries d'ara no les veus, i les avaries que no veig no les puc reparar”. Joan Josep Sànchez espanta els cotxes híbrids i elèctrics del seu taller com qui espanta les mosques un migdia xafogós d’estiu. “M’he adaptat a tots els canvis, però el que ve ara ja no ho atrapo”. Fa 34 anys que té penjat el cartell que diu “Taller de Automoción J.J. Sánchez ” al número 47 del carrer Orso, del barri de la Serreta de Rubí. Va muntar el negoci quan va tornar de la mili amb 20 anys. Va néixer amb el mono blau posat, té les mans endurides de collar cargols i desmuntar embragatges, i les taques d’oli formen part de l’uniforme. A la seva edat sap que a ell el cotxe del futur no l’obligarà a jubilar-se abans d’hora, però assegura que els tallers petits com el seu estan sentenciats a mort.

Pedro Penalba, del taller Auto Reparación Penalba de Martorell, té 60 anys -va començar als 16- i afirma contundent que “els tallers mecànics no tenen futur”. Sap que arribarà als 65 anys amb prou feina, però “pel bé” dels seus fills els recomana que no es quedin el negoci del pare. “Veiem el final a prop”, admet resignat també Jordi Alba, de Fleming Car Service, a Lleida. Els mecànics de tota la vida, els que tot just entrava per la porta un Citroën BX estossegant com un fumador de Ducados ja sabien que el problema era el carburador, han arribat a l’entrada de la tecnologia als cotxes arrossegant els peus, i el que els ve ara ja és una muntanya massa alta per escalar-la.

Des del Gremi Provincial de Tallers de Reparació d’Automòbils de Barcelona són plenament conscients del problema, i miren d’aportar esperança dins del realisme. “Estem en un paradigma nou molt diferent del dels últims 100 anys i entenc el pessimisme en el sector, però hi ha manera de corregir-lo”, afirma el seu president, Celso Besolí.

Joan Carles Solà, propietari del taller JCS Box de Tortosa, vol fugir del pessimisme dels seus col·legues, tot i que admet que, amb l’arribada en massa de cotxes híbrids i elèctrics, hi haurà una selecció natural de mecànics més gran que la que hi va haver quan van arribar els motors TDI o altres innovacions. “Ara cauran més tallers que llavors, sí, però els que ens hi adaptem resistirem i tindrem més feina”. La clau és la formació.

El propietari de JCS Box assegura que fa temps que va fent cursets per posar-se al dia, i afirma que es veu capaç d’afrontar el canvi que li espera al sector. Però Joan Josep Sànchez no s’hi veu amb cor. “He fet moltíssims cursets, i et vas adaptant a base de cops, però arriba un dia que el que has après al cap de poc ja no serveix, i només fas que invertir i invertir”, lamenta.

“Ara cauran més tallers, però els que ens hi adaptem tindrem més feina”, diu un dels tallers optimistes

Pasqual Moya, president del Gremi de Tallers de Terrassa i Comarca, subscriu que els tallers que no es formin per reparar els nous cotxes no sobreviuran. Des del Gremi Provincial van en la mateixa línia. Ara bé, Celso Besolí assegura que “si no et formes, a poc a poc t’aniràs retirant del mercat, però hi ha temps per fer la transició, els cotxes de combustió encara duraran molt temps”. El govern espanyol ja hi ha posat una primera data: el 2040 no es podrà matricular cap nou cotxe dièsel, benzina o híbrid, i a partir del 2050 no en podrà circular cap.

Però la formació constant no és l’única muntanya que fa ombra als mecànics. “La inversió que s’ha de fer per reinventar-se és molt gran per a petits autònoms com nosaltres”, diu Jordi Alba, de Fleming Car Service. En aquest punt, els dos presidents dels gremis de tallers consultats coincideixen en la possible solució: que 4 o 5 mecànics s’agrupin per comprar els aparells per reparar com més avaries millor, i després derivar-se els clients entre ells en funció del que tinguin.

Això sí, tothom està d’acord que en la dècada vinent es tancaran molts més tallers mecànics de barri que no pas se n’obriran. El Gremi Provincial no té dades reals, però palpen el sector i saben que ja està començant a passar. La mitjana d’edat dels mecànics és força alta, i molts ja han tirat la tovallola per la revolució de l’automòbil que tenen a la cantonada. Per contra, actualment és molt més car obrir un taller de zero que quan Joan Josep Sànchez va aixecar la persiana al seu, a mitjans dels 80. A més, el traspàs d’un taller que ja funcioni tampoc és més barat. Celso Besolí explica que ara els tallers han de complir una sèrie de normatives que molts d’antics no compleixen però que se’ls permet seguir treballant perquè estan oberts d’abans. Però un cop es jubila el propietari i es vol fer el traspàs, el nou sí que ha d’adaptar el taller a la normativa, i això té un cost força elevat. “Al final, quan un taller tanca per jubilació surt més a compte posar-hi un supermercat”.