Ericsson al segle XXI: ni telèfons ni fàbriques a Suècia

Quan el 1876 Lars Magnus Ericsson va tornar al seu Estocolm natal amb els estudis de matemàtiques i física acabats, tenia clar quin era el negoci del futur. Uns pocs dies després que Graham Bell patentés el telèfon, Ericsson va fundar un taller per construir aparells que poc després seria la fàbrica Ericsson, una de les primeres del món. Des d’aleshores, i tot i expandir-se i crear fàbriques a tot el planeta, la companyia ha mantingut una bona part de la seva producció a Suècia; era una qüestió d’identitat.

Ni tan sols quan van irrompre els telèfons mòbils l’empresa va canviar la seva política de mantenir les factories sueques com a senyal d’identitat i garantia d’origen. Tot i que el pas a fabricar telèfons mòbils va implicar una associació amb la japonesa Sony, més experta en el terreny i amb més capacitat de competir a nivell global, les fàbriques sueques van romandre intactes i privilegiades en l’encàrrec de construir els primers models de la marca Sony Ericsson.

Però l’associació de les dues companyies no va ser capaç de seguir el ritme d’innovació que van marcar al món del mòbil empreses com Apple o fins i tot Nokia, i Ericsson va passar a ser, per dir-ho d’alguna manera, un fabricant de mòbils analògics -qui es recorda d’ells, avui?-, d’aquests que no permetien navegar per internet i ni de bon tros tenien pantalla tàctil. Finalment, el 2012, Sony Ericsson va donar la batalla per perduda i va llençar el barret al foc.

Va ser aleshores quan tots dos socis van decidir partir peres. Sony va entrar de ple en l’era smartphone amb la gamma Xperia i aquí segueix, amb desigual sort respecte a gegants com l’iPhone d’Apple o el Galaxy de Samsung. Però a partir d’aleshores va decidir fer un canvi radical de filosofia i model de negoci: adéu a la fabricació de mòbils i salt al negoci del desplegament de xarxes de telecomunicacions i solucions de programari relacionades amb aquests.

Ericsson, seguint els passos de Nokia o IBM, es va decidir pel camí espiritual: va passar de crear coses materials a concebre xarxes electromagnètiques intangibles amb els sentits. El temps, i el compte de resultats, han demostrat que li va anar bé el canvi de vida: el 2015 Ericsson va guanyar 1.472 milions d’euros, un 23% més que el 2014, i en el primer trimestre del 2016 va guanyar un 49% més que el mateix període de l’any anterior.

Ericsson és ara més una companyia dedicada a la innovació i el desenvolupament de programari que a la creació de maquinari. Per exemple, ha creat recentment una associació amb el fabricant de microprocessadors Qualcomm, anomenada Avanci, per oferir solucions als cotxes connectats a les xarxes de telefonia. A Avanci, segons The Wall Street Journal, participen empreses com el fabricant de mòbils xinès ZTE.

Però també ha format una associació amb un altre fabricant xinès, Huawei, a més de Nokia, Intel i Qualcomm, per crear solucions 5G per als automòbils d’Audi AG, BMW Group i DaimlerChrysler. A més, participa en el desenvolupament de xarxes 5G comercialitzant les seves pròpies solucions, i ha anunciat que els primers desplegaments mundials d’aquesta tecnologia de telefonia mòbil es faran al 2017.

D’altra banda, Ericsson acaba de signar un acord amb Google per incloure la seva solució de televisió per internet MediaFirst en els dispositius que treballin amb la plataforma Android TV, entre els quals hi ha el popular sistema USB ChromeCast. I per si això fos poc, ja ha signat acords amb el govern cubà per ser protagonista del desplegament de les noves xarxes de telefonia que han de modernitzar el país.

També a Colòmbia, després del recent final de la guerra amb les FARC, Ericsson negocia amb el govern del president Santos una concessió per estendre les xarxes de telefonia més modernes en aquells territoris fins ara en mans de la guerrilla i que avui estan aïllats digitalment, ja que les FARC volaven sistemàticament qualsevol infraestructura aixecada per l’enemic.

Però l’èxit d’Ericsson té un preu. Si bé segueix fabricant components per al desplegaments de xarxes com ara antenes, fibra o receptors, el seu ritme de producció no és ni molt menys el que va tenir durant els anys anteriors. Necessita menys fàbriques i en països més centrals -i barats- que Suècia, ja que el seu negoci deixa Europa i plana sobre l’Àsia, els EUA -on té un acord amb Cisco per oferir solucions al núvol- i a Llatinoamèrica.

El volum de demanda de maquinari no pot mantenir les dues últimes fàbriques que Ericsson té a Suècia, o això diu el nou director d’estratègia i tecnologia, Ulf Ewaldsson, que ha anunciat que les tancarà i deixarà al carrer 3.000 treballadors. L’espiritualitat global no surt gratis, i menys quan hi ha diners en joc. Així que la pionera sueca de la telefonia ha deixat de ser telefònica i està a punt d’abandonar la nacionalitat sueca, almenys pel que fa a les seves plantes. Adéu, Europa industrial; hola, globalització.