Empreses 08/07/2012

Un geni de la banca engolit pels escàndols

Vicenç Moliné
3 min

L'estafa del Libor ha fet dimitir el conseller delegat de Barclays, un dels banquers més polèmics del Regne Unit. Un polític el va definir com "la cara inacceptable de la banca"

Ningú va defensar l'honorabilitat de Bob Diamond, conseller delegat de Barclays, quan tot l'escàndol per la manipulació de l'índex Libor apuntava cap a ell. Els amics d'aquest banquer de 60 anys saben prou bé que, a ulls de l'opinió pública, la seva honorabilitat és escassa.

Nascut als Estats Units l'any 1951 (té doble nacionalitat: britànica i nord-americana), es va graduar en econòmiques i immediatament va cursar un MBA a la universitat de Connecticut, on va seguir com a professor.

Segons expliquen els seus amics, Diamond es va adonar que poca cosa podia ensenyar sobre com fer negocis si mai n'havia fet. Va decidir portar els seus coneixements a la pràctica i va entrar a Morgan Stanley, un dels grans bancs dels EUA. Després de 15 anys, va anar a treballar a Tòquio, base asiàtica de Credit Suisse. El 1996 Diamond va arribar a Londres per assumir la direcció de la branca d'inversió de Barclays, llavors un negoci incipient.

Geni de les finances

A Barclays Capital va desplegar tot el seu potencial. Coincidint amb l'època daurada dels bancs d'inversió, va fer créixer el negoci de Barclays en aquest sector sense exposar-se en excés als riscos que van assumir els seus competidors, com les hipoteques subprime .

Això li va servir de matalàs quan va esclatar la crisi financera del 2008 i Barclays no s'hi va enganxar els dits. Diamond va aprofitar el moment per comprar a preu de saldo la divisió americana del fallit Lehman Brothers. L'adquisició va catapultar el banc a la primera divisió de les finances internacionals i Diamond a la direcció de Barclays. L'any 2010 va passar a ser-ne el conseller delegat en substitució de John Varley.

Tot i que es va britanitzar -la seva passió pels esports el va convertir en un gran aficionat del Chelsea- els britànics mai el van veure com un dels seus. De fet, els seus orígens nord-americans van ser un dels punts febles a l'hora de comparar-se amb el seu predecessor, amb qui no va tenir mai bona relació.

En una de les seves moltes frases famoses, Diamond va afirmar: "Molta gent en el Regne Unit dóna per fet que jo sóc l'arrogant i cutre banquer americà i que John Varley és el gentil cavaller anglès. Però ni jo sóc tan cutre com sembla ni en John és, ni de molt, tan gentil com pot semblar".

Ni el mateix Diamond discuteix la seva arrogància. Ultraliberal fins al moll de l'os, abans que rebre ajudes de l'Estat va preferir vendre part del banc a inversors de Qatar, la Xina i Singapur, disparant el preu de les accions i, de passada, les seves primes.

L'home dels escàndols

En fer-se públic el seu sou (31 milions d'euros el 2011), Diamond es va guanyar l'etiqueta de "la cara inacceptable del capitalisme", que li va adjudicar el polític Peter Mandelson. Es va convertir en el sospitós habitual en cada nova polèmica del sector bancari. Si algú havia fet alguna cosa reprovable, ell sempre l'havia feta més grossa.

El seu final de mandat també ha sigut polèmic. Un terç dels accionistes de Barclays van rebutjar el seu últim pla de remuneració per a la cúpula del banc i també havia de fer d'amfitrió en un sopar per recaptar fons per a la campanya de Mitt Romney. Ha estat amb la manipulació dels tipus d'interès que ha posat punt final a la seva carrera a Barclays.

stats