TECNOLOGIA
PAULA SOLANAS

Manlleu: un petit gegant de les dades obertes municipals

Aquest municipi d’Osona, de poc més de 20.000 habitants, fa dues dècades que inverteix en una plataforma per millorar la transparència

Manlleu: un petit gegant de les dades obertes municipals / GETTY Zoom

A Manlleu ja sabien el 1998 què significava recollir informació geogràfica i dades del municipi per elaborar noves polítiques públiques. Aleshores ho feien per alimentar una base de dades interna. Ser una població de poc més de 20.000 habitants no ha estat un obstacle perquè fa quatre anys Manlleu decidís fer sortir dels servidors aquesta informació i impulsar el desplegament del seu propi portal de dades obertes. El municipi osonenc ha aconseguit entrar de ple en el binomi de la transparència i la tecnologia, un territori normalment reservat per a les grans ciutats com Barcelona i Madrid. De fet, en l’últim rànquing de la consultora especialitzada 8wires es va fer un lloc com la cinquena població de l’Estat en gestió de dades obertes, la tercera de Catalunya i l’única de menys de 40.000 habitants.

Carme Noguer és una de les persones que fa més d’una dècada es van entestar a convertir l’Ajuntament de Manlleu en una caixa de vidre. Va entrar al consistori el 2007 quan es va crear una nova àrea per començar a integrar l’administració electrònica, que aleshores entrava al sector públic amb la promesa de millorar-ne la gestió. “En un principi havíem d’integrar el DNI digital i la firma electrònica, però ens vam anar engrescant”, recorda Noguer, que ara és la responsable de recursos humans i organització del consistori. L’objectiu era complir la normativa de transparència i deixar d’“infrautilitzar” la base de dades del municipi. La tecnologia, com amb la primera plataforma de dades geogràfiques, la posava l’empresa californiana Esri. El primer pas va ser ordenar la informació, determinar qui n’era el propietari -“Hi ha certs graus d’autisme entre departaments a l’hora de compartir dades”, apunta Noguer- i seleccionar el que era més interessant “per al control democràtic”.

Actualment el portal de dades obertes de Manlleu té 211 conjunts de dades, dividits en quatre categories i que es tradueixen en 33 aplicacions per als manlleuencs. Es tracta de mapes, quadres i infografies per posar a un clic de distància tot el contingut del pressupost anual de l’Ajuntament, les dades de població o les incidències de trànsit. “Els continguts es poden descarregar i també tenen sentit, per exemple, per a emprenedors que vulguin reutilitzar-los per al seu model de negoci”, assegura Kevin Bidon-Chanal, el responsable d’administració local d’Esri a Espanya.

La transparència de l’administració local s’ha convertit en part d’un negoci en els últims anys, i empreses com Esri ofereixen plataformes tecnològiques que permetin engolir totes les dades que generen els ajuntaments. Tot i així, Noguer insisteix que aquest tipus de polítiques no suposen una “inversió gran” per a Manlleu, ja que l’Ajuntament “pot fer molt amb pocs recursos”.