TECNOLOGIA
PAULA SOLANAS

Euskadi surt a la caça d’emprenedors amb una allau d’ajudes fiscals

El País Basc introdueix exempcions per revertir la fuga de cervells i atreure talent estranger al seu sector digital

Euskadi surt a la caça d’emprenedors amb una allau d’ajudes fiscals / JORDI OLIVÉ Zoom

És la segona comunitat autònoma en PIB per càpita, però cal anar fins a la quarta posició del rànquing per trobar una ciutat basca entre les principals seus de les start-ups a Espanya. És per això que el País Basc es vol posar les piles en matèria tecnològica i acaba d’aprovar una llei amb exempcions fiscals per atraure el talent digital a Euskadi i animar qualsevol ciutadà a invertir en projectes emprenedors. Aquest paquet implica que els professionals estrangers altament qualificats que vulguin instal·lar-se a la comunitat autònoma tindran més beneficis a l’hora de pagar impostos, però també perquè les seves parelles trobin feina al País Basc.

“Som un país industrial, però també necessitem ser part de la digitalització de la indústria 4.0”, apunta Asier Alea, director foral de promoció del comerç de la Diputació de Biscaia. En aquest sentit, destaca que la qualitat de vida i la xarxa de serveis de la regió fan que pugui competir amb Londres o Frankfurt, encara que no en salaris. Alea reconeix, però, que no es podria promoure aquest atractiu fiscal si el País Basc no fos capaç de gestionar els seus propis impostos i exempcions. Encara que les ajudes busquen atreure projectes i emprenedors de tot tipus, les administracions basques volen jugar amb el que saben fer millor. Per això les mesures se centraran en alguns dels sectors més actius de la seva economia, com ara l’energia o la gastronomia.

A més, Euskadi també vol revertir la fuga de cervells que ha buidat les seves empreses i centres de recerca durant la crisi econòmica. Així doncs, els bascos que hagin viscut durant cinc anys a l’estranger estaran exempts durant sis anys de l’impost sobre el patrimoni del País Basc i el 15% dels seus ingressos laborals tampoc tributarà per a l’impost de la renda durant aquest període. D’altra banda, els expats que decideixin tornar a casa també es podran deduir el que els costi el trasllat, és a dir, fins a un 20% dels ingressos anuals en els primers sis anys després de la tornada. “Hi ha una diàspora 2.0 que encara que no torni volem que estigui en comunitat amb els bascos d’aquí”, explica Alea. Fa dos anys el govern basc va crear la Be Basque Talent Network, una mena de xarxa per connectar professionals bascos instal·lats arreu del món.

L’altre filó que vol explotar el País Basc és aconseguir que no només les firmes de capital risc inverteixin en start-ups. Euskadi compta amb casos d’èxit emprenedor com la plataforma de revenda d’entrades d’espectacles Ticketbis o el directori d’educació online Educaedu. No obstant, Alea reconeix que la majoria de grans inversions encara es concentren a Barcelona i Madrid. Per combatre la falta de finançament, les diputacions forals de Biscaia i Àlaba han posat en marxa la creació d’un nou concepte bancari: el dipòsit Innova. Es tracta d’un producte que oferiran els bancs comercials de les dues províncies i amb el qual es vol constituir un fons de 100 milions d’euros per invertir en start-ups de la regió. L’objectiu és que els ciutadans hi dipositin entre 3.000 i 5.000 euros i puguin rebre el 15% de la inversió en forma de deducció fiscal en el primer dels cinc anys que duri la inversió. Segons l’administració basca, aquesta rendibilitat és millor que la de la majoria de productes que s’ofereixen actualment i està “lliure de risc” per als particulars.