Xarxes socials
PAULA SOLANAS I ÀLEX FONT MANTÉ

“Et diran que sí, però és impossible sortir de Facebook”

Elies Campo, el català que ha fet el salt de WhatsApp a Telegram, explica per què t’has de preocupar si estàs enganxat a les xarxes.

“Et diran que sí, però és impossible sortir de Facebook” / FERRAN FORNÉ Zoom

La mateixa setmana en què el fundador de Facebook, Mark Zuckerberg, ha comparegut al Parlament Europeu per explicar l’escàndol de Cambridge Analytica, tot el continent s’ha omplert de preguntes sobre la nova normativa europea de protecció de dades. ¿Què saben de nosaltres les grans multinacionals d’internet i com utilitzen aquesta informació? Elies Campo (Barcelona, 1983) va fundar la seva pròpia aplicació de missatgeria instantània -FastDove- quan WhatsApp tot just feia els primers passos. Quatre anys després entrava a treballar a l’aplicació, que el 2014 va acabar en mans de Zuckerberg. Poc després, aquest enginyer català va deixar l’empresa nord-americana. Ara ha canviat de bàndol i dirigeix els acords i el desenvolupament de negoci a l’aplicació que ha fet de la privacitat de les nostres dades la seva bandera: Telegram.

Ets molt crític amb Facebook, però a la gent li agrada utilitzar-lo. Quin problema hi ha?

Hi ha dues coses importants. Una és la privacitat de les teves converses i de com un tercer pot utilitzar-les per investigar-te. I l’altra, per a mi la més preocupant, és com s’utilitzen aquestes dades per capturar la teva atenció. Això és el més perillós del monopoli de Facebook. Saben tantes coses de tu que et serveixen contingut que, per la nostra biologia, no podem deixar de consumir. Tant Facebook com Instagram i Twitter premien i incentiven capturar com més temps millor de l’usuari a la seva plataforma. En el cas de les empreses de missatgeria [com WhatsApp i Telegram], el producte no està fet perquè hi passis més temps. Però WhatsApp connecta les teves dades amb l’ecosistema de Facebook per fer que els perfils de cada usuari continguin més informació i et coneguin millor.

¿Facebook pot veure les nostres converses de WhatsApp?

No ho sé, però la meva intuïció és que segur que s’utilitzen. Les aplicacions per a clients no són de codi obert i, per tant, no sabem si dins l’aplicació hi ha un mecanisme que processa dades dels conceptes de què parles. No s’utilitzaran per saber què dius, sinó per saber que et vols comprar unes sabates. El que s’envia a Facebook deu ser una xarxa de conceptes ponderats de més a menys importància: des d’on et connectes, amb qui parles, amb quins grups ho comparteixes...

Potser a l’usuari ja li agrada entrar a Facebook i que li apareguin anuncis dels productes que li interessen, en comptes d’altres coses.

És veritat. Tot el producte està fet perquè quan nosaltres l’utilitzem tinguem recompenses en forma de dopamina [un neurotransmissor que generem quan tenim sensació de recompensa], que ens creen plaer. Per això quan obrim una aplicació d’aquestes mirem si hi ha alguna notificació pendent. Els colors d’aquestes notificacions estan molt pensats i el temps que triga a carregar-se aquesta funció no és constant. És per incentivar el factor de màquina recreativa que genera l’addicció. La majoria d’usuaris diran que els encanta Facebook i Instagram perquè realment els genera plaer. Quan això passa constantment t’ho qüestiones: qui té el control, jo o l’aplicació?

Per als governs és més fàcil entrar a WhatsApp que a Telegram, però no per la tecnologia, sinó pels acords que tenen amb Facebook

Els fundadors de Whatsapp han abandonat la companyia i ara són molt crítics amb Facebook.

Ells eren enginyers molt bons, i en cinc anys van crear un producte que van utilitzar 1.000 milions de persones. Però quan va arribar Facebook i els va vendre que tots els valors i el que havien creat a WhatsApp es mantindrien, s’ho van creure. A l’hora de la veritat van veure que no podrien mantenir-ne el rumb. Suposo que van ser una mica naïfs i es van emborratxar pel fet que Facebook comprés l’empresa per una xifra històrica.

Què implica que ja no hi siguin?

Des del moment que es va completar la compra WhatsApp va quedar desprotegit. Els fundadors, per qüestions de contracte, s’hi havien de quedar uns anys i encara podien influir sobre el producte. Però Facebook cada cop tenia més pressió dels inversors per justificar una compra tan cara. Els fundadors de WhatsApp es van veure cada vegada més contradits, i han aguantat fins on han aguantat.

Els reguladors europeus van acceptar que Facebook comprés WhatsApp però hi van posar com a condició que no compartissin dades dels usuaris. Ells també han fallaat?

Ja es va veure molt clar a la compareixença de Mark Zuckerberg al Congrés dels Estats Units. Els reguladors no en tenien ni idea, del que és Facebook! Estan completament desfasats de la realitat tecnològica que els envolta. Encara tardarem anys a corregir-ho. Mentrestant, les companyies més espavilades ho continuaran esquivant. Facebook té molt bons enginyers al seu equip, però també molt bons enginyers legals... De fet, els últims anys m’ha sorprès molt que la UE es fixi tant en Google, tot i que per a mi la gran amenaça per als europeus és Facebook.

Quina amenaça?

