EDUCACIÓ
PAULA CLEMENTE

Carioca vol que tornis a l’escola amb llapis sense gluten

La companyia de material escolar va canviar de propietaris el 2014 després d’una crisi i ara se centra en innovar per distanciar-se de la competència

Carioca vol que tornis a l’escola amb llapis sense gluten / L.M. Zoom

Com si es tractés d’una cinta de casset dels 80, la història de Carioca té cara A i cara B. La primera, la d’empresa que fa més de 50 anys que és al mercat i que actualment tanca els seus exercicis amb beneficis. A Espanya, la companyia va guanyar uns 100.000 euros el 2017. La segona cara de la cinta, però, parla d’una crisi que va dur-la gairebé a la fallida.

Els orígens de l’empresa se situen a Torí, a finals dels anys 50. L’emprenedor Alessandro Frola havia descobert en una fira al Japó els retoladors com els coneixem avui i havia decidit portar l’invent a Europa creant la seva pròpia fàbrica: Societat Universal. Dos anys més tard anomenava la marca Carioca i, en paral·lel, obria la mateixa fàbrica a Barcelona per estendre el producte a l’àmbit espanyol. Així, a mitjans dels anys 60, s’emplaçava a l’Hospitalet de Llobregat l’empresa Universal Española, responsable de distribuir els productes Carioca per tot l’Estat.

“L’èxit va arribar de seguida: en aquell moment hi havia molt poca gent fent retoladors i es van fer campanyes de publicitat molt potents, que, existint només La 1 i La 2, van fer que la marca arribés a tot Espanya”, recorda Borja Milans de Bosch, conseller delegat a Espanya i Portugal de la companyia. Amb el canvi de mil·lenni, però, van arribar els primers grans problemes.

“Hem començat a fabricar les nostres pròpies tintes i les fem amb colorant alimentari”

La segona generació de la família Frola, que llavors estava al capdavant del grup, va decidir fer una inversió per ampliar la capacitat de fabricació de la central italiana amb l’objectiu de poder produir per a tercers. El resultat va ser el contrari: veure’s abocats al concurs de creditors i haver de deixar la companyia en mans de la família Toledo -també de Torí-, que en segueixen sent els propietaris.

“La nova família propietària aconsegueix l’empresa italiana el 2014, però amb la condició de conduir també l’espanyola”, explica Milans de Bosch. Així, s’inicia un camí molt més alineat per a totes dues i “un projecte de canvi on es comença a parlar d’innovació en el sentit de rellançament de la marca”.

La transformació, narra el portaveu, va dur-se a terme en relació a la imatge de marca (han canviat l’embolcall, han deixat enrere l’icònic xèrif que il·lustrava les capses, han donat més color al logo...), però també a la modificació del producte. Aquest any, per exemple, la companyia ha col·locat, al centre de la seva estratègia de retorn a l’escola, els retoladors sense al·lèrgens, sense gluten i que es poden rentar fàcilment.

“Hem començat a fabricar les nostres pròpies tintes, i les fem amb colorant alimentari, així que hem decidit fer-les hipoal·lergèniques, sense gluten i que siguin superrentables: es poden treure amb aigua freda i sense sabó -aprofundeix-. Això dona seguretat a pares i docents, perquè, faci el que faci el nen, la taca no quedarà”.

En aquest sentit, aquest tret va molt més lligat a la seguretat del producte del que sembla a simple vista. L’empresa té, per exemple, uns retoladors que fan olor d’una fruita relacionada amb el color en qüestió. “Aquest tipus de producte no el pot comercialitzar tothom, perquè no és segur: si el nen detecta que el producte fa olor de fruita té tendència a ficar-se’l a la boca. Però nosaltres sí que el podem comercialitzar perquè el material és hipoal·lergènic i sense gluten”. El conseller delegat afegeix que, a més, s’han adonat que “no només té un ús de diversió, sinó que nens amb problemes de visió, com daltonisme, poden pintar sense problema gràcies a l’olor, perquè saben quin és el color que estan utilitzant”.

I encara han afegit una innovació més: un bolígraf que porta una tinta termosensible que pot ser esborrada fregant-la amb el dit.

La recerca està centrada ara en afegir a la fabricació el segell ecològic. Els llapis de color, matisa Milans de Bosch, que sempre eren de fusta, ara es fan majoritàriament amb resina, però volen aprofundir més en aquesta línia: les proves se centren en buscar materials que els permetin fabricar productes de manera més sostenible.

Tot és part de l’estratègia de progrés de l’empresa, però també una manera d’intentar distanciar-se dels competidors, des de la marca blanca fins a Alpino, Giotto o Bic. És per això que l’empresa ha optat, a més, per adoptar un rol actiu davant del debat pedagògic sobre la importància de la creativitat en l’educació.

“Tothom es pensava que la tecnologia desbancaria tot el que és l’escriptura i el dibuix, però hi ha cada vegada més pedagogs que defensen que el més important per als nens en els seus primers anys és el desenvolupament cognitiu a través de la creativitat -argumenta Borja Milans de Bosch-. Hi ha estudis que demostren que si deixes als nenes desenvolupar sols la seva creativitat permetent-los fer el que ells creguin oportú, quan arriben als 6 anys aprenen molt més ràpid perquè el cervell està més preparat per absorbir l’aprenentatge”.

A Silicon Valley, afegeix com a prova, als col·legis per a fills d’empleats d’empreses tecnològiques esprohibeix l’ús de la tecnologia en els primers anys d’escola.