'DELIVERY'
PAULA CLEMENTE I PAULA SOLANAS

Guerra mundial per portar-te el sushi a casa

El sector a domicili creix embogit entre la febre inversora i la concentració de la competència

Guerra mundial per portar-te el sushi a casa / FELIP ARIZA Zoom

Glovo tanca l’any amb el premi dels 1.000 milions de dòlars. No és exactament que els tingui, sinó que poc abans que acabés el 2019 va aconseguir lligar una ronda de finançament que indirectament implicava que, a ulls del mercat, aquest és el valor de l’empresa. La start-up s’ha convertit, així, en el segon unicorn espanyol, el primer català. La notícia, positiva per al bon funcionament de l’empresa, ho és també per als seus inversors. Entre ells, Delivery Hero, una companyia alemanya encara desconeguda a Espanya amb qui Glovo comparteix sector i que competeix per encapçalar el mercat de les aplis de menjar a domicili. Una guerra que de senzilla no en té res.

Com a prova, el següent exemple: Delivery Hero va comprar el 2019 Zomato, una plataforma també d’entrega de menjar a domicili dels Emirats Àrabs que, segons diversos mitjans especialitzats, sona com a possible comprador del negoci d’Uber Eats a l’Índia. La divisió de take away de la plataforma de transport és un altre dels implicats en aquesta batalla d’interessos creuats. L’empresa és, a la vegada, un dels grans candidats com a possible comprador de Glovo. Però ni el cicle queda tancat, ni res és del tot segur, perquè en aquest escenari endogàmic hi falten actors: Just Eat, l’aplicació europea del sector que més factura; Takeaway, que ha comprat les operacions alemanyes de Delivery Hero i que negocia per fusionar-se amb Just Eat, i Deliveroo, que entra a la lliga dels grans després que Amazon liderés una ronda de finançament de més de 500 milions de dòlars el maig passat.

Així, sembla que en aquest escenari més aviat hi sobren actors. I les empreses ho saben. Totes repeteixen en públic que la competència és un actiu positiu que dinamitza el sector, però en realitat negocien per quedar-se les unes amb les altres o, si més no, amb parts dels seus negocis. L’últim combat en marxa, però, té moltes possibilitats de ser el decisiu. És el que enfronta Delivery Hero amb Takeaway per quedar-se amb Just Eat i crear així el pròxim gegant europeu del sector.

Just Eat va ser una de les primeres en descobrir el filó del menjar a domicili: la va fundar Jesper Buch a principis dels 2000 a Dinamarca, i la va traslladar a Londres el 2006. El 2018, com a empresa britànica ja consolidada, va facturar gairebé 780 milions de lliures (916 milions d’euros), unes cinc vegades més que la seva homòloga holandesa Takeaway, quasi el doble que Deliveroo i uns 200 milions d’euros més que l’alemanya Delivery Hero. I s’esperen xifres similars per al 2019, ja que en la primera meitat de l’any ja portava uns 465 milions de lliures (546 milions d’euros) de facturació. L’empresa d’origen danès es va fer coneguda a Espanya -on va arribar el 2010- a base d’anuncis televisius, però no va ser fins que va comprar la seva competidora estatal, La Nevera Roja, el 2016, que el públic espanyol va entendre la seva força. Aquell any, de fet, va fer moviments similars al Regne Unit, on es va quedar Hungryhouse, i al Canadà, on va adquirir Skip The Dishes.

Just Eat és la líder europea del sector, però Delivery Hero i Takeaway ja proposen xifres per absorbir-la

Però l’estiu de l’any passat va fer-se públic que la companyia havia acceptat un principi d’acord per fusionar-se amb Takeaway: segons l’entesa, la companyia holandesa pagaria 9.100 milions d’euros en accions per fer-se amb Just Eat, el control de la companyia resultant quedaria en un 52% en mans dels accionistes de Just Eat, i en un 47% en les dels de Takeaway. Juntes s’assegurarien la posició de líders, sobretot tenint en compte que l’holandesa ja s’havia quedat el 2016 amb les operacions de Just Eat a Holanda i Bèlgica, que va adquirir Oliviera (a Romania), BGmenu (a Bulgaria) i Foodarena, de Delivery Hero (a Suïssa) el 2018, i que el 2019 va aconseguir fer-se amb les operacions alemanyes de Delivery Hero.

Així, la balança semblava estar inclinada en favor de Takeaway, fins que Delivery Hero va fer la seva proposta. Prosus -el braç inversor de la firma sudafricana Naspers, accionista de referència de Delivery Hero- va oferir a Just Eat pagar 740 penics (uns 9 euros) per acció i va donar a l’empresa britànica un valor d’uns 5.000 milions de lliures (uns 6.000 milions d’euros). El consell d’administració de Just Eat va recomanar als accionistes de la companyia rebutjar l’oferta i quedar-se amb la de Takeaway, que va millorar la seva proposta de fusió després del moviment de Delivery Hero: a finals d’any oferien a Just Eat donar-los 0,12 accions, en lloc de les 0,09 inicials, per cada títol. Segons el consell de Just Eat, la darrera combinació tenia “una lògica estratègica convincent” que permetia als accionistes participar del potencial alcista del nou grup.