No és només la pèrdua de temps que ens genera, sinó aquesta addicció als continguts que ens fa més vulnerables. En un moment en què la intel·ligència artificial està avançant tan ràpidament, tot el que es pugui s’automatitzarà. Les feines que es crearan seran les que requereixin creativitat i això s’aconsegueix somiant truites, inspirant-se, perseverant... Però aquest tipus de xarxes socials deshabiliten el nostre cervell. Ens acostumen a tenir una recompensa immediata i si una cosa reclama que estiguis hores llegint o experimentant no et generarà tant plaer. Això, a la llarga, ¿quines conseqüències tindrà per a la societat?

L'addicció a les xarxes socials debilita el nostre cervell en un moment en què les feines que es crearan requereixen creativitat

¿Saps que, arran del procés sobiranista, molts polítics catalans anaven amb molta cura de no utilitzar WhatsApp? ¿Per a la policia i els serveis secrets és més fàcil entrar-hi que no pas Telegram?

És més fàcil entrar a WhatsApp, però no per qüestions tecnològiques, sinó pels acords que té Facebook amb els governs de tot el món. Per poder operar en determinats països has de tenir portes obertes als governs. Per això WhatsApp no està bloquejat a Rússia i Telegram sí. La nostra organització i estructura de companyia fan molt difícil que ens puguin pressionar.

Amb el vostre sistema els criminals també ho tenen més fàcil per amagar-se.

També els criminals poden enviar cartes encriptades per correu ordinari o comprar-se cotxes. Es pot justificar de moltes maneres, i sí que hi ha un risc, però creiem que el risc és més elevat de l’altra manera. No puc assegurar que sigui l’opció ideal, però avaluem quin és el risc i quina és la recompensa. Creiem que si deixem la porta oberta a algú, és massa fàcil que el programa es corrompi i s’utilitzi per a coses que no s’han d’utilitzar.

¿És veritat que a Silicon Valley la tendència és allunyar els fills de les pantalles?

En comencen a ser conscients i hi ha gent que és més radical en aquesta qüestió. Jo no deixaria que cap nen tingués accés a una pantalla fins als 16 anys i ni tampoc accés il·limitat a aquests continguts. L’última cosa que seran capaces de fer les màquines serà crear i associar idees: és un dels valors en què, com més forts siguem els humans, més possibilitats tindrem de no quedar obsolets per a les feines que vindran. Necessitem gent que sàpiga solucionar problemes i tenir idees, i això no s’aconsegueix tenint un hàbit com aquest.

Ja, però tampoc volem analfabets digitals. ¿Separant els nens de les pantalles no es quedarien enrere?

El risc que siguin analfabets del tot és molt més gran que el risc que siguin analfabets digitals. Si poses un nen de 15 anys davant d’un ordinador, en pocs mesos en pot saber més que qualsevol altre.

Els reguladors no tenen ni idea del que és Facebook. Estan totalment desfasats de la realitat tecnològica que els envolta

El dret a l’oblit és una de les coses més difícils i polèmiques d’internet. Et pots esborrar realment de Facebook?

Legalment et diran que sí, que els termes legals t’ho permeten, però realment és impossible. No tindran el teu nom però sí totes les relacions que fan que siguis tu! Jo, per exemple, no soc a Facebook ni a Instagram i tinc tots els meus navegadors al mòbil i a l’ordinador amb les IP bloquejades perquè recol·lectin el mínim nombre de dades de mi. Però sí que soc a l’agenda de contactes de molta gent i això permet que sàpiguen que existeixo. I si algú m’etiqueta en una foto, tenen una cara relacionada amb mi. Encara que no ho vulgui, hi ha un concepte “Elies Campo”.

Un mal governant podria aconseguir molt poder amb aquesta informació.

Ja s’han demostrat aquests grans perills amb el que hem vist de Cambridge Analytica. Pot acabar sent molt més bèstia. Imaginem-nos generacions d’humans que s’han passat tota la vida enganxats a pantalles sense poder discernir si una cosa està bé o no. Que estiguin a Facebook durant vuit hores al dia i prenguin decisions segons el que hi veuen. Quan tens tota la població fent això, algú que arribi amb males intencions podrà controlar quins són els resultats de les eleccions encara que el sistema per revalidar els vots sigui molt segur.

És per això que ara treballes a Telegram?

En gran part sí. Soc molt optimista respecte a la humanitat i sempre hi ha moviments de resistència en qualsevol àmbit.

Com imagines el futur?

S’està veient que hi ha gran part de la població que es comença a qüestionar si aquest és el tipus de producte que vol consumir. Encara hi ha una limitació molt gran de la tecnologia, però segur que els pròxims Facebook o Google seran productes de blockchain descentralitzats i no una xarxa amb un controlador únic que ens pugui influir.

Telegram no serà igual?

És el gran risc que hi ha en tots aquests productes. Però la comunitat d’usuaris ha d’exigir que compleixin amb la seva visió i promeses. Ara tenim més de 200 milions d’usuaris actius mensuals. Mark Zuckerberg sempre diu que es pot començar a trobar un model de negoci quan arribes a 1.000 milions d’usuaris.

Com es competeix amb WhatsApp?

Ja li estem prenent progressivament quota de mercat. No hi ha cap pressa. Créixer és important, però la prioritat és crear un producte que reflecteixi els valors de la companyia.