Amb tots vostès, el messies del software lliure

“Tens monedes més grans per donar-me canvi?” El pare del softwarelliure només paga en efectiu, no ha tingut mai un telèfon mòbil i no deixa que es comparteixin fotos i vídeos seus a Facebook o WhatsApp perquè les plataformes no puguin rastrejar-lo. Richard Stallman ha aterrat aquesta setmana a Barcelona convidat pel Barcelona Supercomputing Center i la Universitat Politècnica de Catalunya, on dilluns va omplir un dels auditoris de devots de la sobirania tecnològica per parlar descalç i durant tres hores sobre l’ètica en la informàtica. Aquest enginyer nord-americà va establir durant la dècada dels 80 les bases del que ara es coneix com el programari o software lliure, la raó per la qual ara fem servir els paquets d’ofimàtica de LibreOffice i el navegador Firefox.

“Windows, MacOs, Android, iOs, ChromeOs, Uber, Netflix, Spotify... No els faria servir mai”. La llista d’aplicacions i de programes que contradiuen els principis de Richard Stallman és infinita. “¿Qui dona les instruccions, tu o un altre? El programa sempre obeeix el seu veritable amo”, afirma. És per això que el 1984 va començar a treballar en el sistema operatiu GNU, tot un manifest contra la lògica imperant de la indústria del software, que restringeix l’accés i les modificacions del seu codi font perquè els usuaris no en puguin treure l’entrellat. “Aleshores teníem un sistema mínim, però faltava encara el kernel”, explica Stallman.Aquest anglicisme tècnic era el nucli del sistema que va acabar creant el finès Linus Torvalds i segurament el nom propi que el públic en general associa més al software lliure: Linux.

“Lliure, que no vol dir gratis”, matisa Stallman, perquè el terme free en anglès és més ambigu i sovint genera confusió. Durant les últimes tres dècades, la seva batalla s’ha centrat a defensar el que anomena les quatre llibertats, és a dir, els principis que garanteixen que un programa informàtic sigui realment lliure. Així, doncs, la recepta per al software lliure requereix que es pugui executar de la manera que decideixi l’usuari per a qualsevol finalitat i que se’n pugui canviar el codi font. Però també que permeti fer còpies exactes per regalar o vendre a qui sigui i que aquestes es puguin redistribuir amb canvis. “Mereixo el control de la meva informàtica”, insisteix.

El mateix Stallman va ser el creador de l’editor de text Emacs, una eina adaptable a qualsevol llenguatge informàtic molt popular entre programadors i usuaris tècnics. Precisament, una de les crítiques que sovint es fa al software lliure és que les seves interfícies no són tan amables amb l’usuari com les de les grans multinacionals. Però Stallman considera que això no hauria de ser un impediment per al seu ús massiu.“No són més útils ni són més fàcils de fer servir pel fet de ser més atractius. És propaganda dels comerciants”, insisteix el programador. En lloc de la seva condició de messies tecnològic, la targeta de visita de Richard Stallman destaca tots els seus altres interessos. “Compartir bons llibres, bon menjar i música i dansa exòtica”. A la llista hi faltaria un últim punt: els jocs de paraules de gràcia dubtosa. “¿Por qué el jugo de mora? Porque es pera”, etziba sense immutar-se.

Malgrat l'entusiasme dels seus seguidors, aquest pensament no ha quallat a les administracions i centres educatius, que majoritàriament continuen fent servir programes privatius als seus dispositius. “No és perquè els costi, sinó per la inèrcia i el lobi”, apunta Stallman, bevedor compulsiu de te negre. A Espanya només n’hi ha hagut una excepció curiosa. L’enginyer recorda que Juan Carlos Rodríguez Ibarra, l’expresident d’Extremadura, es va acabar convertint en un ferm defensor del software lliure. El socialista va convertir la comunitat en la pionera d’aquest moviment a l’Estat i va implantar el sistema GNU/Linux en escoles i administracions. “Quan va plegat es va perdre l’entusiasme real”, lamenta. De fet, el seu successor, José Antonio Monago, va aprovar un contracte fa dos anys per canviar el software lliure de la formació professional pel sistema i els programes de Microsoft.