Si aquesta fusió es tanqués -i tot apunta que així serà- implicaria un cop important per a Delivery Hero, que molt probablement hagi tancat 2019 facturant més que Just Eat, la líder fins ara. L’alemanya va aconseguir superar-la el primer semestre -va facturar 581 milions d’euros- quan en acabar l’any anterior la britànica li portava 200 milions d’euros d’avantatge. Delivery Hero, però, no sembla tenir intenció de retirar-se, tot i que la nova estratègia passa aparentment per ampliar presència arreu del món: el 2019 va invertir en Glovo -tenia el 13% de l’empresa abans de la recent ampliació- i va quedar-se també amb Hungry Delivery (Suïssa), Zomato (Emirats Àrabs) i Woowa Brothers (Corea del Sud).

El moviment inversor no es correspon amb els resultats de les empreses, la majoria encara sense beneficis

Més enllà d’aquest triangle, la també britànica Deliveroo no és tan lluny en termes de volum de negoci com les seves homòlogues europees segurament voldrien. El 2018, l’empresa va tancar l’any amb una facturació de 476 milions de lliures (uns 561 milions d’euros). Falta veure com li ha anat el 2019, ja que en aquest cas no hi ha cap pista en forma d’indicador semestral. Ara bé, durant la primera meitat de l’any, el gegant tecnològic Amazon va liderar una ronda de finançament de 575 milions de dòlars (519 milions d’euros), cosa que, si més no, demostra que la companyia no està en un mal moment. Abans del desembarcament del gegant del comerç electrònic, Deliveroo havia entrat en les quinieles que assenyalaven les possibles compres d’Uber.

Pel que fa a Uber Eats, poc se’n pot saber en termes financers, perquè la plataforma -que ha afegit el repartiment, les bicicletes i els patinets als viatges en cotxe- no desglossa els ingressos de les seves filials. Els Estats Units són el mercat on Uber té més recorregut per créixer, però també un territori que s’ha de disputar amb una altra empresa nord-americana més veterana. Grubhub va néixer el 2004 i l’any passat va facturar 1.010 milions de dòlars (904 milions d’euros), però la guerra de preus amb Uber Eats, Postmates i DoorDash també ha passat factura al preu de les seves accions, que s’ha enfonsat més d’un 66% des del setembre del 2018 (en el seu màxim històric).

Les magnituds de la batalla són el que explica que -tot i haver-se convertit en un unicorn i acumular ja algunes compres en el seu historial-el paper de Glovo en aquest escenari sigui de moment força secundari. En els últims dos anys, la catalana ha crescut fins a arribar als 52 milions d’euros de facturació (amb pèrdues de 42 milions), però també ha hagut de fer marxa enrere en mercats on aspirava a una posició més destacada, com és el cas d’alguns països a l’Amèrica Llatina. Allà, la competició la guanya per ara una aplicació nativa, la colombiana Rappi (recolzada pel Vision Fund, el macrofons de Softbank).

GRAFIC_CORREGIT_WEB Zoom

GRAFIC_CORREGIT_WEB

La part menys brillant de la història és que l’entusiasme inversor ha arribat molt abans que el sector trobi l’equació que li permeti assolir beneficis. El model de negoci d’aquestes aplicacions se sosté a través de la comissió que cobren als restaurants a canvi de la promesa d’obrir-los un nou canal de vendes. I ara arriba un nou gir de guió: del model original del take away -un intermediari digital que es limita a posar en contacte els clients amb l’oferta de restaurants que tenen els seus propis repartidors- a la nova fornada d’aplicacions nascudes ja en l’anomenada gig economy. Aquestes plataformes han assumit també la part més complexa de la cadena, l’entrega a domicili, a través de repartidors que signen contractes com a autònoms però no tenen control sobre les condicions ni els preus dels encàrrecs. De fet, les veteranes del sector que van néixer amb el primer sistema (Just Eat, Takeaway i Grubhub) han acabat fent el salt o almenys temptejant com sobreviure amb aquest nou model.

Just Eat va tancar el 2018 amb uns beneficis de prop de 92 milions d’euros, però Takeaway no havia obtingut mai guanys fins al tercer trimestre d’aquest any i Grubhub encara ha d’assolir aquesta fita després de 15 anys. En un negoci que deixa un marge molt escàs per engreixar els resultats, les seves successores estan més lluny i tot de sortir dels números vermells. Com en el joc de les cadires, el pròxim cop que la música de les compravendes torni a aturar-se, el més probable és que -de nou- una d’elles es quedi sense lloc on seure.