CERCADORS
JORDI SABATÉ

DuckDuckGo: el cercador ‘indie’ de l’era Google

Tot i processar només el 0,15% de les recerques a la xarxa, l’alternatiu DuckDuckGo ha tingut un creixement sorprenent els últims anys

DuckDuckGo:  el cercador ‘indie’ de l’era Google / LAURA MAGALLÓN Zoom

És evident que, quan parlem de cerques a internet, pensem majoritàriament en Google, que processa el 92% de les que es fan al món. Darrere seu venen Bing, el cercador de Microsoft, amb poc més del 2,3%, i Yahoo!, que va acumular el 2,1% el 2018. En un segment residual hi ha Yandex, amb el 0,48%, i finalment DuckDuckGo, que només gestiona un 0,15% de les cerques. Encara que en comparació pugui semblar insignificant, aquest percentatge va suposar el gener del 2019 superar els 1.000 milions de cerques mensuals i els 36 milions de cerques diàries, tota una fita per a un cercador que el 2016 amb prou feines arribava als 300 milions d’usuaris al mes. A més, representen un increment del 723% de mitjana de cerques des del 2013, quan la seva activitat encara no es podia considerar rellevant.

DuckDuckGo no és un nouvingut a la xarxa: va néixer el 2008 impulsat per l’enginyer nord-americà Gabriel Weinberg, anteriorment fundador d’una empresa amb la curiosa tasca d’establir una base de dades de tots els noms que hi ha al planeta. Pot sonar absurd, però el 2006 va vendre-la a United Online, filial del banc d’inversió B. Riley Financial, per 10 milions de dòlars.

Aportant aquests diners, Weinberg va llançar dos anys més tard el seu nou projecte, DuckDuckGo, un cercador de codi obert que era el que l’emprenedor considerava que no hauria d’haver deixat de ser Google: un servei que respecta la privacitat de l’usuari, no reté les seves dades i no les analitza ni les utilitza per oferir publicitat. Això no vol dir que DuckDuckGo no mostri anuncis: sí que en suggereix en funció de la cerca, però no acumula les dades de l’usuari i per tant no aprèn d’ell. És un model de negoci autolimitador, però tant Weinberg com el seu creixent nombre de seguidors consideren que és més honest que el de Google. De moment, el respecte per la privacitat li està comportant més bona reputació a mesura que han sorgit escàndols com el de Cambridge Analytica. Tot i Facebook no ha notat una baixada d’activitat, DuckDuckGo sí que va patir un punt d’inflexió que va accelerar el seu creixement. Però no es tracta només que DuckDuckGo no es quedi amb multitud de dades del que busquem o no. Hi ha una cosa molt més important que deriva del fet que quan fem una recerca a DuckDuckGo el cercador no té cap dada prèvia nostra: els resultats no estan esbiaixats per les nostres preferències, com passa amb Google.

El gegant de les cerques aprèn de nosaltres, és a dir, de la manera com ens comportem cada vegada que entrem a la seva pàgina, i així pot perfilar millor la publicitat que ens ofereix, però també les llistes de resultats que ens dona. En un esforç per ser més eficient, Google contextualitza aquests resultats en funció de les nostres preferències, de manera que no ens ofereix resultats de la realitat sinó de com ens agrada que sigui segons ha après de nosaltres. El 2018, per celebrar el seu desè aniversari, DuckDuckGo va publicar un estudi en què denunciava que Google té els seus usuaris tancats en una bombolla informativa autocomplaent que els allunya de la veritat, i relacionava el cercador amb temes com les fake news o l’escàndol de Cambridge Analytica.

DuckDuckGo afegeix en l’estudi que, tot i que Google ha introduït filtres en l’algoritme per corregir aquest biaix, els seus resultats no milloraran fins que no abandoni el negoci de les dades personals. Sigui cert o no, és evident que el plantejament de DuckDuckGo és molt diferent, perquè, com que no té cap dada emmagatzemada, ofereix resultats crus, imparcials. Això no vol dir que DuckDuckGo sigui més eficient que Google -segons les mètriques, no ho és-, però dona un contrapunt interessant, sobretot quan ens adonem que Google ho sap pràcticament tot de nosaltres.

Part del recent auge de DuckDuckGo s’explica també per certes estratègies, perquè Weinberg ha sabut trobar bons socis per al seu cercador. El 2013 l’entorn gràfic GNOME per a GNU/Linux va canviar Google per DuckDuckGo com a cercador per defecte. El 2014 va ser el navegador Mozilla qui va prendre la mateixa decisió, però l’aliança més important la va segellar aquest mateix any associant-se amb Apple per incloure DuckDuckGo com a alternativa als sistemes operatius Yosemite i iOS8. De moment a Google no estan preocupats, però, per si de cas, han començat a posar impediments per instal·lar l’extensió de DuckDuckGo al seu navegador, el Chrome, cosa que es pot considerar un atac a la lliure competència. Cal recordar que el juliol del 2018 Google va rebre una multa de 4.340 milions d’euros de la Comissió Europea per fets semblants a aquest.