Aquest desenvolupador amb aspecte de predicador, de tracte difícil amb la premsa i conviccions dogmàtiques, nega que la seva missió s’hagi convertit en una utopia. “¿És utòpic pensar que al món no hi haurà mai esclaus? En la lluita contra l’esclavitud no es diu: sempre que hi hagi un esclau al món haurem fracassat”, interromp durant la conversa. En el seu cas, els esclaus són els usuaris que cada dia obren programes amb “funcionalitats malicioses”. “El nostre objectiu final seria un món sense software privatiu, però això seria plantejar un objectiu exagerat”, diu. Fins aleshores, apunta, l’esforç continua enfocat a trobar variants lliures a les aplicacions que ara estan en mans privades, com s’ha aconseguit amb Gimp i el Photoshop o OpenStreetMap i Google Maps.

Tot i així, l’univers del 'software' lliure tampoc s’ha escapat de les divisions internes i les lluites d’egos. Stallman no s’amaga de criticar el “pensament” -rebutja anomenar-lo moviment- del codi obert ('open source', en anglès). Aquest corrent s’ha caracteritzat per defensar l’accés pràctic al codi font dels programes perquè la comunitat el pugui millorar, i ha creat veritables gegants del sector com Red Hat i GitHub, que Microsoft va comprar per 2.000 milions de dòlars a principis de mes. “GitHub és un bon exemple del codi obert perquè no seguia cap norma ètica i ha fet molt de mal a la comunitat”, afirma. Segons la seva opinió, els partidaris del codi obert han deixat enrere els principis ètics i s’han centrat en la rendibilitat dels seus productes.

Per a Stallman, el principal obstacle a l’ús massiu del software lliure és precisament a les nostres butxaques. Fins que no sigui possible desenvolupar un telèfon mòbil sense programari privatiu, l’activista informàtic no vol sentir a parlar dels smartphones. ¿Per què no hi pot haver un telèfon totalment lliure del software de les grans multinacionals? Stallman explica que els fabricants han bloquejat aquesta opció posant als telèfons un tipus de processador amb un codi “secret” que no és accessible als desenvolupadors que el vulguin modificar. “ L’usuari no pot evitar que hi instal·lin programes, perquè ho fan per la porta del darrere”, afirma.

Aquestes portes del darrere són els forats que, segons Stallman, tenen molts programes i aplicacions i que permeten que les empreses puguin introduir-hi modificacions sense que l’usuari se n’adoni o espiar-lo. “Com el Kindle d’Amazon”, assegura. Stallman explica que l’e-bookdel gegant del comerç electrònic tenia una “porta del darrere” que li permetia esborrar llibres de les seves biblioteques digitals de manera remota. Irònicament, explica que en una ocasió la plataforma va eliminar les còpies de la novel·la de George Orwell 1984. També són les mateixes portes del darrere que veu a la botiga d’aplicacions dels iPhones -per a Stallman, iMonstres- que, segons l’enginyer, Apple controla fins al punt d’esborrar les dades que incomoden el govern xinès. “És el somni de Stalin per a tots els habitants de l’URSS!”, exclama.

Per a ell, viure desconnectat dels missatges de text i les trucades sense fils no és un sacrifici important. “No és més difícil del que era fa vint o trenta anys, s’exagera”, diu, i denuncia que és “summament injust” que alguns estats imposin polítiques per exigir als ciutadans que facin servir telèfons mòbils. Una de les seves últimes croades també s’ha centrat en l’anomenat internet de les coses, que ja ha batejat com a internet dels enganys. “Tinc electrodomèstics que no es comuniquen amb res. Si el producte es comunica amb altres és molt probable que m’estiguin espiant”, assegura. De la mateixa manera, l’activista s’oposa a les normes sobre els drets d’autor com ara la nova directiva sobre el copyright que ha aprovat aquesta setmana la Unió Europea. Ell va ser qui va introduir per primera vegada el mètode del copyleft, una llicència per posar al domini públic programes que després pot ampliar la resta de la comunitat. “En comptes de sotmetre més els usuaris, hem de garantir que siguin lliures”, afirma.

Stallman admet que ja no programa: es dedica plenament a l’activisme a còpia de promoure campanyes i conferències amb la seva entitat, la Free Software Foundation. De moment, el projecte ja té 110 euros més a les arques: dilluns, al final de la conferència a la UPC, el pare del software lliure va acabar vestit de sant del GNU i subhastant entre els assistents un animal de peluix per continuar finançant la seva croada.