Les opcions financeres tenen característiques interessants. Una opció per comprar petroli (actiu subjacent) a 100 dòlars el barril d'aquí un any pot servir de protecció per a una empresa que el necessiti. Si el gener del 2014 el preu de mercat del barril és superior als 100 dòlars, l'empresa pot exercir l'opció i assegurar-se un preu màxim. D'altra banda, si el preu cau per sota dels 100 dòlars, l'empresa té l'opció (d'aquí ve el nom) de comprar en el mercat lliure. Aquesta explicació serveix perquè es presenti les opcions financeres com un instrument de cobertura de risc davant una futura pujada de preus d'un actiu. La paradoxa, però, és que les opcions són un dels productes financers més arriscats que existeixen.
Per aquest motiu es fan servir un seguit de paràmetres especials per mesurar la sensibilitat al risc de les opcions respecte a possibles canvis en el valor dels actius subjacents i en els mercats.
La major part d'aquests paràmetres es denominen en lletres gregues i per això tothom s'hi refereix com els grecs de les opcions (cal no confondre-ho amb les opcions del grecs, força limitades si ens referim a les alternatives que tenen els hel·lens per sortir de la crisi...). Els grecs més utilitzats són: delta , que mesura com varia el valor d'una opció respecte a canvis en el preu de l'actiu subjacent; vega , que mesura el canvi en el valor de l'opció davant la volatilitat del preu del subjacent, i theta , que valora l'impacte del pas del temps en el valor de l'opció. A més dels grecs hi ha altres paràmetres força suggestius, com ara el color i l' encant ( charm ) de l'opció. Per paràmetres, que no quedi.
Joan Tarradellas és professor de finances d'Eada.
