Els gegants de l’electrònica també moren
RadioShack, tot un referent nord-americà amb 4.000 botigues, cau asfixiada per una estratègia antiquada respecte a la velocitat d’Amazon i Apple
LA CUA DE clients amb l’iPhone o l’iPad amb la pantalla esquerdada sota el braç és llarga. Tenien cita concertada des de casa i la reparació de la seva inseparable màquina els portarà un parell d’hores a la botiga d’Apple. Tres avingudes a l’oest, també al centre de Nova York, a la cadena d’electrònica RadioShack hi ha dissabte a mig matí més empleats que clients. Aquí renoven la pantalla del mòbil a l’instant i per 30 dòlars menys. L’estratègia era l’últim intent de RadioShack, una cadena d’uns 4.000 establiments dedicats a l’electrònica de consum als EUA, per no ofegar-se en els deutes. Però ni així. A ningú el va sorprendre que a principis de mes RadioShack presentés concurs de creditors; igual que no sorprenia a ningú que l’únic que se sentís en entrar a les seves botigues fos el fil musical. L’empresa, amb 94 anys d’història i tot un referent als EUA, no ha suportat la velocitat i força amb què es mou la tecnologia de butxaca.
Des que va entrar en números vermells el 2011, RadioShack ha acumulat 936 milions de dòlars en pèrdues. Les accions van arribar al seu millor preu fa 15 anys i han caigut des d’aleshores un 99%, segons Bloomberg. En l’última dècada ha tingut sis caps diferents i la corporació, amb 27.000 treballadors, ha hagut d’acceptar que no pot assumir els seus deutes: amb la declaració de bancarrota, es planteja tancar i subhastar bona part de les seves botigues. Si als directius de RadioShack just abans de claudicar els va passar allò de veure a càmera ràpida tota la història de la companyia, hi van trobar ràdios, ordinadors, mòbils, cables, walkie-talkies, bateries; tot de peces per fer ginys a casa.
La companyia va néixer a Boston fa 94 anys i ha sigut un temple per a nens, adolescents i aficionats a comprar-se les peces per muntar un invent o reparar el transistor. Steve Wozniak i Steve Jobs, abans de ser pares d’Apple, havien sigut joves que compraven peces a RadioShack. També aficionats com Michael D’Alessio, ara amb 51 anys, que administra una web que ret homenatge als catàlegs històrics de la cadena.
Avui, però, els americans no tenen temps, ni els surt a compte, ni troben les peces per reparar-se ells mateixos els artefactes. Per Jamell Lewis, extreballador de la firma, “RadioShack va perdre el més important: els clients lleials”.
Als 80 RadioShack va ser pionera en els ordinadors. Va treure al mercat un dels primers, es deia TRS-80 i utilitzava un programari d’una nova companyia que es feia dir Microsoft. Als 90 feien un anunci a la televisió en què un pare -ulleres de muntura gegantina i groguenca- i un fill -camisa de quadres i tirants- anaven al parc amb un telèfon de la mida d’un maletí que era revolucionàriament “assequible i transportable”. I, esclar, es comprava a la cadena d’electrònica per excel·lència. La marca va ser clau per popularitzar els mòbils: oferia assistència de veterans a un públic inexpert en els nous invents.
A poc a poc, les grans telefòniques van anar creant les seves pròpies botigues al costat de les de RadioShack, amb bons descomptes si els contractaven. I les noves productores del sector, fundades pels que van créixer comprant cables a la botiga, també van instal·lar-se al carrer. “Les botigues d’Apple venen d’una manera única al consumidor”, explica Richard Last, director del Centre de Recerca en Venda Digital. Segons diu, en cada sector sobreviurà una o dues empreses, i Amazon serà en tots.
En això, en l’ e-commerce, també va fallar RadioShack, explica. Va reaccionar tard i malament. Tard, perquè quan va voler actuar Amazon ja tenia ben apuntalat el mercat, i malament, perquè quan va externalitzar el servei electrònic va generar un desgavell d’inventaris. “El públic començava a canviar i ells no reaccionaven”, diu des de la Pepperdine University Nikolai Wasilewski, que ha centrat les seves últimes publicacions en la reducció de costos. Per aquest investigador, els directius de RadioShack han dedicat massa temps a retallar despeses i massa poc a buscar formes per incrementar uns ingressos que “creixen donant als consumidors el que volen”.
A Apple el client físic demana hora, hi ha un historial de compres de l’usuari i, just quan acaba de passar la targeta de crèdit, li vibra el mòbil a la butxaca perquè acaba de rebre el rebut. A Radio-Shack l’envien a caixa per imprimir-li un tiquet.
