DIVISES
JORDI SABATÉ

El Bitcoin és ‘moneda non grata’ al Regne Unit

Les criptomonedes generen el rebuig dels bancs anglesos per la sospita que el seu espectacular creixement amaga el blanqueig de diners d’origen delictiu

El Bitcoin és  ‘moneda non grata’ al Regne Unit Zoom

Ho va dir sense pèls a la llengua Iqbal Ghandam, director d’eToro, un fons financer que acumula 1.000 milions de dòlars en criptomonedes dels seus inversors, no només bitcoins, des que es va decidir a acceptar-les a principis del 2017: “Quan parlo amb banquers britànics sobre obrir un compte per a aquest tipus de valors em miren com si fos un cap de la droga”.

Ghandam, que va fer aquestes declaracions al Financial Times la setmana passada, no feia broma: la immensa majoria dels bancs amb seu a Londres són molt refractaris a acceptar obrir comptes per a les criptomonedes. El problema no seria tan gros si no fos perquè Londres és la principal plaça financera del planeta i, per tant, molts dels grans bancs hi tenen la seu. Només Barclays, i després de molts estudis del tipus de client, permet l’obertura d’alguns comptes.

La resta admeten l’obertura de comptes però no en territori illenc, sinó que els deriven a Gibraltar, Polònia, Bulgària o les Illes Verges, on la regulació bancària és una mica més laxa en matèria de secret bancari. L’objecció que posen els bancs britànics a aquesta moneda és la de sempre: les criptomonedes, per la seva pròpia naturalesa, no poden ser rastrejades per les administracions financeres ni policials, és a dir, que no es pot saber qui les ostenta.

Aquest anonimat -venen a ser l’equivalent virtual de la moneda física que passa d’una mà a una altra sense que se’n pugui seguir el rastre ni l’origen-és també el que les fa molt temptadores per a tot tipus de delinqüents. Des de traficants de drogues i armes a tractants de dones, defraudadors, estafadors i tota la fauna delictiva que es pugui imaginar fan els seus intercanvis en el mercat fosc de la deep web -l’internet que no detecten els cercadors- i després converteixen el benefici a bitcoins, esborrant així l’origen dels diners.

És a dir, la majoria de delinqüents fan servir les criptomonedes per blanquejar diners. Un cop convertides en bitcoins, ethereums o la moneda virtual que sigui, les quantitats blanquejades són transferides a firmes de gestió financera, que les destinaran a fons per invertir en els diferents negocis globals.

És un bon negoci del qual dona idea el fet que el mercat de les inversions amb criptomonedes ha crescut en l’últim any dels 20.000 milions de dòlars al gener fins als 160.000 milions de dòlars actuals. D’altra banda, la cotització del bitcoin, la criptomoneda majoritària, també ha notat aquesta elevada demanda i ha passat de valer 1.000 dòlars la unitat al gener a valer-ne 5.104 a mitjans d’aquest mes. És a dir, que ha quintuplicat el seu valor en deu mesos.

No obstant això, per als bancs en zones amb legislacions estrictes en matèria de drogues, armes o terrorisme o que prohibeixen els negocis amb països com Veneçuela o l’Iran, a la llista negra internacional, el sucós negoci de les criptomonedes és un risc que no volen córrer. Quan les accepten, no saben qui hi ha darrere i si eventualment descobreixen que aquests fons es desvien a organitzacions terroristes o a països enemics, aixòpodria comportar-los seriosos problemes.

Almenys això és el que al·leguen la majoria de bancs britànics. L’autoritat financera del Regne Unit ha manifestat la seva preocupació per la reticència dels bancs cap a la moneda electrònica assegurant que pot afectar seriosament la lliure competència en una plaça que després de l’arribada del Brexit vol retenir el negoci de les tecnologies financeres, moltes de basades en criptomonedes i que fins i tot es financen amb elles, una tendència cada dia més assentada en l’economia de les start-up.

L’autoritat financera recela, d’una banda, del fet que la intenció dels bancs sigui fer front a un tipus de moneda que no poden controlar tan estretament i que podria fer perillar el seu negoci. D’altra banda, alerta que les criptomonedes són el futur i que, per molt que de moment no tinguin un marc regulador clar, excepte en països com el Japó, el fet que s’aprofitin d’elles les organitzacions delictives no vol dir que no hi hagi altres actors que les estiguin fent servir.

En conjunt, tant de la banda dels bancs com de la del regulador públic, la postura britànica és la que prenen la majoria de països, que no saben gaire bé com encaixar aquest nou fenomen, sens dubte sospitós però cada vegada més potent i ple de possibilitats de cara al futur. Als Estats Units encara es debat si s’ha de crear un marc regulador o cal vetar l’ús de moneda digital.

A la Xina, el país on hi ha el màxim desenvolupament tecnològic d’aquests valors d’arreu del món, el govern no ha prohibit l’activitat de les moltes empreses que sustenten i gestionen els intercanvis entre particulars, però sí que els ciutadans xinesos puguin fer-ne ús. Això ha portat la majoria de start-ups del sector a moure les seves adreces IP fora de territori xinès.

No obstant això, el mateix govern ha subratllat, per dir-ho d’alguna manera, que les empreses tampoc cal que se’n vagin gaire lluny, per si els cal tornar aviat, segons confessava als periodistes fa pocs dies el cofundador d’Okcoin i conseller delegat de Binance, importants empreses del sector, Changpeng Zhao. Queda clar que l’esbojarrat creixement del mercat del bitcoin i altres criptomonedes atemoreix i fascina el poder a parts iguals.