TELECOMUNICACIONS
Empreses 27/03/2016

Els grans del mòbil refunden l’oligopoli i apugen els preus

Movistar, Vodafone i Orange imposen la seva força financera i fan perdre línies als operadors virtuals per primer cop en deu anys

-jordi Sabaté
3 min
Els grans del mòbil refunden l’oligopoli i apugen els preus

EN AQUESTES ÚLTIMES setmanes és probable que molts hàgim llegit articles i reportatges que repeteixen el mateix titular: “Per què apugen preus Orange, Vodafone i Movistar?” La pregunta obeeix al fet que per primera vegada des del 2006 les tres empreses de telecomunicacions de referència a Espanya han apujat els preus de les seves tarifes. 2006 és la data en què entren amb força al mercat els operadors mòbils virtuals (OMV), rebenten preus i creen una espiral deflacionista que la posterior crisi del 2008 ha alimentat fins avui.

Han sigut deu anys d’infern per als tres tenors de la telefonia mòbil a Espanya, que han vist des de llavors com la seva posició de privilegi deguda a la baixa competència -el que en l’argot es coneix com a oligopoli-, es truncava per l’entrada de desenes de petites companyies, els OMV, que simplement eren comercialitzadores sense xarxa pròpia i que compraven i revenien a preus baixíssims. Han sigut deu anys marcats per una crisi que ha fet que molts espanyols haguessin de mirar la butxaca i optar pel millor preu.

Del 2006 al 2016, Movistar, Vodafone i Orange han patit una dura pèrdua de clients, els quals veien encantats com els preus s’enfonsaven i els serveis digitals eren cada vegada més barats, tant de telefonia mòbil com d’ADSL i fibra. Movistar ha sigut el que més clients ha perdut -prop de dos milions-, però Orange va estar a punt de sortir de l’Estat i Vodafone ho va valorar també en algun moment: Espanya no era país per als bons negocis.

No obstant això, ara els tres es poden permetre apujar preus. Per què? La resposta és senzilla: han guanyat la guerra als OMV i ho estan celebrant. Apugen preus perquè poden i volen deixar-ho clar. No és que no ho tinguin merescut. És cert que les inversions que tots tres han fet, sobretot en els últims anys, amb l’adveniment del 4G, la fibra òptica i els serveis de televisió per internet, han sigut descomunals.

Però, a més de beneficiar l’usuari, aquestes inversions tenien una altra finalitat: plantejar un pols als OMV i mostrar-los quin és el seu lloc en el mercat. El múscul inversor de Movistar i la massa financera de Vodafone i Orange han aixafat els petits comercialitzadors del sector a còpia d’ofertes convergents -que és el mateix que dir a força d’oferir fix, mòbil i internet en fibra de 100 gigabits per segon per menys de 80 euros-, i a més incloure un munt de canals de televisió per cable, tot el futbol de la temporada, Netflix...

Al final, els valors afegits al servei de telefonia mòbil han pogut més que els preus ultracompetitius de Pepephone, MásMóvil, Eroski Móvil o qualsevol altre comercialitzador que no estigui disposat a treure’s de la butxaca 22 milions d’euros per adquirir tota la freqüència estatal dels 2,6 GHz per a la seva xarxa 4G, com ha fet fa quatre dies Orange -per no esmentar que no fa gaire va comprar Jazztel per més de 3.000 milions.

El mateix havia fet un any abans Vodafone, en pagar per Ono 7.000 milions. D’aquesta manera, els tres grans es van dotar d’ofertes combinades de fibra, internet mòbil, telefonia fixa i serveis de continguts (sobretot televisió i futbol), que han fet que l’usuari hagi de triar entre preus baixos i serveis complets. El resultat és que el 2016, per primera vegada en deu anys, s’inverteix la tendència i els OMV perden línies mentre que Orange i Vodafone en guanyen.

Movistar es conforma, de moment, frenant la seva sagnia d’usuaris, que per alguna cosa és el més gran i més fort. Ara tots tres apugen preus amb la confiança que no perdran clients perquè ho són, alhora, de Movistar TV, Netflix o Futbol TV d’Orange, per posar alguns exemples. El problema és que tornem a un escenari amb només tres actors i una competència contra les cordes i demanant l’hora. Això era el que teníem el 2006 i aleshores en dèiem oligopoli.

stats