AGRICULTURA
JORDI SABATÉ

Adeu a Monsanto, la marca més odiada del món

El nom del conglomerat agroquímic nord-americà desapareixerà oficialment després de la seva compra per part de l’alemanya Bayer

Adeu a Monsanto, la marca més odiada del món / JORDI OLIVÉ Zoom

És dir Montesanto i que la imatge de Satanàs es reprodueixi a la ment de centenars de milers d’activistes pel medi ambient, els drets humans, la salut o la sobirania alimentària. Alguns cops amb motiu, d’altres sense, Monsanto està considerada l’empresa amb la pitjor imatge del planeta. Representa en la societat actual el pitjor del capitalisme desfermat i combinat amb la tecnologia sense ànima; el seu esment evoca l’agent taronja de la Guerra del Vietnam, que va sembrar el càncer entre milers de persones, amb uns efectes que perduren fins i tot gairebé cinquanta anys després.

Però Monsanto també fa olor de glifosat, el discutit herbicida utilitzat mundialment en l’agricultura intensiva, al qual legions d’activistes ecologistes acusen d’acabar amb la diversitat biològica en inacabables zones que van des de la Pampa argentina fins a les fèrtils planes d’Ucraïna i Polònia. O, per descomptat, a l’Oest Mitjà nord-americà, d’on és originària l’empresa, concretament a l’estat de Missouri.

Monsanto també és maleïda per haver-se convertit en el vaixell insígnia de les llavors modificades genèticament, les anomenades llavors transgèniques, que per a moltes organitzacions ecologistes representen la pitjor perversió de la naturalesa dels últims quaranta anys. D’aquesta manera, Monsanto i la sigla OMG (acrònim d’organisme modificat genèticament) es relacionen en la ment de milions de persones. Hi ha un debat complex i etern entre activistes i científics sobre si els OMG són una perversió de la ciència o un importantíssim progrés en matèria de tecnologia agrària, però el que no es pot negar és que va ser Monsanto -millor que cap altra corporació- qui els va convertir en un negoci tan pròsper com tèrbol, en el qual es barreja l’èxit en la investigació amb un model d’explotació que condemna milions d’agricultors a una dependència gairebé esclava dels productes de l’empresa.

És així com, amb aquestes i altres controvèrsies -com l’escàndol dels suborns a Indonèsia perquè s’utilitzessin les seves llavors de cotó genèticament modificat en lloc del tradicional-, Monsanto s’ha guanyat una de les pitjors reputacions que es recorden, però també un dels comptes de resultats més pròspers, que l’ha portat a figurar en l’índex S&P 500 de Wall Street. Ara sortirà d’aquest índex i deixarà el seu lloc a Twitter, perquè Monsanto ha sigut adquirida per Bayer i serà esborrada del mapa. El preu de la compra arriba als 66.000 milions de dòlars, i s’ha produït en un context de fusions massives en el sector agroquímic, a la recerca de l’eficiència després d’anys de baixades dels preus per la competència de nous actors. Així, Sygenta va optar per fusionar-se amb ChemChina i Dow amb Dupont, mentre que BASF s’està reorganitzant i rebrà una part dels actius de Monsanto, ja que tant la Unió Europea com els Estats Units han exigit la venda de part del conglomerat a una tercera empresa per autoritzar la compra. L’objectiu és evitar que la nova corporació tingui una mida excessivament gran que impedeixi la competència en el sector.

De fet, després de la compra, que va ser proposada a les autoritats fa gairebé un any, Bayer podia haver optat per un nom híbrid en el qual figuressin aquests dos gegants de la química mundial, però segons diverses fonts la mala imatge de Monsanto ha obligat els alemanys a optar per blanquejar el negoci i esborrar el nom de totes les divisions i productes i substituir-lo pel de Bayer.

Bater no rebrà la majoria del negoci de les llavors modificades genèticament, que serà una de les divisions que aniran a parar a BASF, per valor d’uns 6.000 milions de dòlars. En canvi, sí que es queda amb tot el negoci de digitalització dels paràmetres agrícoles, especialment amb l’empresa Climate Corporation, que segons fonts de la mateixa Bayer és un dels actius de Monsanto als quals prediu més interès i futur. Les mateixes fonts asseguren que el control de les tasques agrícoles per mitjà de paràmetres i sistemes digitals és una revolució en potència que marcarà un abans i un després a l’agricultura intensiva i proporcionarà un important negoci per a aquelles corporacions que proveeixin la tecnologia i els desenvolupaments necessaris.

Per acabar, cal destacar, naturalment, que la compra s’ha produït entre el disgust i les rebequeries del president dels Estats Units Donald Trump, que l’ha vist com una intromissió del poder alemany a l’economia nord-americana. Trump encara haurà de suportar dues compres més d’empreses americanes per part d’altres alemanyes, en concret la de l’operador de telecomunicacions Sprint per part de T-Mobile (Deutsche Telekom) i la del fabricant de gas medicinal Praxair per part del seu homòleg germànic Linde.