ENERGIA
XAVIER GRAU

Antoni Llardén, el desconegut directiu supervivent de l’Íbex-35

El president català d’Enagás porta onze anys al càrrec i és immune als canvis al govern espanyol, primer accionista de la companyia

Antoni Llardén, el desconegut directiu supervivent de l’Íbex-35 / ENAGAS Zoom

“No és possible liderar el sector energètic sense entendre el context sociopolític. Fa falta una visió global, perquè l’energètic és un sector sense fronteres”. Així s’expressa Antoni Llardén, l’enginyer català que, malgrat ser un desconegut per al gran públic, és un dels pocs catalans que presideix una empresa de l’Íbex-35. Concretament, és president executiu d’Enagás, una de les principals companyies del sector energètic. Llardén destaca la frase amb què arrenca l’article a la capçalera de la seva pròpia web (antoniollarden.es). Efectivament, ell deu conèixer bé la realitat sociopolítica, perquè porta quasi 12 anys de president de la companyia de transport de gas. Una companyia que té el seu capital molt repartit entre els inversors a borsa, però que té l’estat espanyol com a soci de referència (en controla un 5% a través de la Societat Estatal de Partiticipacions Industrials, Sepi).

Arribat al càrrec el 2007, durant l’època de José Luis Rodríguez Zapatero, els canvis polítics sembla que no han afectat aquest gran supervivent, que s’ha mantingut a la presidència d’Enagás durant el govern del PP i que ara continua al càrrec amb el mandat de Pedro Sánchez. És cert que, amb un 5% del capital, la Sepi té un control relatiu de l’empresa, i els accionistes, molts dels quals fons d’inversió, estan força contents amb els resultats -i la rendibilitat- de la companyia. Més de la meitat dels analistes que segueixen l’empresa recomanen comprar accions o mantenir les posicions. Enagás va guanyar 491 milions l’any passat, un 18% més, i aquest any va pel camí de superar aquest resultat. El primer any amb Llardén a la presidència, el 2007, els resultats eren de poc més de 238 milions. Enagás és un valor bastant segur perquè es tracta d’un monopoli natural: té uns ingressos força previsibles, perquè són bàsicament els peatges que paguen les companyies energètiques pel transport del gas. Llardén pot seguir al càrrec fins al 2022 després que la junta d’accionistes del març passat el va ratificar en el càrrec per quatre anys més.

Enginyer per la UPC (aquesta és l’única referència catalana que apareix a la biografia que té a la seva web, malgrat haver nascut aBarcelona l’any 1951) és, sens dubte, una de les persones a Espanya que coneix més bé el sector energètic, i especialment el del gas. Va ser director de recursos de Gas Natural abans de fer el salt a Enagás. Però, a més, va presidir la patronal del sector, Sedigas, i també membre del consell directiu de la patronal europea Eurogas i del comitè executiu de la Unió Internacional de la Indústria del Gas. A més, és president de la Fundació per a la Sostenibilitat Energètica i Ambiental (Funseam), formada per les principals companyies del sector energètic a Espanya.

Persones que han treballat amb ell reconeixen la seva vàlua com executiu i el seu gran coneixement del món de l’energia en tots els seus vessants. Però Llardén també té un passat en el món de les finances. L’ara president d’Enagás va ser membre del consell d’administració de l’antiga Caixa Catalunya, concretament vicepresident. I quan Llardén va assumir la presidència d’Enagás (era conseller de l’empresa des de l’abril del 2006 i el van fer president el gener del 2007) va nomenar vicepresident José Luis Olivas, un polític del Partit Popular que havia arribat a ser president de la Generalitat valenciana.

Així, Enagás la presidia un enginyer vinculat a Caixa Catalunya (una entitat de crèdit propera al món socialista fins al punt que en va ser president Narcís Serra), mentre que el vicepresident era un banquer procedent del PP.

Les relacions de Llardén amb el món de les finances li han portat més d’un maldecap. A l’Audiència de Barcelona se l’investiga en el judici per les pujades de sous a directius de l’antiga caixa quan ja estava en situació de fallida. I també a l’Audiència Nacional, on està sent investigat per un forat de 720 milions en operacions immobiliàries de l’antiga caixa catalana, a través de la seva filial Procam, entre els anys 2000 i el 2013. Aquesta trajectòria, però, no li ha comportat cap impediment per seguir al capdavant d’Enagás sense problemes.

Ara Llardén està pendent de la sentència sobre els elevats sous a Catalunya Caixa. Al judici, que es va fer durant l’octubre i el novembre passats, va defensar les remuneracions que va rebre l’equip directiu perquè calia mantenir una direcció potent que fes front a la fusió amb les caixes de Tarragona i Manresa i a la forta crisi. Però el fiscal, Fernando Maldonado, ho veu diferent. Creu que la cúpula de la caixa es va posar d’acord per apujar els sous als directius en un moment de “crisi extraordinària” i “pràctica insolvència” de l’entitat. Passi el que passi, però, no sembla que res pugui afectar aquest supervivent.