BORSES
FRANC MARÍN-CAMP

Quan la geopolítica sacseja els mercats

Els conflictes externs, les alertes sanitàries i el preu del cru han marcat un grapat de setmanes negres per a les empreses que cotitzen a la borsa

Gràfic Zoom

LA PITJOR SETMANA dels últims dos anys i mig. Aquest és l’escenari amb el qual els parquets espanyols van tancar el 2014, a causa de la caiguda en picat del preu del petroli a nivells del 2009. La segona setmana de desembre l’Íbex-35 va registrar la seva pitjor davallada, del 6,9%, al mateix temps que el preu del barril West Texas, de referència als Estats Units, baixava dels 58 dòlars. El valor del cru, que ha continuat baixant els primers dies del 2015, no va ser l’única causa de la setmana negra: les alertes sobre Grècia i Rússia, tònica general durant tot l’any passat, també hi van ajudar.

El 24 de gener, l’Íbex-35 va perdre un 3,6% per culpa de la devaluació del peso argentí, i altres divises dels països emergents, cosa que li va provocar perdre la cota psicològica dels 10.000 punts, al voltant de la qual ha anat girant tot l’any. L’alta exposició de les empreses espanyoles en l’economia de l’Amèrica Llatina va contribuir en els 9.868 punts al tancament de la sessió. Companyies espanyoles que també operen a la borsa argentina, com Mapfre (5,9%), Telefónica (-4,5%) i BBVA (-5,1%), van registrar grans pèrdues.

El 3 de març, la decisió de Putin d’envair Crimea va causar un descens vertiginós als parquets de tot Europa. Llavors, l’Íbex-35 va caure un 2,33% en tancar la sessió, i va baixar de nou dels 10.000 punts i es va situar en els 9.878 punts. El van acompanyar els grans indicadors europeus de Frankfurt (-2,4%), París (-1,8%) i Londres (-1,3%), tot i que van ser els parquets russos els que van registrar pitjors pèrdues. L’índex Micex de la Borsa de Moscou va deixar-s’hi més del 10%. Tot i el sotrac inicial, els parquets europeus van anar pujant en les setmanes següents, mentre durava el conflicte a l’Europa de l’Est.

La primera setmana d’agost, la caiguda en picat del Banco Espírito Santo va fer baixar de nou les empreses de l’Íbex i de la resta del continent. En les setmanes següents, la falta de confiança va fer que molts inversors recollissin part dels beneficis obtinguts durant l’any, també a causa de la suspensió de pagaments de l’Argentina. En aquell mes, algunes companyies com ArcelorMittal (-5,8%) i BME (-7,3%) van registrar descensos importants després de publicar els seus comptes.

A l’octubre el primer cas d’Ebola a Espanya va castigar la borsa, sobretot els valors turístics com IAG (-6,5%), el hòlding que aglutina Iberia, Vueling i British Airways; NH Hoteles (-4,7%), i Meliá (-1,8%). En concret, el 7 d’octubre la borsa madrilenya va caure un 2%, i va perdre els 10.500 punts i es va situar als 10.430 punts. La caiguda de la producció industrial a Alemanya també va ser una de les causes del descens registrat en aquella jornada.

Una setmana després, l’Íbex-35 va enfonsar-se un 3,59% fins als 9.838 punts, en una jornada de pèrdues generalitzades en les borses mundials. L’evolució negativa dels parquets grecs -amb caigudes de fins al 9,8%- van ser-ne el principal motiu. Els parquets hel·lènics van deixar-s’hi un 25% en un sol mes davant els dubtes sobre si Grècia abandonaria o no el rescat europeu, i van causar el pànic entre els principals bancs del país.

Les sotragades geopolítiques han marcat la borsa durant l’any 2014, i hi ha elements que fan pensar que aquest escenari també es podria repetir el 2015.